Due to my strong personal convictions,
I wish to stress that this film [post] in no
way endorses a belief in the occult.
M.J.
Podria ser el títol d’un llibre, però començaré deixant-vos clar que no és pas això. L’altre dia, l’Artur s’enorgullia que aquest fos l’únic bloc del planeta sense un post sobre Michael Jackson. A mi tampoc em semblava necessari. Algunes cançons seves m’agraden molt, però no té més importància. No obstant, avui deixarà de ser-ho i des d’aquest moment li demano perdó. En tot cas no és pas culpa meva, tot i escriure voluntàriament aquestes línies. O com a mínim no del tot. L’amic Albert Lloreta, aficionat a digg it, ha compartit a facebook un enllaç del qual deia: “això és excés”. En tot cas, parlem primer de Darwin, que és el que hagués fet si no fos per tantes explicacions. O no del tot sobre Darwin…
Per internet circulen moltes coses que ens semblen divertidíssimes. Ja ho sabem tots. Una de les més cèl·lebres són els famosos premis Darwin a les morts més estúpides (tranquils, no titllaré d’estúpida de la dramàtica mort de Michael Jackson). Per els que no ho sàpiguen, porten el nom de Darwin perquè aquestes persones fan un favor a la humanitat no reproduint-se; una mena de selecció natural. Tots hem sentit a parlar d’aquell que, de manera semblant a la bonica Ofèlia de Shakespeare, es va llançar al riu amb l’armadura posada, enfonsant-se irremeiablement. No obstant hi ha casos més rebuscats. Exemples com el que poso a continuació els podem trobar a la més important web dedicada als premis:
Six people drowned Monday while trying to rescue a chicken that had fallen into a well in southern Egypt. An 18 year old farmer was the first to descend into the 60-foot well. He drowned, apparently after an undercurrent in the water pulled him down, police said his sister and two brothers, none of whom could swim well, went in one by one to help him, but also drowned. Two elderly farmers then came to help. But they apparently were pulled by the same undercurrent. The bodies of the six were later pulled out of the well in the village of Nazlat Imara, 240 miles south of Cairo. The chicken was also pulled out. It survived.
Tenim presentats tots els elements. Potser algú pensaria que vull parlar d’algú que va caure per un precipici ballant el moonwalker i, tot i que no és impossible que s’hagi donat el cas, no és aquest l’objecte d’aquest post. El link de l’amic Lloreta parlava de suïcidis. Sí, en plural. 12 per ser més exactes. La noticia és Michael Jackson Fans are Committing Suicide. No vull pas menysprear les conviccions d’aquestes persones, o ex-persones, com dirien els Monty Python. Tampoc les vull proposar als premis Darwin, sobretot perquè, segons la Wikipedia, el suïcidi no està contemplat, amb una excepció: “un hombre que intentó suicidarse tragando píldoras de nitroglicerina, y luego intentó hacerlos detonar chocándose contra una pared”.
M’ha semblat una noticia impressionant i, tot i que la meva primera reacció ha estat pensar en la gran estupidesa que se’ns fa palesa, he seguit reflexionant i em deixa bocabadat. És la més pura expressió dels temps en els quals vivim. La postmodernitat va representar la mort dels ideals; recordo un professor de filosofia que deia al respecte: “¡Ustedes están perdidos, no tienen ideales!” De sobte veiem que no és així, que potser ara som més religiosos que mai. Michael Jackson, com molts altres, era objecte de culte; jo mateix tinc un Jim Morrison que, amb la seva cara enorme, m’observa tot el dia des de la paret de l’habitació. La cultura de masses t’ofereix uns déus i tu tries el que més bé et vagi; “buf, este dios es de la temporada pasada…”
Sense allunyar-nos massa de Darwin en el temps, trobem Nietzsche, que va predicar la mort de Déu. Aquest plantejament teòric va revolucionar la filosofia. Molts s’hi van sumar, els que van voler seguir-hi creient ho van fer i tots en pau, o millor dit, tan tranquils. Ara en canvi tenim unes divinitats molt llunyanes d’aquella cristiana que, durant l’edat mitjana s’havia definit com l’única cosa que és en essència, que, per tant, sempre existiria. Ara tenim divinitats efímeres. Déu ha mort. Però ha mort no només perquè ho diu un senyor amb bigoti, ha mort per causa misteriosa, però li fan l’autòpsia, ha mort i hi ha qui ha vist el cadàver, ha mort i surt a la portada de TOTS els diaris; la seva mort és empírica. Amb la fi d’allò en el que creus fermament és normal que perdis el seny.
Hem evolucionat molt, ara podem triar per qui volem donar la vida. Jo aniré al concert d’U2, a veure si trobo el sentit de la vida. Si no és així intentaré només donar-la per mi mateix. Si m’ho permet aquest home que em mira.
