Enviat per: João França | 5 Febrer 2009

De comprovacions empíriques

El creixement del número d’aturats és esfereïdor. Coses de la crisi, es justifiquen tots. Sí, la crisi sembla una bona excusa; no és culpa de ningú i tots se’n desentenen. I tan contents. O contents aquells que es volen rentar les mans i mantenen el seu nivell de vida. Encara que, la veritat, no justifiqui res, la crisi existeix, i això és fàcilment comprovable. No parlo pas de dificultats per arribar a final de mes, al cap i a la fi, en aquest país, la majoria som privilegiats i sempre tenim què menjar. Parlo de situacions més greus. Aquestes també es poden comprovar empíricament.

Jo, l’altre dia, la vaig sentir en forma de mà a la meva butxaca, un migdia al metro, tornant cap a casa. Té sentit, quan la gent no té diners, té gana i quan la gent té gana és capaç de tot, i que consti que no intento justificar ningú. Unes hores més tard un amic va presenciar un altre intent de robatori a una altra línia de metro. La veritat és que no estic acostumat a que aquestes coses passin a zones no turístiques de Barcelona, i ja van tres cops en molt poc temps. Se’m plantegen diverses possibilitats: estic gafat? Sóc un ingenu? L’atur està provocant un augment de la criminalitat? Desgraciadament, crec que la última és la més encertada.

Mai m’havia preocupat massa anant en metro; és el moment de començar a fer-ho? I això tot just comença; hi ha molta gent que està cobrant l’atur, però, quan se’ls acabi, què? Voldran que algú pagui els plats trencats, i molt probablement això no ho faran els verdaders culpables. Penso en el món de després del crac del 29 i tinc por; se’m posa la pell de gallina.


Responses

  1. En primer lloc, jo porto veient i vivint aquestes comprovacions empíriques tota la vida, però sí que és veritat que es un MP, a més atur més crim… És trist, però jo ecomano anar sempre atents al metro…

  2. doncs jo també vaig patir un intent de robatori (la bossa) l’altre día per Barcelona.

    mmm… el món després del crac del 29 fa por. El món després de la crisi del 09 és incert. La incertesa d’entrada és dolenta perquè ataca als menys privilegiats pero, sense que ningú em malinterpreti, pot ajudar a facilitar una transició cap a un sistema que a llarg termini sigui més just (de la mateixa manera, pot comportar, com s’ha comprovat històricament, desastres)

  3. Bueno en general les crísis les suporten els que tenen més pasta i a canvi acaben tenint més pasta que al principi, és simple el sistema capitalista és cíclic, i després de cada cicle els diners estan menys repartits.

    Això em recorda una preciosa pel·lícula: Soylent green, en que 3 rics propietaris de la soylent green corporations venien aquest producte a la resta de la superpoblada terra que vivia sencera en situacions tercermundistes, el final no l’explico és la gràcia de la peli però la recomano “encarecidamente”

  4. Crisi en greg, com tu saps molt bé João, vol dir canvi. La política en general és molt lenta, i molt més la demòcrata, ja veurem què passa.

    El meu professor sempre ens posa e guàrdia: “si esto sigue así, aquí sale un Hitler y to’l mundo lo vota”. Exagerat, ho sembla, més que res perquè sembla que hàgim après la lliçó…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: