la importància de les flors

El lladre d’orquídies (Adaptation, Spike Jonze, 2002) és una pel·lícula que no deixa indiferent, tant per la seva estructura argumental, que és no menys que enrevessada, com pels seus personatges grotescs. El protagonista, Charlie Kauffman (Nicholas Cage), és, a part del nom del guionista real de la pel·lícula, un “guionista metaficcional” hipocondríac, neuròtic i amb un greu complexe d’inferioritat davant les dones. La història comença quan se li encarrega l’adaptació d’una novel·la anomenada el lladre d’orquídies, escrita per Susan Orlean (Meryl Streep), una reconeguda periodista del New Yorker. Charlie Kauffman, davant del repte de compaginar les demandes de la indústria cinematogràfica amb la senzillesa d’una novel·la plena de sentiments però sense cap tipus d’acció, es trobarà amb grans dificultats que el portaran a obsessionar-se, delirar i aïllar-se encara més. A través de la lectura que el guionista fa de la novel·la se’ns descobrirà, mitjançant analèpsies, els dos altres protagonistes: la ja mencionada escriptora, que davant una vida rutinaria i buida, busca poder sentir la mateixa fascinació i fixació que senten algunes persones davant objectes o idees, i la víctima d’aquesta recerca, un home superdotat i d’aparença deixada anomenat John Laroche (Chris Cooper), un tercer desgraciat que, havent perdut als seus familiars, decideix emprendre un pla per reproduir i comercialitzar orquídeas de gran valor a gran escala i així fer-se ric.

Deixant de banda aquesta trista ressenya de la pel·lícula que acabeu de llegir, només diré que és imprescindible que la veieu per tal d’apreciar-ne les petites grans reflexions, la psicologia dels personatges i, sobretot, els jocs metacinematogràfics que hi són utilitzats i que fan d’aquesta pel·lícula una comedia com, penso jo, n’hi ha poques.