Enviat per: João França | 10 Febrer 2009

Sobre el webcòmic

Per aquí publiquem sovint humor gràfic que trobem a internet. Fa unes setmanes, l’autor del webcòmic El Listo va publicar un article titulat Por qué los webcómics patearán el blando culo de los cómics impresos que tractava, de manera bastant àcida, com indica el títol, dels prejudicis existents cap els webcòmics i les avantatges que aquests comporten respecte el paper. Deia coses com:

Pero bueno, lo importante es que hay por ahí un señor cuyo trabajo consiste en decidir qué contenidos tienen la calidad suficiente para aparecer impresos en el codiciado papel de las revistas y los libros, y que si no fuese por él quién sabe qué porquerías podríamos encontrar en los quioscos y librerías.

Este señor es el filtro que logra que los cómics impresos molen más que los webcómics.

Aunque también es verdad que este filtro no es perfecto. Aún dando por sentado que el responsable de los contenidos de una revista sea una persona cojonuda con un gusto exquisito capaz de distinguir una copa de Gaubança del Priorat de una copa de Ribera de Duero, su trabajo no es escoger lo que les gusta a él si no lo que gustará a las masas.
Y quién más quién menos ya sabe que las masas no tienen unos gustos tan exquisitos y no suelen encontrar demasiados matices entre una copa de leche de burra y una copa de leche de nabo.

Més enllà de si el to agrada o no, trobo que tracta d’un tema important, que es pot estendre també als blocs. Lectura recomanada.


Responses

  1. Home, els webcomics ja han “pateado el blando culo de los comics impresos”, al meu entendre. Posem el meu cas de llegidor de còmics: totes les vinyetes humorístiques que segueixo (una vintena), les llegeixo a través dels feed (rss) de les webs dels dibuixants.

    Tot i així els webcòmics tenen la trava que estan a la web, estan pensats per a ser ràpids de llegir i tal. Si algú es vol llegir Allan Moore o Marbel esper que no busqui una web amb capítols de còmics d’aquest tipus, i el mateix dic amb el manga.

    Tant les webs de vinyetes, els blogs i les pàgines on es penja música són petits Marbels, llibres i CD’s, amb la diferència que no es paguen i que no necessites fama per a poder compartir el que fas. Evidentment internet està esdevenint cada cop la font predilecte d’informació més gran: que es preparin els diaris, les discogràfiques i les editorials, que els hi tocarà el rebre.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: