A vegades els ulls poden omplir-se de llagrimes d’emoció…

Es lo que revelan los estudios de Symantec, que han detectado un gran número de nuevos ataques de spammers, scammers y phishers que tratan de aprovechar la situación para engañar a los internautas a que realicen acciones que parecen estar destinadas a ayudar a los afectados, pero que en realidad son ciberataques en toda regla. Cuidado con ellos.

Una cosa es que los cibercriminales trafiquen con productos y mercancías que no existen o usen sus botnets para publicitar ciertas soluciones, y otra muy distinta que lo hagan aprovechando la tragedia que se ha producido en Haití hace apenas una semana.

Los spammers, phishers y scammers siguen aprovechándose de las tragedias humanas, y el pasado terremoto del 12 de enero que se produjo en Haití ha sido aprovechado para una avalancha de mensajes y ciberataques que tratan de sacar partido. Vergonzoso.

Artícle extret de The Inquirer ES

Una altre notícia d’aquestes que sorprenen per la seva absurditat és la que porta com a títol:

Los estudiantes de Sevilla podrán terminar el examen ahunque les pillen copiando

La veritat és que tampoc tinc gaire cosa a comentar; el fet cau pel seu propi pes. És veritat que el professor podrà redactar un informe i tal, però en principi un estudiant no POT copiar, o com a mínim no podia fer-ho. Els estudiants argumenten “amplía nuestros derechos”. És simplement absurd; per una banda és bastant provable que suspenguin igual com a consequència de l’informe, en segon lloc, aquells professors que abans deixaven el tema en un “No ho tornis a fer” deixaran de fer-ho i es dedicaran a redactar informes.

Un punt bastant criticable és el que diu que és podran requisar les “xuletes” però no el telèfon mòbil, ja que “en el se contiene datos personales”. Si t’arrisques, t’arrisques, però em sembla absurd que et deixin copiar, que a sobre puguis continuar l’examen i com si fos poc, et queixis de que estan violant la teva privacitat…

Torno a llegir el diari, i això per força ha de produïr alguna reacció en mi, no? Modus ponens; llegir el diari i comencen a aparèixer les critiques. L’a davuí é una de les típiques; les opinions dels lectors, concretament del 20 minuts Barcleona.

Títol: Nuevo sistema de energías renovables

A nuestro parecer, el actual gobierno quiere implantar un nuevo modela productivo, basado en las energías renovables. En L’Hospitalet del Llobregat este modelo consiste en tener los cables de suministro eléctrico sujetos por postes de madera, muchos de ellos pelados y pasando junto a las ventanas de las viviendas, como si de un pueblo africano se tratara.
La imagen es penosa y el riesgo para lso ciudadanos muy alto. Es increíble que estemos así e Catalunya en pleno sigo XXI…

No segueixo perquè l’altre part és mitjanament correcte, però aquest fragment és simplement insultant; aconsegueix ajuntar en un paràgraf i una linea els tres arguments més odiosos per criticar la infrastructura:

…, como si de un pueblo africano se tratara (ja els agradaria a ells tenir electricitat)

Es increíble que estemos así en Catalunya …

… en pleno siglo XXI.

Ademés comença parlant d’un tema que no té res a veure amb la crítica que pretén fer; però es que ni tan sols hi ha ironia.
Em sembla una crítica gens constructiva i molt mal feta basant-se en tòpics i en una idea en part errònia i molt mal recolçada; ni per proves decents ni per el sentit comú.

La melancolia es va apropiant de cada gota de sang , de cada impuls nerviós i el va evocant a un paisatge amb muntanyes nevades amb alts avets, i llacs d’aigua clara i fresca, però sobretot, el més impressionant és l’aire fred que recorre aquells boscos i clarianes, que en tocar-te no et glaça el rostre, més aviat t’aporta una claredat inusual.

Records del passat ja superats però que han deixat cicatriu en el més profund del ser d’aquesta persona que fa una música delicada i sensible, molt fràgil, però capaç d’entendrir a tot un exèrcit.

flume.