Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 6 Abril 2009

L’absurd

L’absurd ha fet més pasta que la imatge de la Marylin o els mobles del senyor Ikea, ha perdurat des dels seus inicis potser més que aquesta empresa que tant dura, la dels de la “vertadera fe”, perquè és una bomba. Sí, l’absurd és el la boca de l’humor, tot acudit o broma passa per l’absurd per a acabar a la racionalització d’aquest, que fa gràcia.

En els últims cent anys, però, l’absurd ha tret el caparró de sota la manta de les comèdies, el teatre convencional i burgès. Es va voler imposar, ell era l’estrella i en tenia tot el dret. I van arribar tot de gent amb els que l’absurd es va contractar de per vida: Beckett, Ionesco, Jarry i  Harold Pinter, entre d’altres, van firmar encantats a Europa, però, a Espanya, Mihura, Tono, Neville, Pedrolo, Buñuel i altres ja havien vessat tinta contractual. L’absurd havia començat una carrera que el conduiria a la fama més absoluta. Durant els primers anys va haver de compartir escenari amb la crítica social i alguns convencionalismes, estrelles amb les quals encara fuma entre cametes. 

Monty Python
Monty Python

Fem un salt en el temps i l’absurd tot i que vell sempre es presenta fresc i actual. Als anys setanta salta a la fama el grup humorístic Monty Python, amb gran una fama brutal que aconseguirien gràcies a la seva empatia amb l’absurd i la magistralitat. I d’aquí cap endavant, un Woody Allen, uns The Young Ones, un Yes Minister, Mr. Bean i fins i tot un Austin Powers han estat posant a l’absurd com a estrella inqüestionable del seu show, dela seva sèrie, les seves pel·lícules.

Avui en dia l’absurd encara és poderós, la crisi no l’ha afectat, i en l’àmbit d’internet, la més gran peixera, ha començat fa poc la era WTF (What The Fuck), que en general es manifesta en pàgines, molt populars, on hi ha imatges considerades WTF o derivats (Fail, 0wn3d, p0wn3d, etc.).

El monopoli de l’humor no és de les millors sèries o pel·lícules, no és d’un còmic o d’un empresari. El monopoli és de l’Absurd, inclineu-vos davant de sa excel·lència.


Responses

  1. L’absurd és l’humor intel·ligent portat a l’extrem. És tan extrem que desapareix la reflexió, l’objectiu és el sense sentit, sobre el qual es pot, si es vol, reflexionar llargament. És simplement fantàstic.

  2. Home, m’han faltat alguns mestres de l’absur com Beckett, Mihura i, com no, els germans Marx…

  3. Si et llegeixes el text que hi ha al costat de les fotos els trobaràs, menys als Marx, que no he posat per oblit, degut segurament a la poca influència que en tinc.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: