Enviat per: Marcel | 30 Març 2009

la importància de les flors

El lladre d’orquídies (Adaptation, Spike Jonze, 2002) és una pel·lícula que no deixa indiferent, tant per la seva estructura argumental, que és no menys que enrevessada, com pels seus personatges grotescs. El protagonista, Charlie Kauffman (Nicholas Cage), és, a part del nom del guionista real de la pel·lícula, un “guionista metaficcional” hipocondríac, neuròtic i amb un greu complexe d’inferioritat davant les dones. La història comença quan se li encarrega l’adaptació d’una novel·la anomenada el lladre d’orquídies, escrita per Susan Orlean (Meryl Streep), una reconeguda periodista del New Yorker. Charlie Kauffman, davant del repte de compaginar les demandes de la indústria cinematogràfica amb la senzillesa d’una novel·la plena de sentiments però sense cap tipus d’acció, es trobarà amb grans dificultats que el portaran a obsessionar-se, delirar i aïllar-se encara més. A través de la lectura que el guionista fa de la novel·la se’ns descobrirà, mitjançant analèpsies, els dos altres protagonistes: la ja mencionada escriptora, que davant una vida rutinaria i buida, busca poder sentir la mateixa fascinació i fixació que senten algunes persones davant objectes o idees, i la víctima d’aquesta recerca, un home superdotat i d’aparença deixada anomenat John Laroche (Chris Cooper), un tercer desgraciat que, havent perdut als seus familiars, decideix emprendre un pla per reproduir i comercialitzar orquídeas de gran valor a gran escala i així fer-se ric.

Deixant de banda aquesta trista ressenya de la pel·lícula que acabeu de llegir, només diré que és imprescindible que la veieu per tal d’apreciar-ne les petites grans reflexions, la psicologia dels personatges i, sobretot, els jocs metacinematogràfics que hi són utilitzats i que fan d’aquesta pel·lícula una comedia com, penso jo, n’hi ha poques.


Responses

  1. Molt interessant. Crec que el llibre que llegeixo em persegueix.

  2. Pel·licula interessantissima, també la recomano; em part perque nicolas cage fa un paperas!

  3. És una passada de peli! Jo la vaig veure accidentalment un dia per la tele i mai l’he pogut oblidar.. ( a més la vaig veure en català per la tele de Barcelona.. un fet curiós, ja que mai miro aquest canal..)

    Una història amb quatre vides completament antagòniques…

    No oblidem el paper del germà, personatge no menys interessant, sobretot cap al final… encara recordo la frase que diu ell, que deia algú així com: som allò que estimem, no allò que ens estima..

  4. Gran moment quan Meryl strep i el seu guia troben la orquidea fantasma.

    La total desil·lusió i desencant que li representa el fet de trobar alló que s’havia idealitzat per el simple fet de ser introbable, és un moment en que com a espectador no saps com reaccionar, veus l’home totalment feliç i emocionat, i Meryl strep amb la expressio ( que millor sap fer ) de desengany et sents malament amb tu mateix realitzant que en realitat hi ha objectius que tenen sentit només com a tals i no com a reals metes que vulguis aconseguir. Jo concretament em sentia molt identificat amb el bessó de nicholas cage i sentia la seva emoció de trobar la flor, i la cara de fàstig d’ella em recordava la falta de comprensió del món sencer envers coses senzilles que fan feliços homes senzills.

  5. Com que sóc una inculta en pelis (i en tot), naturalment no l’he vist…

    Ara ja la tinc pendent,

    molt guay ;)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: