Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 19 Octubre 2009

Hoy puede ser el último día de su vida

Hola *****
Quiero presentarte a Hakamada Hideko (en la foto). Su hermano, Hakamada Iwao, de 73 años, ha pasado los últimos 40 años en un corredor de la muerte de Japón acusado de un delito que podría no haber cometido.

Después de 20 días de interrogatorios, sin acceso a un abogado, hizo una confesión de la que después se retractó. Aún así, fue condenado a muerte.

Al cabo de muchos años confinado en soledad y tras varios recursos rechazados, Hakamada Iwao empezó a mostrar los primeros síntomas de trastorno mental. En 2006, un informe médico estableció que sufría una enfermedad mental.

Por desgracia, el caso de Hakamada Iwao no es único en ese país. Actualmente hay en Japón 102 personas que no saben si serán ejecutadas ni la fecha de su posible ejecución. Personas que cada día se levantan pensando que ese podría ser el último día de sus vidas. La incertidumbre y las condiciones inhumanas de detención lleva a muchas de ellas a desarrollar graves problemas de salud mental.

Aquests paràgrafs formen part d’una carta reenviada d’Amnistía Internacional per a salvar un home que no m’interessa gaire però que no ha pogut gaudir gens la seva vida. Tot i així a mi m’ha semblat un conte, una metàfora negra del “treballar tota una vida per a pagar-se un fèretre”. És a dir: després de 40 anys pensant en la seva mort ha agafat una malaltia mental. Això no li passa a tothom? Qui té el morro de dir que l’ésser humà no està obsessionat amb la mort?

La frase “hay en Japón 102 personas que no saben si serán ejecutadas ni la fecha de su posible ejecución” es pot canviar per “hay en la Tierra alrededor de siete mil millones de individuos que no saben si morirán ni la fecha de su posible muerte”. És totalment vàlid i no hi ha gaire diferència.

El títol de la carta és “Hoy puede ser el último día de su vida”. Cony, i de la meva.

P.S.: demà post sobre l’humor de dretes.


Responses

  1. És curiós que llegint el missatge original hagi fet la mateixa reflexió. Aquest tipus d’associacions (que respecto molt) han de fer servir arguments fal·laços per que se’ls faci una mica de cas.

  2. no fotem, el problema és de redacció i ja està!
    l’argument no és pas una falàcia, simplement podria estar més ben expressat.

  3. No sé què dir…
    ja ho sabia que passaven aquestes coses i curiosament sempre em sorprenc i penso: el món no va bé, és tot una merda, és injust…

    Però què canvia el que pugui pensar? Res.

  4. i..respecte el teu comentari, puc entendre el que dius però el “com”, penso que és un tema prou delicat com per dir-ho així…

  5. La delicadesa frena el pensament.
    (No sé si ho penso al 100%, però com a aforisme m’acaba de fer sentir orgullós de mi mateix xD)

  6. No entenc com es pot banalitzar tan i tant amb la mort. Totalemtn d’acord amb tu Artur


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: