Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 4 Febrer 2009

La gran sort de tenir anèmia falciforme

Anteriorment vam parlar sobre evolució, en una entrada d’en João, i vam veure els diferents aspectes que la fan possible, els més importants dels quals eren, a grosso modo, la selecció natural i la variabilitat genètica, que inclou l’intercanvi genètic dels cromosomes en la meiosi, on no entraré, la barreja de material genètic en la descendència i, sobretot, les mutacions. 

Les mutacions són el motor essencial de l’evolució, ja que permeten una variabilitat infinita dels caràcters, sigui cap a millor o pitjor. No entendríem l’evolució sense aquelles mutacions que han fet, per exemple, que en una espècie naixés un individu amb una característica que li ha donat més èxit biològic, o, parlant col·loquialment, li ha donat més possibilitats de procrear i per tant de transmetre els seus gens mutants als seus descendents, que amb aquests han tingut, en general, més èxit biològic, i així fins a transformar tota una espècie, com és el cas clar de les girafes que va citar en João en el seu moment.

M’enrotllo amb les mutacions genètiques perquè és allò que estic estudiant ara mateix a Biologia. Precisament en el llibre d’aquesta assignatura hi trobem un cas curiós pel que fa a les mutacions i que ens les exemplifica: l’anèmia falciforme.

Glòbuls vermells amb anèmia falciforme
Glòbuls vermells amb anèmia falciforme

La anèmia de les cèl·lules falciformes o anèmia drepanocítica, també anomenada anèmia falciforme, intueixo que erròniament, és una malaltia, inicialment produïda per una mutació, que afecta a la hemoglobina, proteïna fonamental que forma part dels glòbuls vermells i que és la que capta l’oxigen que es transporta per la sang. La malaltia fa que els glòbuls vermells tinguin forma allargada, com podeu veure a la fotografia, i pot ser aguda o lleu, depenent de si l’al·lel que informa per la anèmia està en homozigosi o en heterozigosi, tot i així els símptomes són els típics d’una anèmia (cansament crònic, risc d’insuficiència cardíaca, etcètera), però en general, i sobretot en els casos lleus, la malaltia no comporta més que la impossibilitat de fer esforç físic si es fa un seguiment mèdic de l’individu afectat. A més, aquest tipus d’anèmia té un avantatge: fa que el malalt sigui immune a la malària, ja que les dues malalties afecten els glòbuls vermells.

Clar, la malària mata de 1 a 3 milions d’individus a l’any, de mitja mor un individu de malària cada 30 segons, i a sobre és una malaltia que afecta sobretot el continent africà, població del qual també pateix en major nombre l’anèmia de les cèl·lules falciformes. Hauríem de pensar, doncs, que part de la salvació d’Àfrica pel que fa a la malària està potser en mans de l’anèmia falciforme?

Evidentment que no, perquè tal i com estan els recursos al continent africà, les dues malalties són sinònimes per als seus habitants, les dues signifiquen el mateix: la mort. 

I tot pels diners, sempre els diners, perquè la vida per aquests individus malalts està sent injectada a dintre del cos d’algú altre en aquell moment en que no poden més i tanquen els ulls per sempre.


Responses

  1. M’agrada molt aquesta ironia de la vida que permet que unes malalties et puguin salvar d’una altra. Desgraciadament, a les societats humanes l’èxit biològic sol dependre d’altres factors molt més complicats i inexplicables que no la biologia.

  2. Si, realment la reflexió és forta.

    Només una pregunta: com pot tenir diferents nivells de “força” en cas de que estigui en homozigosi o en heterozigosi? Vull dir, que si el gen és dominant, donarà igual que sigui heterozigosi o homozogosi, i si es recessiu nomes es manifestarà fenotípicament en cas d’homozigosi… a menys que sigui un gen que depenent de l’individu o del que sigui es manifesti de forma tant dominant com recessiva… ¿?

    li hem de preguntar a l’Elina… :P

  3. Pot ser alló de la herència intermitja.

  4. Si dos al·lels dominants fan heterozigosi i hi ha dominància incompleta, es manifestaran els dos, si només n’hi ha un, només un.

    Ara bé, a la wikipèdia diu que l’al·lel mutant que informa per anèmia falciforme és recessiu, per tant dedueixo que la dominància incompleta no només afecta a caràcters dominants sinó que, si l’al·lel és recessiu a vegades també espot produir aquest fenomen. Tot i així serà bo preguntar a un especialista per no cagar-la.

    EDITO :a la wikipèdia especifica que els que tenen heterozigosi d’aquest al·lel són portadors, però si estan afectat no m’explico realment com desfer la contradicció.

  5. m’agrada això de que últimament hi hagi més contingut cientific… :P

  6. […] i els mosquits Llegint el Público vaig veure una notícia relacionada amb un post que va publicar l’Artur abans d’ahir sobre la malaria: El cofundador de Microsoft […]

  7. M’ha agradat molt l’article, està molt bé que parleu de contingut científic com una part de la cultura!

    PS:esa perquè l’elina no vegi l’article perquè t’asseguro que si llegeix que l’intercanvi de material genètic es duu a terme a la mitosi li agafa un patatús que es queda tiesa XD

  8. Certament em vaig equivocar i me’n vaig adonar en un moment en que no ho podia editar, i me’n vaig oblidar.

    Ara ho edito, gràcies per comentar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: