Manifest

Els homes que vivien a la ciutat-estat d’Atenes el segle V abans de la nostra era (que tot i l’eufemisme no deixa de ser l’era cristiana) van poder contemplar el naixement de la democràcia. Segurament no se n’adonaren del tot, aquestes coses no passen d’un dia a l’altre. En tot cas, l’aristocràcia (govern dels “millors”, segons els grecs, els escollits) va anar perdent poder davant la importància que guanyava el poble; les guerres (mèdiques, en aquest cas) no les guanyen els poderosos, estan en mans del poble. L’enriquiment de la polis va apropar cada cop més homes al poder, una mena de gran classe mitjana. Així sorgeix la democràcia, el règim de la sobirania popular.

Certament més d’un ja estarà llegint aquestes línies amb cert recel; quan parlem de la democràcia clàssica no triguen en sortir crítiques de tot arreu. És indubtable que el poder popular de la democràcia atenenca és molt distant del que existeix ara. Recordem, però, que tampoc són massa grans les distàncies: les dones ja tenen tots els drets, però des d’aquelles èpoques segueixen exclosos els immigrants, tot i que això és una altra discussió. Oblidant aquestes diferències, el poble atenenc (els considerats ciutadans) tenia molt més poder que el d’avui. A l’Atenes de Pèricles, el governant humanista, els ciutadans participaven directament de la vida política de la ciutat. Es reunien en assemblea, on tots tenien veu. La vida política a Atenes es basava en la paraula, per tant, es cultivava l’oratòria, la filosofia, un interès per la cultura i la vida política. Res més llunyà del que ens trobem avui, quan ni tan sols els polítics professionals (ja hi estem acostumats, però no sempre ha estat una professió), que es dediquen únicament a la vida pública per uns motius o uns altres, són tots versats en aquestes arts.

La veritat és que avui la democràcia està desvirtuada, sembla òbvia i, per tant, banal, la participació en la majoria de societats desenvolupades. Potser estem donant la raó als detractors d’aquest sistema en època clàssica, com Aristòfanes el comediògraf, qui a Els Núvols ironitza sobre un discurs bo i un de dolent que, si utilitzats correctament, sempre et donaran la raó, o el mateix Plató, ferm defensor de la seva monarquia de reis filòsofs. Deixant la política únicament pels polítics sembla que estem fent el camí invers i retrocedint, o avançant, cap a un model dictatorial, potser la societat platònica, potser la d’Orwell, potser la de Huxley o potser tornant al comunisme i el feixisme.

Sigui com sigui nosaltres apreciem el diàleg, apreciem la cultura i apreciem una societat com la de l’època de Pèricles. Per això, creem L’Atenes de Pèricles, reconstruint la ciutat a la xarxa, sobre pilars de no res, però donant lloc a una assemblea, una conjunció de diferents opinions, oberta a tothom. A aquest bloc trobarem diferents opinions sobre temes diversos, no només polítics perquè, tot i ser un animal polític com deia Aristòtil, no només de política viu l’home. A la plaça pública d’aquesta Atenes digital es parlarà de temes molt importants i ignorats: la ciència, el medi ambient, la cultura, temes d’actualitat, però també temes històrics i culturals, imprescindibles per conèixer el moment en que vivim.

Creiem que és ingenu buscar l’objectivitat; tots els punts de vista són, com a tals, subjectius. Tot i això intentarem assolir-la, però no sent objectius, sinó presentant diferents punts de vista. No som un grup de persones amb un opinió, som un grup de persones amb opinions independents i, amb la participació de tots, podem discutir-ho absolutament tot. Ja hi estem acostumats, però no deixa de ser increïble el que ens permeten les noves tecnologies.

Som, tot i que la paraula té connotacions diverses, joves. Això és el que tenim en comú, una coincidència en el temps. Sabem que ens falten anys d’experiència, no estem especialitzats en res, però no opinem indiscriminadament. L’opinió sempre ha de derivar de la informació i, a la societat en que vivim, és cada dia més fàcil accedir-hi, saber ràpidament sobre un tema en concret. Parlem des de la ignorància, sí, però una ignorància informada, contrastada i crítica. L’objectiu de L’Atenes de Pèricles no és aportar informació, això és secundari, el que volem és fomentar un esperit crític, fomentar aquesta ignorància més elevada. No pretenem saber res, ho hem après de Sòcrates, i és que els pitjors són aquells que creuen saber, aquells que postulen, els que opinen indiscriminadament. I és per tot això que us convidem a participar a vosaltres, els lectors.

Vinguin d’on vinguin, del segle V a.C. o del segle XXI (vint-i-sis segles tampoc són tants), siguin benvinguts!

Responses

  1. […] Manifest Enviat per: João França | 29 Setembre 2008 […]

  2. Ja he llegit el manifest del famós “atenespercles”que no n’havia sentit a parlar maii!! jeje

    Diguem que no tinc gaires paraules!!

    Nomes felicitar-vos a tots els que participeu a “atenespericles”, em sembla una gran iniciativa i penso que pot tenir futur. De fet, dir-vos que estic totalment d’acord amb el que heu dit fins ara i que m’agrada molt veure que hi ha algún jove en aquest món que li interessa la cultura, el diàleg, les opinions, algú que té ganes d’avançar, d’aprendre, de compartir i no guardar-ho tot per un mateix…Us animo a seguir!! i res, que m’agrada que aquesta gent taant fantàstica, que expressa tant bé les idees i que escriu bé sigueu els meus amics!!!

    Em comprometo a passar-me de tant en tant!!

    pau i diàleg!

  3. Encara que sent un vell amic del nostre atenenc particular pugui sonar un pel parcial, costa trobar gent amb una manera de pensar tan clara i oberta, tandebò el que intenteu crear es fagi realitat, perquè en els dies que ens ha tocat viure l’ètica i la llibertat han quedat en segon pla i això no pot més que acabar amb nosaltres. No creieu? Bé doncs desitjar-vos sort, pau i virtut amics!

  4. Els esclaus que vivien a la ciutat-estat d’Atenes el segle V abans de la nostra era, van poder contemplar el naixement de la democràcia?
    o pot ser no eren homes?
    Democràcia i esclavitut?

    La esclavitud según Aristóteles (Eduardo Galeano):
    El ser humano que pertenece a otro es por naturaleza un esclavo. El que siendo humano pertenece a otro es un artículo de propiedad, un instrumento. El esclavo es un instrumento viviente, así como un instrumento de trabajo es un esclavo inanimado.
    Hay por naturaleza diferentes clases de jefes y subordinados. Los libres mandan a los esclavos, los hombres a las mujeres y los adultos a los niños.
    El arte de la guerra incluye la cacería contra las bestias salvajes y contra los hombres que habiendo nacido para ser mandados, no se someten, y esta guerra es naturalmente justa.
    El servicio físico a las necesidades de la vida proviene de los escavos y de los animales domesticados. Por eso ha sido intención de la naturaleza modelar cuerpos diferentes para el hombre libre y para el esclavo.

    Vigilem amb els referents “democràtics”.

    Quant a Pericles:
    Pèricles donava gran importància als seus discursos com a mitjà per a convèncer el poble de les seves idees. Coherentment, va ajudar a estendre l’oratòria mitjançant l’escola i va protegir el teatre, però quan va ser atacat pels poetes còmics (el 440 aC) va aprovar una llei que limitava la comèdia.

    Atenes exercia el poder sobre la confederació de Delos: els estats eren autònoms governats pel partit democràtic protegit per Atenes; les causes judicials principals havien de ser vistes per corts atenenques.
    Us recorda alguna cosa?

    D’altra banda, us felicito pel projecte i us encoratjo a continuar.-


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: