Enviat per: João França | 8 Abril 2009

L’humor dels Lumière

A la sessió dels Lumière trobem tres pel·lícules de caràcter especialment còmic: la segona, La Voltige, la sisena, Le Jardinier, i la vuitena, Le saut à la coverture. Són totes bastant semblants, però val la pena analitzar-les una a una.

En La Voltige o l’acrobàcia, veiem un número de circ curiós. Tenim el pallasso. Són tres els personatges: dos vestits amb colors clars i un amb colors foscos, amb una clara predominança jeràrquica. És un espectacle de circ desubicat. Desapareixen les disfresses i apareix una localització quotidiana. És un gag simple, purament físic, i repetit. L’acció es dirigeix a ser vista per la càmera aquests primers “actors” cinematogràfics interpreten la càmera com un públic, sembla que creguin tenir-los davant, com si d’un teatre es tractés. Encara no ha aparegut la idea de la càmera com a observador extern. El cavall és un element encisador; un actor és a l’escena amb l’únic objectiu de mantenir-lo subjecte. Els reflexes de la llum al seu pèl creen una imatge de gran bellesa entre aquests bufons. La seva funció consisteix en restar quiet, estàtic i, excepte per la cua inquieta i algun moviment de cap, sembla una part més de l’escenari. Crec que podríem entendre aquest número de circ desplaçat com el precedent dels grans còmics muts com Chaplin.

Le Jardinier m’ha fet gràcia. És un d’aquells gags, tan típics als dibuixos animats de Hanna-Barbera, vistos, previsibles, cansats i que, tot i així, són capaç de seguir fent gràcia. No és sorprenent trobar el seu origen tan enrere i, segurament, ja fos popular quan els germans Lumière van decidir enregistrar-lo per primer cop. L’equilibri de la composició és preciós. L’escenari és idíl·lic, la posició del nen, que arriba lentament i s’atura sobre la mànega en tensió, el raig d’aigua que fa volar el barret del jardiner. No obstant hi ha una cosa que sorprèn. Més d’un segle després esperaríem que els dos personatges desapareguessin en la persecució, emperò, tornen a entrar en quadre i es veu com el nen rep el seu càstig. Per nosaltres el més normal és que el trapella se surti amb la seva. Dóna què pensar.

No sabria classificar Le saut à la coverture com una altra cosa que no sigui l’enregistrament d’un joc. Torna a aparèixer el mateix personatge de roba fosca i barret de La Voltige amb una actitud que avui classificaríem com a mínim de bullying. És una figura d’aspecte clarament marcial en un ambient circense; és el necessari antagonista. La imatge d’aquesta gent tan “adulta i seriosa” portant a termes jocs infantils provoca un divertiment especial. En el context de les pel·lícules els actors es dedicaven, amb tal d’entretenir el públic, a entreteniments pels quals els haguessin ridiculitzat en altres circumstàncies. Tot plegat no passa d’una simple manera de divertir-se.

Podeu llegir més de la sèrie Lumière.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: