Enviat per: João França | 10 Setembre 2009

I si fos un nazi?

Avui he llegit, a un diari que comparteix en bona part la meva visió del món, un article molt interessant amb unes opinions que comparteixo. En resum: no he aprés res, no he reflexionat gens i tot segueix igual. És fantàstic, oi? Tu que em llegeixes potser somrius i ja m’estàs donant la raó. És evident, si entres aquí és perquè no estàs del tot en desacord amb el que pugui arribar a dir; és més: potser estem totalment d’acord! Quina meravella.

Aquesta setmana he arribat de Brasil, un país amb una situació política molt inestable. El nivell de corrupció no només és altíssim sinó que és públic, que crec que deu ser la principal diferència respecte altres països. En resum, que allà un partit ja no és una ideologia sinó una sèrie de persones. No només això sinó, principalment que no hi ha un sistema bipartidista com a Espanya. I ara diràs, benvolgut lector: “un respecte, jo voto a Iniciativa!” I jo diré que m’és completament igual. La paraula potser no és la més correcte; millor podríem dir que hi ha un biideologisme: o ets d’esquerres o ets de dretes. Clar que hi ha diferents nivells. Per més que un digui el PSOE no és realment un partit d’esquerres, sempre li semblarà bé que un diari posi a parir el PP. I de sobte tots tenim una sola veu… o millor dit, dues.

Així doncs, al quiosc hi ha una gran oferta de diaris: cadascú (dels que encara hi van, clar) hi va i compra el que més adequat li sembli, llegeix tot el que li sembla bé, augmenta la seva ràbia contra l’altre bàndol i se sent una persona informada i amb criteri. No creieu que seria més enriquidor aixecar-se pel matí, anar al quiosc, comprar El Mundo o La Razón (i poso aquests exemples perquè ja sé de quin peu calceu; el mateix que jo, evidentment) i intentar fer-se un bon home de dretes (ni tan sols parlo d’aconseguir-ho)? Perquè seguim llegint diaris que ens diuen el que ja pensem? Perquè seguim llegint blocs que ens intenten convèncer del que ja pensem?

En resum, crec que faria un favor a la societat, o al reduït cercle de lectors d’aquest bloc, si ara, després de molt de temps d’inactivitat em tornés nazi. No us ho imagineu? El fantàstic bloc d’uns nois catalans d’esquerres i un brasiler que defensa ideals racistes; o no tindria públic o el públic en sortiria beneficiat, sempre i quan no abusés de prejudicis i respostes preestablertes. Crec que m’he cansat de la política (o del politiqueo, perquè segueixo creient que la ‘política’ fa referència a quelcom inherent a l’home), m’he cansat de comprar el diari i m’he cansat de coses fatigants en general.

A les tantes de la matinada, ja està dit. Si algú no hi està d’acord, realment li agrairé que ho expressi. Si hi esteu d’acord no heu fet més que perdre el vostre temps.


Responses

  1. és evident que el debat polític a nivell personal, allò que un discuteix amb si mateix sobre política és, en la majoria de gent, inexistent… preferim reafirmar les nostres conviccions, encara que aquestes es basin en falses opinions, mites o clichés que no pas tenir un profund debat amb arguments contrastats; qüestió de comoditat mental, tenir-ho tot ordenadet, saber quis som, d’on venim, formar part d’un col·lectiu per tal de reconeixe’ns-hi, bla, bla, la història de sempre…

  2. Hi ha casos en que això que dius és cert: home que vertebra un món concret a partir d’una imatge de si mateix pre-establerta, home que sap què trobarà al diari que compra al matí, home que utilitza els estímuls partidistes per reafirmar-se. També hi ha un altre home que compra el diari per tenir una visió concreta del món : perquè li dictin el camí recte, el que cal ser. La subscripció als canals d’informació equival per a ell a una subscripció ideològica.

    Tot això és cert, però Joao, això és com dir: sempre som amb la gent que ens agrada. Perquè no ho fem amb el tio més desagradable del barri? Segur que aprendríem molt, seriem millors persones, tindríem una visió del món molt més oberta, etcètera. Doncs jo, no, gràcies. Al cap hi ha la fí la vida és molt curta i no podem perdre el temps amb coses que no ens agraden, pel simple fet de creure que estem aprenent alguna cosa quan les fem.

    Aprendre versus viure: jo em quedo amb viure. (Aprendre esta sobrevalorat.)

  3. Albert, trobo que hi ha una diferència molt gran entre llegir un diari i les relacions personals. Jo estic encantat de les meves amistats, tot i estar d’acord en massa coses. En canvi, quan llegeixes un diari és per, d’alguna forma o altra, aprendre.

  4. Jo no vusco que el diari em digui les coses que m’agraden, busco que em digui el que està passant en el lloc on visc i en el món de la forma que m’agrada, des de mes o menys el méu punt de vista, però bàsicament el faig servir per enterar-me del que està passant.

    De fent, quan vam començar amb l’Atenes, cada dia em feia una repassada de diaris com “El Mundo”, “La Razón” o “La Vanguardia”.

  5. Com diu en Lucas, quan llegeixes un diari vols saber el que passa al món.

    Però el tipus d’aprenentatge que dius que trobes a faltar (el de fer-se preguntes difícils i qüestionar-s’ho tot) es troba en tots els canvis difícils de la vida. I sempre és més complicat canviar d’amics que de diari…

    Segurament vivint amb gent desagradable “aprens” molt més de la vida que no pas llegint diaris desagradables.

  6. Jo crec que està bé canviar de diari de tant en tant, així no n’ets tant “esclau”.

  7. Sempre ehe dit que és millor un nazi que un neutral apolític, el nazi generarà una reacció tan forta en contra que semrpe superarà les seves adhesions!

    En quant a Brasil: jo hi vaig estar en una campanya amb una ONG de solidaritat amb els meninos de rua l’any 1998 i vaig al3lucinar amb l’alarmant situació de pobresa!
    Diga’m que ha canviat quelcom amb Lula, epr poc que sigui!

  8. Arqueòleg, alguna cosa ha canviat, ara hi ha moltes famílies que no tenien per menjar i reben una subvenció del govern per subsistir. Però de qualsevol manera, això no és gaire; segueixen havent-hi molts pobres molt pobres…

  9. L’autodiscussió és bastant inútil, per dir-ho així… Sempre va bé algú a qui rebatre les coses, algú a qui enfrontar-te… Malgrat tot, el caliu i la comprensió de la coincidència sempre animen…

    I per treballar i construir, amb algú amb pensaments radicalment divergents no s’acaba mai, que no vol dir que no sigui el camí, però…

    En fi, pensar amb contraris i treballar amb companys de lluita. Això faria jo.

    Salut i… nazisme?

    lakk.

  10. En tot cas en el meu cas a primera hora del matí, quan llegeixo el diari, amb el cafè i les galetes maria el meu cap encara no està preparat per plantejar-se gaires dubtes o per aprendre, l’estructura és massa fràgil, per això llegir el diari que coincideix amb les meves conviccions polítiques m’agrada, perquè m’ajuda a recordar com veig les coses: haver-se de replantejar les conviccions cada matí és molt molest.

  11. Caram una discussió filosòfica d’alt nivell, amb participants d’allò més joves. El món no està perdut o potser si? Què feu buscant explicacions quan podrieu estar gaudint de la lleugeresa de la vida i de la joventut? Jo tinc 31 anys i segueixo tenint els mateixos dubtes. Cada cop que vaig a comprar el diari es produeix una situació com la següent: En principi compraria un diari “enemic” per aprendre o, més aviat, mirar d’entendre el punt de vista aliè, però francament em toca els collons finançar un grup de feixistes i amargar-me el cafè, per tant només els llegeixo quan me’ls trobo en alguna sala d’espera o avió. Després penso que caldria promocionar la premsa en català, però el Punt em sembla massa localista, l’Avui poc profund i el Periódico massa mastegat; Aleshores dubto entre El País i La Vanguardia i acabo decidint en funció del que porti el suplement cultural més interessant aquell dia. Això demana d’un exercici mental per recordar quin suplement duen aquell dia o preguntar-li al quiosquer (que arribats a aquest punt ja té rampes al seu braç estirat des de fa 10 minuts i que normalment no llegeix cap diari i molt menys s’interessa pel suplements culturals). Finalment acabo amb culpa nacional, sentint-me un comodon i resulta que m’he equivocat i el diari no duu suplement cultural. I jo us pregunto: Nanos, voleu acabar com jo? En definitiva m’agrada l’aportació de l’Albert, potser és millor escollir a la lleugera un diari que no exasperi el quiosquer i que ens regali 10 minuts de vida. La teoria de l’Artur parteix d’una premisa aristotèlica, per la qual la veritat es trobaria en el “justo medio”. Però la veritat no existeix i els diaris només són perspectiva. Llegir un diari “enemic” ocasionalment ens pot permetre recordar-nos que el que llegim habitualment també és una perspectiva. En definitiva, llegim el que llegim, convé fer-ho de forma crítica i no com si es tractés de la veritat. Artur, crec que convé no caure en l’escepticisme relativista. L’esperit crític es basa en uns principis, que són subjectius i no per això ilegitims. El relativisme portat a l’extrem duu a una república bananera on tot si val i la corrupció és normal.

  12. No sé per què et refereixes a mi, Xicu, si no he parlat en el post.

    Jo penso que ara més que mai hem d’anar a allò concret. Tots coneixem o podem trobar aquells periodistes que busquen no tant la controvèrsia sinó una gama més gran de possibilitats polítiques. Sempre existeix aquell periodista/articulista que sap un colló del tema que parla o/i que accepta opinions que en principi serien molt contràries a ell, o les ressalta.

    També hi ha aquells que escriuen de forma molt personal, vegis un Rafael Reig, i sempre donen lloc a la controvèrsia no gratuïta.

    Aquests dos tipus de periodistes són els que realment enriqueixen, els altres potser informen més, i no costa res agafar el seu RSS i posar-lo en algun lector de feeds.

    Sí que és cert que nosaltres preferim i ens creiem més la demagògia d’esquerres que de dretes i és per això que és important entendre quan una informació fa pudoreta i ha de ser contrastada. Tornar-se nazi no arreglaria res, és més, ens quedaríem igual i tu, João, segurament deixaries d’escriure a l’Atenes.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: