Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 26 Abril 2009

Brasileirinho, de Maria Bethânia

La felicitat despreocupada de Maria Bethânia, els ritmes d’influència Africana, negra, els sons més tradicionals de Brasil. Aquesta àlbum, Brasileirinho està essent revelador per a mi. Avui ha estat l’únic que he escoltat i està esdevenint màgic. 

Sí, té màgia, és molt pur, et deslliura, almenys temporalment, de les males idees, les males vibracions, la mala energia. La música do Brasil sona i et trobes de cop en una taula amb amics, amb un sol tènue i una temperatura que et fa treure la samarreta però no et crema. Notes les ganes de deixar-te de màscares, de contractes, de tot. Perquè aquest àlbum ho fa tot petit. Res no ha tingut sentit abans. T’entra al cos la trascendència negra, rítmica, popular, la que és teva i meva, la que ens porta a mirar-nos amb fraternitat, siguis qui siguis.

Sents amor i quietut, placidesa, apatia. Brasil és molt gran si ha arribat a construït una música així.


Responses

  1. M’agrada que t’agradi. És amb àlbums com aquest, sobretot amb Bethânia, quan em surt la vena nacionalista i trobo a faltar anar en cotxe per Brasília amb la ràdio posada o estar a la cuina del meu tiet mentre toca la guitarra.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: