Enviat per: Lluc Presmanes Justo | 20 gener 2009

Take Five

Aquest post el dedicaré a un dels meus clàssics preferits: Take Five.

Només començar a buscar informació sobre la peça vaig sorprendre’m mol, ja que jo creia que l’havia escrit Charlie Parker, i no! Va ser Paul Desmond qui la va escriure, concretament l’any 1959 per l’àlbum Time Out (junt amb Blue Rondo à la Turk, Strange Meadow Lark, Three to Get Ready, Kathy’s Waltz, Everybody’s Jumpin’Pick Up Sticks). En aquells temps, Desmond era el saxofonista de la banda de Dave Brubeck (The Dave Brubeck Quartet). La cançó també es força coneguda gràcies la famosa improvització de bateria de Joe Morello.

Al morir, Paul Desmond va donar els drets de la cançó a la organització humanitària American Red Cross.

Un altre fet que m’ha estranyat d’aquesta cançó és que creia que trobaria milers de versions, però no, tot i ser una de les peces més rodones i amb més swing de la història del Jazz, no he trobat grans músics coneguts que l’hagin versionat: la original de Paul Desmond, la del guitarrista George Benson, la de Yamamoto Hozan (músic molt venerat al Japó pel seu domini del shakuhachi), la cantada d’Al Jarreau (músic al estil Bobby McFerrin), i, com no, la grandíssima versió de Charlie Parker  (la millor des del meu punt de vista).

Aquesta versió, com ja he dit abans, és una de les més rodones però a la vegada més complexes de la història del jazz, amb una combinació de posicions de dits brutalment complicada (com a mínim per a el clarinet). No obstant, val la pena intentar tocar-la, ja que la satisfacció que produeix fer tota la frase (quan escolteu la cançó sabreu a quina em refereixo) es una de les millors que pots tenir quan toques jazz.

Buscant informació he trovat una frase de Daniel MacGill (del blog Demasiado lejos del mar) que m’ha encanat:

Hace falta tener aquaplast en las venas para no intentar llevar el ritmo… otra cosa es conseguirlo, que no se llama ‘Take five’ por nada…

Us deixo la versió de Parker, tot i que, més que en cap altre post, recomano escoltar totes les altres, en especial la de Yamamoto Hozan per la seva originalitat.

Jazz y Paz


Responses

  1. sento no haver posat imatges, però ja se sap com es wordpress… :P

  2. M’ha impressionat la versió en shakuhachi (intrument que desconeixia completament). El seu so li dóna un nou aire al tema.

    (Les imatges no són pas necessàries)

  3. Què faries sense en Charlie Parker, Lucas?

    Deixant-me de guassa, bona feina, s’agraeixen molt aquests posts de Jazz sobretot si no tens ni idea de l’estil, com és el meu cas.

  4. bfff. bona pregunta. no se que faria sense charlie parker… potser seria un dement hiperfan de Woody Allen… :P

  5. Collons!! No recordava que era aquesta cançó! Què bèstia, la coneixia de puta mare i el nom no em deia res, què patètic.

    Ara mateix m’estic follant la cançó amb l’oïda.

  6. […] George Shearing, Poggy Lee, Clive Owen, Paul Desmond… […]

  7. Bon dia,
    No sé si encara continues amb el blog (suposo que no, doncs l’última entrada és del juny del 2010), però m’agradaria fer-te un parell de comentaris sobre aquest post del Take Five:
    1- La versió que sona al video que has posat no és de Charlie Parker, és l’original del Dave Brubeck Quartet (amb Paul Desmond com bé dius al saxo)
    2- Charlie Parker va morir al 1955, i la cançó la va composar Paul Desmond el 1959 (no té sentit que hi hagi una versió de Charlie Parker, oi?)
    Salutacions.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: