Enviat per: Sonia Calvó | 14 Març 2009

Se acabaron los viajes al Caribe

Se acabaron los viajes al Caribe, los tres coches en el aparcamiento y las segundas y terceras residencias. Se acabaron los vestidos de Hermes y las esquiadas en Baqueira. Como también se acabaron las cenas en el “Botafumeiro”. Ha llegado la crisis.

A partir de ahora, nos tendremos que conformar con viajar por Europa, tener dos coches, vestir de Gucci, esquiar en Andorra y cenar en el puerto. Ha llegado la crisis. ¿O es que acaso hay algo más?

Probablemente para las familias de clase alta -o altísima-, la crisis suponga apretarse el cinturón así, pero para la gran mayoría de familias, la crisis es mucho más que esto. Ha llegado la crisis y esto se nota.

Para una familia de clase media, media-baja o baja, la crisis ha significado mucho más que prescindir de viajes, compras lujosas y caprichos. Ha significado reducir gastos drásticamente; aunque esto no es fácil.

Olvidaros de tirar la ropa cuando tiene un agujero; no hay nada que un buen apaño no arregle. ¿Y qué es eso de tirar la comida que sobra? ¡Nada de eso! Se guarda en un tupperware, al día siguiente se calienta en el microondas y como nuevo.  ¿El coche, para qué? Con lo bien que se viaja en transporte público, bien apretado con el resto de la gente, para no pasar frío. O aún mejor, podemos ir caminando a los sitios: ahorramos el billete del autobús, hacemos deporte, visitamos la ciudad, nos toca el sol, nos ponemos morenos… ¿qué mas queréis?

Es el momento de recuperar viejas glorias de la música; nada de comprar nuevos CD’s, toca darles una segunda oportunidad a nuestros antiguos ídolos y, ya de paso, aprovechamos para que nuestros hijos tengan un poco de cultura musical.

Pero el punto clave del ahorro está en el supermercado. ¿Acaso hay diferencias entre “Caprabo” y “Día”? Apenas. Igual que entre las marcas blancas y las más conocidas. Todo son caprichos prescindibles a la hora de ahorrar.

Y es que a falta de dinero, bienvenidas sean las nuevas ideas. Ha llegado la crisis.


Responses

  1. Potser si els que tenen tants diners no deixessin de gastar.. ajudarien més a l’economia (tal com s’entén ara l’economia), fent que les empreses no s’anessin a pique..

    Però si és cert que, en la meva opinió, una crisis d’aquest estil no va tan malament, m’explico.. Estem acostumats a un sistema completament capitalista, que segons el meu entendre, arriba a situacions de consumisme extrem, el qual sembla que només es pugui viure per consumir les noves modes i tendències, i potser, només potser, amb aquesta crisis, hi ha una reflexió generalitzada sobre la importància (o no!) de tenir possessions… i potser s’arribarà a plantejar un canvi social i una altra manera d’entendre la vida que, en la meva opinió, ja cal…

    Sonia… segons les teves recomanacions familiars per la crisis.. jo porto tota la vida molt pitjor que en crisis…xD.. i crec que hi ha gent que està realment pitjor que jo… Així que mentre tinguem un sostre, menjar, i una educació (potser cada cop menys accessible) ja podem estar contents!…

    Això sí.. el text (según mi humilde opinión) molt ben redactat.. també és de classe?? ;)

  2. Gina, estic d’acord en que una crisi pot ser molt útil en aquest sentit però caldria afegir: ens pot ser molt útil. Qui no es pugui permetre, com bé dius tu, ni sostre, ni menjar no crec que li trobi res de profitós.

    Sònia, m’han agradat molt aquestes “contraposicions” tipus Baqueira-Andorra; són un bon cop d’efecte.

  3. És clar.. em referia als que porten a terme aquest consumisme extrem (o no taant extrem) que he dit… o sigui el consumisme pel consumisme que està instal·lat en la nostra societat i, que si no fós així, potser amb aquests diners es podríen fer altres coses com resoldre tots aquests problemes… i així.. podent ajudar a tots aquests que no tenen res..
    No sé si m’explico…

  4. Sí, sí, de fet des del primer moment crec que s’havia entès. Només havia volgut remarcar aquest punt ja que, per més positius que volguem ser, sempre hi ha gent que pateix.

  5. De fet la millor mesura contra la crisis hagués estat que no hi hagués crisis… M’explico la premsa s’hauria d’haver callat els de la oposició al govern podrien haver-se callat, si tothom s’hagués callat i els bancs haguessin continuat amb els seus credits, la gent no hagués deixat de consumir, o no és cert que la paraula “crísis” fa que et costi més obrir el moneder? Per tant que es vengui menys? per tan que hi hagi més oferta que demanda, que es redueixi la oferta reduïnt plantilles, plantilles de treballadors que al seu torn no consumeixen, de manera que la demanda baixa més i més, siguem realistes us pensaveu que l’atur era una mesura social? Una polla. I encara ens trobem gent que té tans diners que l’únic dilema de la seva vida és com gastar-los, i en conec d’aquesta gent, resulta depriment que vols que et digui, no sóc pro-comunismes cert… Però joder…

  6. Estic d’acord, la crisi és fruit de la por a la crisi. És la màgia de la nostra economia… i nosaltres fem el pallasso.

  7. La màgia de la nostra economia i, com molt bé ha dit en Diego, la màgia de la premsa; va ser l’efecte bola de neu, es va començar a parlar de que ja no es venien pisos i de sobte, CRISIS!!! i una cosa va portar a l’altre i ja la tenim liada, però, realment, per a la gent de classe mitja i mitja alta, el canvi no és tant radical; ni els preus s’han encarit molt (el pa i la llet costen el mateix) ni els sous s’han reduït massa… crec que el principal problema de la crisi eés la premsa i la pròpia por a la crisi.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: