Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 1 Març 2009

Carta a Pepe Rubianes

Des de que et vaig veure la primera vegada a la televisió, vaig saber que formaria un gran vincle amb tu. T’he estat seguint a través de tots els mitjans de comunicació possibles durant tota la meva vida. T’he vist i sentit i admirat també des de platea. He representat monòlegs teus, me’n sé molts. Crec que he adquirit molts gestos teus i els he fet meus durant tota la meva vida, més dels que podria comptar així en fred.

M’encantes, sempre m’has fet plorar de riure. I avui la teva mort m’ha fet plorar de pena. Per a mi eres un segon pare. T’estimo i t’admiro, i sé, Pepe, que mai t’oblidaré i que cada cop que pugi a un escenari serà amb tu i per a tu, perquè et tinc a dins, tan al cor com al cap, sempre.

Avui m’ha costat molt fer l’assaig tècnic de l’espectacle en el que he actuat. Pensava amb tu. He demanat als meus companys de canviar una mica el guió perquè et volia fer un petit homenatge. A l’escena fèiem una espècie de ritual a un Déu, que avui ha tingut el teu nom, “el Diós Pepe Rubianes”. La gent no ho ha entès, alguns han rigut, ningú no sabia què t’havia passat. Jo, en canvi, ho sabia molt bé i et volia dir adéu de tu a tu, des de l’escenari. 

Pepe, t’estimo i t’enyoro tros de <<mamon’, con acento en la “n”, pa’ joder.>>

Una abraçada molt forta d’algú que no has vist mai i que, en canvi, has emocionat, educat i tutelat tota la vida. Gràcies. Mai no t’oblidaré.

Post data: Saluda de part meva al nostre amic el diable, que al cel no t’hi vol ningú, és el que comporta ser el que vas ser: el gran Pepe Rubianes. 


Responses

  1. Dia d’homenatges al mestre Rubianes. Per a mi ha sigut un gran honor poder dir un últim adéu a un dels meus més grans referents humorístics que mai hagin existit de la millor manera que sé, sobre l’escenari. Hem fet un petit homenatge al principi de l’obra i crec que ha sigut fantàstic. La meva interpretació d’avui, i em temo que moltes a partir d’ara, ha sigut per ell i per a ell.

    Adéu, Rubianes. Un mestre que potser mai va proclamar grans lliçons, però sí que denotava una premisa molt clara: “Fés que el vulguis. Passa-t’ho bé amb el que fagis. Ja arribarà l’èxit i el reconeixement…”

  2. Faig meva la teva seguent:

    “Una abraçada molt forta d’algú que no has vist mai i que, en canvi, has emocionat, educat i tutelat tota la vida. Gràcies. Mai no t’oblidaré.”

  3. Som molts, els que mai l’oblidarem.

    Adeu, senyor Rubianes.

  4. emocionant el que dius.

    el trobaré molt a faltar. perquè és una ment lliure i gran que ens ha deixat. però també perquè ens feia riure fins a tallar la respiració

    gràcies per tot, pepe. no te’n vagis gaire lluny!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: