Enviat per: João França | 11 Febrer 2009

Tendresa

Fa unes setmanes vaig parlar de CocoRosie. Sembla ser que mentre per una banda es tendeix a ser cada cop més indie i a sonar més brut, la música actual també fa una gran aposta per la senzillesa i per aquell punt naïf. Un bon exemple és aquest vídeo de Herman Düne que avui m’ha donat per recordar: una cançó senzilla, el mínim d’instruments, nens i, sobretot, un croma que queda per fer, el màxim exponent de la no-modernitat.


Responses

  1. Mare meva…

    Durant uns segons et ve d’escoltar aquesta música i pensar en floretes, però poc després t’adones que tens unes ànsies inaguantables de matar aquest home de forma sàdica i sawiana.

  2. Ala! Si la cançó és boníssima tota ella… xD A mi de l’home el que em fa més gràcia és el contrast entre la barba i les entrades i el cap d’os rosa.

  3. […] El João ens va fer conèixer en l’anterior post el costat més radicalment tendre i naïf de la música. És sabut pels qui hi som afins que el […]

  4. fantàstic…és com traslladar-te en un altre món.

  5. m’encanta
    mira això també


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: