Enviat per: João França | 3 Abril 2009

Històries de pel·lícula

Al Paul Auster sempre se l’ha acusat (sigui això bo o dolent) d’escriure com una pel·lícula. Coses del temps. Són les influències d’aquesta època, sobretot si ets nord-americà. D’aquí uns anys escriuran com la Wikipedia, cosa que hi ha qui diu que ja feia Borges. En tot cas, ara parlem de Paul Auster. Recentment he llegit el seu Llibre de les il·lusions, que em va portar a buscar per casa i llegir el guió de La vida interior de Martin Frost i, uns dies després, veure la pel·lícula, escrita i dirigida per ell. Anem, però, per parts.

El llibre de les il·lusions és una novel·la que parla precisament de pel·lícules. Seria una mica simplista dir que en són el tema, però són una mena de fil conductor. L’autor és un d’aquells avesats (i bo) en explicar moltes històries en una, cosa gairebé inevitable quan, com és el cas, el narrador i protagonista és un escriptor. En aquest cas, ens trobem el professor David Zimmer que, després de perdre tota la seva família, decideix escriure un llibre sobre Hector Mann com una mena de teràpia. Hector Mann és un actor de comèdies mudes dels anys 20. Zimmer veu totes les seves pel·lícules, produïdes en poc més d’un any  i repartides per filmoteques d’arreu del món, i s’entreté explicant l’argument d’algunes, històries paral·leles que et fan perdre de vista la del narrador.

Al llarg de la trama anirà descobrint la vida d’Hector Mann, que va desaparèixer uns mesos després de produir la seva última pel·lícula. Veurà, també, una pel·lícula que havia produït més tard: La vida interior de Martin Frost. És curiós veure com aquesta pel·lícula representa la vida d’Hector i, sobretot, la del mateix narrador. Possiblement també sigui un reflex de la vida de l’autor o, com a mínim, de la seva feina; i és que Martin Frost és escriptor. La seva història és la història de l’escriptura, d’inventar una història, és la història de la inspiració.

Es produeix un interessant joc amb el lector. Dins El llibre de les il·lusions trobem la pel·lícula La vida interior de Martin Frost, una pel·lícula que existeix en el món empíric, escrita i dirigida pel mateix autor. En aquest mateix sentit trobem, a dins de la pel·lícula que ens narra el llibre, que el protagonista, Martin Frost, havia escrit Viatges per l’Scriptorium, obra que, quatre anys després d’aquesta, també escriuria Paul Auster. El joc és molt interessant: una obra que anuncia les futures, un món d’hipervincles.

Mentre les novel·les de Paul Auster són molt cinematogràfiques, els seus guions són molt literaris; viu en un punt entremig. Acotacions com “nos preguntamos si Claire no está dotada de poderes telequinésicos” són estranyes. Sembla que el guió estigui pensat per ser llegit. En tot cas, sent ell el director, es podia prendre aquestes llibertats. És interessant la figura del narrador, tan inusual en el cinema i de tanta importància en aquesta pel·lícula. És simple: quatre actors apareixen en tota la pel·lícula, en només tres localitzacions. Tot i això no cansa l’espectador i això és, en gran part, un mèrit del narrador.

Mentre en el llibre el personatge que convida Martin a passar un temps a la seva casa és Hector Mann, com el director, en la pel·lícula és un tal Jack Restau, el cognom dels quals comparteix les lletres d’Auster. La pel·lícula comença amb un travelling per la casa, plena de fotos de família en les quals es veuen Paul Auster, la seva dona i la seva filla Sophie de petita que, ja gran, actua sota la direcció del seu pare. La veu del narrador ens acompanya en el viatge per la casa. El narrador no apareix als crèdits però en l’espectador es desperta una curiosa sospita: potser és la veu del mateix Paul Auster. Llegint una entrevista seva es confirma la sospita:

Soy el hombre que escribió la historia sobre el hombre que escribió la historia sobre el hombre que escribió la historia. Así que, ¿para qué ocultarlo?

La història que se’ns narra a la pel·lícula és més llarga que la se’ns narra al llibre. Paul Auster ja l’havia començada abans de El llibre de les il·lusions i va decidir continuar-la. La història d’amor entre un escriptor i la seva obra, personificada, continua i veiem com lluita per conservar-la. En aquesta obra Paul Auster ens mostra la vida de l’escriptor i, alhora, hi veiem reflectides tant la història d’Hector Mann com la de David Zimmer. En més de cinc anys i, amb gran mestria, lliga tots els cables.


Responses

  1. […] és que estic bastant content de les meves lectures vacacionals. Podeu veure les meves conclusions aquí o aquí. Novel·les molt interessants, podríem dir que bastant “experimentals”, tot i […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: