Enviat per: João França | 31 gener 2009

Pierre Menard, escriptor d’avantguarda

Ahir vaig llegir un conte del qual feia molt que sentia a parlar i la idea principal del qual ja coneixia i em semblava molt interessant. A Pierre Menard, autor del Quijote, Jorge Luis Borges ens presenta la història d’un escriptor francès de principis del XX que escriu el Quixot. La idea és interessant, perquè no és que copii el Quixot paraula per paraula, sinó que el torna a escriure; crea una obra que és idèntica, paraula per paraula, a la de Cervantes, però és una creació de Menard. Els continguts són, per tant, els mateixos, però la interpretació és completament diferent. Ens ho explica el mateix Borges:

Es una revelación cotejar el Don Quijote de Menard con el de Cervantes. Éste, por ejemplo, escribió (Don Quijote, primera parte, noveno capítulo):

(…) la verdad, cuya madre es la historia, émula del tiempo, depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venir.

Redactada en el siglo diecisiete, redactada por el “ingenio lego” Cervantes, esa enumeración es un mero elogio retórico de la historia. Menard, en cambio, escribe:

(…) la verdad, cuya madre es la historia, émula del tiempo, depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venir.

La historia, madre de la verdad; la idea es asombrosa. Menard, contemporáneo de William James, no define la historia como una indagación de la realidad sino como su origen. La verdad histórica, para él, no es lo que sucedió; es lo que juzgamos que sucedió. Las cláusulas finales –ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venir– son descaradamente pragmáticas.

También es vívido el contraste de los estilos. El estilo arcaizante de Menard -extranjero al fin- adolece de alguna afectación. No así el del precursor, que maneja con desenfado el español corriente de su época.

Ja hem parlat per aquí de la realitat de la ficció. Ara hauríem de pensar en la contingència de les obres d’art. El significat de l’obra varia segons quin sigui el context de la seva creació. En resum, un Goya no és més artístic per ser un Goya, però és una altra cosa. D’igual manera, un Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha no és el mateix de la mà de Cervantes a principis del XVII que de les mans de Menard fa menys d’un segle.

Per qui s’interessi, aquí he trobat el conte sencer. Altament recomanable.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: