Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 26 Març 2009

Chickenfoot

Del no res acaba de sorgir una banda que sens dubte donarà molt per parlar: Chickenfoot. Aquesta superbanda de hard rock la conformen ni més ni menys que l’ex-vocalista de Van Halen, Sammy Hagar, l’ex-baixista també de Van Halen Michael Anthony, el bateria Chad Smith, de Red Hot Chili Peppers i el mític guitarrista Joe Satriani, mestre, entre d’altres, d’altres grans guitarristes com Tom Morello, Steve Vai i Kirk Hammett.

Tot es va produir perquè al deixar Van Halen, Hagar i Anthony es van dedicar a fer jam sessions a mode d’entreteniment. Allà van conèixer a Chad Smith, amb qui expliquen que hi va haver química es de primr moment. “Tot i així, encara faltava un guitarrista que ens portés al següent nivell, a la terra promesa”, explica Hagar, i aquí evidentment és on entra Satriani. La resta és història: comencen a tocar i a tocar, veuen que el que fan no s’ha de reservar només a quatre penjats que van a veure jam’s i decideixen crear un grup sòlid per a gravar àlbums i anar de gira. Aquesta banda és Chickenfoot i està a l’estudi de gravació per a delitar-nos en breu de la tècnica que desborda.

Justament la tècnica immensa que tenen tots els integrants del grup és el que fa que més d’un escèptic renegui del mateix, argumentant que cap d’ells és un gran compositor, tot i que, recordem-ho, Satriani mai ha tingut cap grup i sempre ha fet treballs en solitari, només va gravar alguna peça i algun video-clip per a substituir el guitarrista de Deep Purple el 1994. Suposo que els haurem de donar un vot de confiança havent sentit les cançons que han penjat al seu myspace. Aquí teniu també la direcció web del grup.      

I aquí una de les cançons que ja han publicat, molt old school, és Down The Drain.

Vodpod videos no longer available.

Responses

  1. El virtuosisme no ho és tot, això està clar, però no treu que el grup pugui suscitar interès. M’ha agradat el tema; és el que té el hard rock old school. Em recorda Led Zeppelin en certa manera.

    Tot i això, crec que tampoc aporten gaire de nou i els solos del Satriani m’han cansat. Tenir més tècnica que ningú no implica sonar interessant.

  2. La cançó és una mica com el grup: un corta y pega de coses que poden funcionar juntes però que no deixa de tenir alguna cosa d’ortopèdic. Una mica de Led Zeppelin, un wah a l’estil de Hendrix i un solo de Satriani junts no signifiquen una peça millor que els components per separat. En realitat no se ni si signifiquen una peça…

    He de dir que, tot i que sigui ingenu, m’havia fet il·lusions amb el grup i m’ha decepcionat. Bé, potser només necessiten temps per madurar junts i treguin alguna cosa més interessant.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: