Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 9 Març 2009

Sexe, drogues i Tchaikovsky

Em vaig educar musicalment en una escola de música on em van ensenyar el gust per la música barroca, clàssica i romàntica i la seva història, em van ensenyar el sentit del ritme i de la musicalitat. Vaig adquirir una oïda molt fina i vaig aprendre a tocar diversos instruments, tot i que el que més apreciava era el violí. Durant anys vaig tocar en algunes orquestres i la música que més vaig interpretar va ser la de Mozart. Ara, anys després, sóc el que algú en podria anomenar ‘heavyata’, un fanàtic de la música heavy metal, toco el baix elèctric i toco partitures que, sens dubte, no són de Mozart ni molt menys. En el seu moment vaig escollir el heavy com a música preferida per la virtuositat de la mateixa, la èpica que hi ha inscrita, la profunditat sonora, el caràcter, el sentiment, etcètera.

Poc a poc, però, m’adono que hi ha tantes connexions entre la música que escolto avui en dia amb la que escoltava temps enrere que se’m fa inevitable pensar, com ja pensà Sam Dunn al seu documental Metal: A Headbanger’s Journey, que potser el Mozart que tocava fa uns anys no hauria estat un membre dels Symphony X o dels Dream Theater i hauria fet metal progressiu. Tal volta Bach hauria estat un Van Halen més o Wagner hauria fet un black metal més melòdic i ambiental del que tenim. 

Un exemple del que explico és el que m’he trobat fa poc a la xarxa. Si recorden El llac dels cignes de Tchaikovsky, és un ballet romàntic molt famós escrit a finals del segle XIX. Doncs bé, a dia d’avui, Dark Moor ha versionat aquesta peça amb el seu propi estil, el power metal. El grup espanyol ha utilitzat el heavy per a fer de la primera pista del seu nou àlbum Autumnal una cover que ens deixa com a mínim bocabadats i que uneix encara més estretament els llaços entre la música romàntica, clàssica, barroca i similars amb tot el món del rock i heavy metal actual. Una unió que no sembla gens casual.

La versió que proposo es diu com la cançó original, Swan Lake. Que la gaudeixin.

 


Responses

  1. Molt bona. És evident que les generacions de nous músics tenen influències antigues; només cal veure el famós vídeo d’el Canon de Pachelbel per notar certes semblances de la música actual amb la de 1700… :P Esperem, però, que les generacions futures es saltin la nostra generació…

  2. La versió m’ha agradat molt i la relació sempre m’ha semblat molt certa. De fet, la virtuositat, la èpica, la profunditat sonora, el caràcter i el sentiment de Wagner superen qualsevol grup heavy (dels pocs que conec, tot sigui dit). Richard Wagner is the metal! xD

  3. […] LEGGI L’ARTICOLO ORIGINALE […]

  4. cada dia hi ha coses que em sorprenen! M’agrada, m’agrada…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: