Enviat per: João França | 19 Març 2009

Crònica d’un 18 de març

Ahir vaig publicar aquí un vídeo que em va inquietar, per dir-ho d’alguna manera, i també a tots els que el van veure que, afortunadament, no van ser pocs. En aquells moments no em vaig sentir capacitat per donar més explicacions. Ara toca fer-ho. Parlem del dia 18 de març i tot comença a les 5 de la matinada. Aquesta és l’hora en la qual els Mossos d’Esquadra van entrar, per ordre del rector, al rectorat de la UB a desallotjar els estudiants que portaven quatre mesos tancats de manera pacífica demanant un diàleg sobre Bolonya. Tots dormien.

Cap a les 7:30, els estudiants en protesta van tallar la Gran Via. Els Mossos la van desocupar abans de les 9 del matí. Es va convocar una concentració a la plaça a les 12:00. Mentrestant, la universitat restava tancada i les classes paralitzades, cosa que no havia passat en els quatre mesos d’ocupació. Avui sabem que seguirà així (i també la UB del Raval) fins el dilluns. La convocatòria de les 12 va tenir èxit, però un final bastant trist. Són d’aquesta les imatges que vam veure ahir. Per sort, hi va haver també gent racional, com el catedràtic Manuel Delgado:

Els Mossos van intentar dissoldre els manifestants que quedaven i van començar a pujar per l’Eixample. A la parada de metro de Verdaguer encara es van perseguir joves que van aplaudir els furgons en veure’ls passar. Alguns es van dirigir al Palau Robert, on es troba el Departament d’Universitats. Nous enfrontaments.

L’ambient entre els estudiants després dels fets del matí va estar carregat. Decepció, indignació i altres sentiments sense nom. Hi havia convocada una manifestació contra la repressió policial a les 20:00 a la plaça Universitat. Els turistes devien quedar espantats, algun em va preguntar què passava; el centre de la ciutat estava ocupat per la policia. La Plaça Catalunya era tenyida de blau marí. La manifestació va baixar per Pelai i va intentar seguir per Rambles, amb el corresponent enfrontament. La imatge que s’ha vist en molts diaris dels mossos arremetent contra una pancarta que resava “Mossos violencia brutal” és impressionant.

La manifestació va seguir baixant per la via Laietana. A cada carrer hi havia un furgó dels Mossos a l’entrada. Alguns estudiants s’aturaven a increpar-los a les cantonades on hi havia més. No obstant, la majoria pacífica va aconseguir que la manifestació tirés endavant. Es volia arribar a la plaça Sant Jaume, però un gran contingent de Mossos impedia el pas. Vam fer una sentada davant seu. Quan ens vam aixecar alguns més radicals es van fer amb la pancarta i van començar a increpar-los. Com s’ha vist en tots els mitjans, van carregar. Si s’ha vist en tots els mitjans és en gran part perquè també els periodistes van rebre. Les cròniques a les edicions digitals de molts mitjans sobre els fets del matí només parlaven de Mossos ferits.

A partir d’aquest moment tot va ser penós, tant per part de la policia com d’aquesta minoria sorollosa d’estudiants. Van tancar els estudiants al carrer Argenteria. La majoria es va dispersar pel Born mentre alguns s’enfrontaven amb els Mossos fent gala de la violència que ens havíem reunit per criticar. Tot estaria justificat (suposant que la violència es pugui justificar) si no fos perquè els Mossos no van fer diferències entre violents i no violents. Ni tan sols entre manifestants i no manifestants. Les notícies d’Internet estan plenes de comentaris del tipus “només passava per allà i em van atacar”. Un nen de 10 anys va rebre un cop de porra perquè els seus pares, que passejaven en família, van demanar als Mossos que no agredissin els estudiants. Em pregunto quants morts hi hauria si haguessin portat pistoles. Tot el barri es va tenyir de violència… i por.

Podria haver citat moltíssimes notícies al llarg d’aquest article, però havent estat en alguns moments i parlat amb moltes persones que hi eren en altres, no crec que la meva narració sigui menys fiable que la de cap periodista. La reflexió que ens queda fer és que, menys quan es veuen directament afectats, els mitjans són incapaços de reflectir la veritat; el morbo omple les portades. Per això, a proposta d’en Lluc, farem a l’Atenes un “hiperpost” recollint punts de vista sobre els fets del dia 18 de març. Volem transmetre la veritat. Es publicaran en una pàgina que s’anirà actualitzant.


Responses

  1. És que no em ve de nou, i segueixo amb la pell de gallina, amb tensió acomulada, amb por, amb incertesa…

  2. A mi el que em toca els collons és que els mossos són tan humans com els estudiants, i si els manifestants haguessin tingut pistoles haguessin mort molts policies.

  3. La qüestió és respectar la llibertat d’opinió, ja que per afortunadament vivim a un país democràtic on els estudiants en aquest cas han de protestar si alguna cosa no els sembla bé i sobretot per un plà que els afecta directament.

  4. Josep Perxés i Camps Barcelona
    Societat urbanita

    Érem quatre gats. On eren el diumenge al dematí els milers d’estudiants que es manifestaven dies enradere pels carrers de la gran capital contra la suposada ofensiva del Gran Capital? On eren els sensibles als perills de l’imparable voràgine especuladora? On era la força que necessita el país, és a dir el jovent, fort i creatiu? Penso que la majoria d’aquests joves ignoren la magnitud de la tragèdia ecològica al nostre país perquè l’urbanitisme significa la pèrdua del valor de la terra, la consciència i el respecte per allò que ens permet la vida. Em vaig endur una bona destrempada a la manifestació de protesta per la “política mediambiental” de la “nostra” Generalitat… En altres paraules, les “lleis” i contractes de la pura especulació, destructora de la nostra terra, la nostra aigua, el nostre aire… que maneguen un exèrcit de funcionaris insensibles a tots els delictes ecològics que deixem fer impunement i que clamen al cel. Tot per engruixir el capital, per fer créixer la metròpoli, aquest gran negoci. Som una societat urbanita. També als pobles! No necessitem els arbres, ni les fonts per a res! Ni tansols ho coneixem. Per als urbanites, això dels arbres i els ocellets és abstracció! La gent dels pobles viu al al món de la tele, el menjar del súper… El principal problema no és als EUA, ni a Brusel.les, ni a Madrid. El càncer és a la Generalitat, a les Diputacions, als ajuntaments, i cadascú tenim a les mans de fer-lo créixer o no

  5. que com? ja em perdonaràs, però no entenc d’on treus això? el diumenge? quin diumenge? Ecologia? si si entenc que vols dir, però no parlavem del 18 de març¿

  6. Pot ser que sobti el meu tema, però SÍ, AQUEST DIUMENGE PASSAT, 22 DE MARÇ, VA HAVER-HI AL CENTRE DE BARNA UNA MANI DE PROTESTA pER LES POLÍTIQUES RELACIONADES AMB EL MEDI AMBIENT -que jo sàpiga, s’anunciava a El Punt, Com Ràdio i el PODEM de l’Enric Duran. A Catalunya Ràdio no l’anunciaven. He escrit aquí perquè penso que aquests dos temes no s’han de separar, al contrari, s’han d’entendre com el mateix! Només volia deixar pal.lès que em va fotre que el col.lectiu universitari, teòricament conscient i crític del que passa, en fos ignorant, i que després d’una setmana tant activa, aquesta fos tan poc nombrosa i d’ambient “dominguero”. Potser ha estat un problema de difusió. Espero que a la propera, hi haurà més gent i més canya.
    pd:demà ens veiem a la Rambla!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: