Enviat per: Lluc Presmanes Justo | 11 Novembre 2009

Pell de gallina

Per a poder seguir aquest post correctament és recomanable tenir Spotify.

L’altre dia l’Artur va fer un port sobre 5 músics. En pensar quins eren els meus 5 em vaig adonar que era una decisió massa difícil, que no puc escollir 5 autors així com tampoc puc escollir les meves 5 cançons, però poc després vaig sentir
It’s is a Man’s Man’s Man’s World de James Brown i vaig decidir fer aquest post sobre les cançons que em posen la pell de gallina; aquelles que no saps ben bé perquè et fan sentir sensacions prou fortes com per que els pels es posin de punta.

Bé, doncs la primera, com ja he dit és It’s is a Man’s Man’s Man’s World, però no només de James Brown; la versió de la que parlo és juntament amb Luciano Parotti. Aquí la teniu.

La segona és molt habitual i coneguda i no podia faltar; Montserrat Cavaller i Freddie Mercury cantant Barcelona.

En aquest punt m’he trobat amb un problema ja que en pensar en Nina Simone m’he trobat amb que no se quina cançó posar ja que la majoria em posaen el pels de punta, així que poso una com podria haver posat una altre:

Feeling Good – Nina Simone

Ara posarè una cançó que no es que em posi els pels de punta, simplement és tan absolutament profunda que entra tan adins de mi com una cançò pot fer-ho:

L´elsir d´amore (Una furtiva lagrima) – Di Stefano

Una cançò que em va sorprendre molt el primer cop que la vaig sentir i que després de sentir-la centenars de cops encara em produeix sensacions molt intenses és Calling You, de Jevetta Steele, coneguda gràcies a la pel·lícula Bagdad Café.

Anthony and the Johnsons és una autor que també mereix estar en aquesta llista. Com que no se quina cancçó posar concretaent, us posarè el link a l’autor.

Leonard Cohen va ser un gran músic que va crear grans peces, però concretament, del que he sentit (que tampoc és gaire) el que més m’agrada és un àlbum recopilatori de versons de les seves cançons més famoses. Entre els versionadors estan U2, Anthony ant the Johnsons. Però com que no trobo l’àlbum, us poso una de les cançons que més m’agraden interpretada per ell.

Hallelujah – Leonard Cohen

A continuació vull posar una cançó d’un cantautor americà que he conegur recentment gràcies a l’AlbertBon Iver. Té alguna cosa que em recorda a Anthony and the Johnsons y Moldy Peaches. La veu de les cançons et transporta a algun llosmolt lluyà i tristament plàcid i calmant.

re: stacks – Bon Iver (tot i que Flume també està a l’alçada)

Per acavar vull mencionar una cançò d’Els Amics de Les Arts què tot i tenir una lletra prou banai i naif l’harmonia és fantàsticament bona en la tornada.

Per mars i muntanyes – Els Amics de les Arts

És molt possible que me’n deixi alguna, però el cert és que no n’hi ha moltes més. Soposo que vosaltres també en trindreu, així que endavant i digueu quines son les que us toquen més la fibra sensible


Responses

  1. Repeteixo que no vaig triar els meus 5 músics, sinó els 5 primers que se’m van acudir i que tenia moltes ganes de compartir. Això no és gens difícil.

    La cançó en el CD crec que es diu This is a man’s world. M’encanta aquesta versió.

  2. […] This post was mentioned on Twitter by Lluc Presmanes Justo, Lluc Presmanes Justo. Lluc Presmanes Justo said: si teniu ganes de sentir bona mñusica: http://bit.ly/1HfYVE […]

  3. de fel l’he cagat, es diu “It’s a Man’s Man’s Man’s World”… ara ho canvio… :P

  4. M’agraden!! :)

    Saps? Sempre he pensat que la Nina Simone és una passada…

    pd: fa una setmana que m’he començat a familiaritzar amb “Els amics de les Arts” i m’ha fet gràcia..

  5. que m’hen dius de “We are the champions” de Queen, de “Fly me to the moon” de Sinatra o de “What a wonderfull world” de Louis Armstrong??

  6. En quant a “We are the champions” estic d’acord, però les altre dues, tot i se boníssimes, no em posen la pell de gallina…

    L’altre dia vaig descobrir que la musiqueta de la “UEFA Champions League” també ho aconsegueix…

  7. Ostres en tinc moltes rondant pel cap, però no em surten els noms… no sé per quina raó em posa la èll de gallina la cançó The Decline de NOFX.
    Malgrat que són 17 minuts de cançó, aconsegueix fer-ho a l’inici i al mig i al final, i per entre mig em dona una força increïble… (cosa que em portaria a fer un post sobre cançons que escolataria abans de sortir de festa)

    Una altra és de La Troba Kung-Fu ‘Endevinalla’

  8. “Fly me to the moon” de Sinatra o de “What a wonderfull world” de Louis Armstrong??

    subscric


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: