Enviat per: Lluc Presmanes Justo | 30 gener 2009

Sobre la realitat Objectiva

En aquesta dissertació intentaré -mitjançant idees obtingudes a partir d’un lleu coneixement sobre el corrent filosòfic del realisme, algunes nocions sobre la història de la filosofia i, sobretot, l’experiència de moltes hores pensant i discutint sobre el tema- demostrar l’existència d’una realitat objectiva, innegable i absoluta, que ho engloba tot.Aquesta realitat objectiva és una realitat que pot ser tant perceptible o no, pot ser material, psicològica o d’una forma/matèria completament desconeguda per a nosaltres. Inclús no nego que aquesta realitat pugui ser un deu que habiti en una altre dimensió. També seria considerada com a realitat una afirmació, una veritat, una mentida (que s’autonegaria) o un “ser”.

Tenint en compte que nosaltres “sentim”, podem deduir que tenim consciència (real o no) d’un món subjectiu, ja que no tothom té perquè percebre de la mateixa manera l’univers que ens envolta (a aquesta realitat subjectiva se l’acostuma a anomenar intersubjectiva quan es tracta d’un fet sentit per moltes persones). Els sentiments ja esmentats han de ser induïts directament al nostre cervell o produïts per el mateix. Aquesta inducció estaria afirmant la existència d’una realitat objectiva, ja que “algo” o algú hauria d’induir-nos aquestes sensacions, és més, hauria d’existir un ésser/cos/matèria/energia que percebés aquestes sensació, ja que el que es innegable es que en aquest precís instant estàs llegint un text (real o no) que t’està fent pensar o sentir, de manera que hi ha un “algo” o un algú, un emissor (que pot ser el teu propi cervell) i un receptor d’aquests estímuls. I per tant, la pròpia existència d’una realitat subjectiva implica una realitat objectiva.

Des del punt de vista d’un idealista això no tindria per que ser així, podria dir “potser no”, però el cert és que, aquest “potser no” el que estaria fent seria afirmar una opinió, que en cas de que fos certa seria una veritat per tant, si fos una veritat seria objectiva i si tornes a negar l’afirmació tornaria a dir una veritat (o no) i per tant implicaria que existeix la realitat objectiva, ja que com he dit abans, no té per que ser material, pot ser una simple afirmació, una veritat.

En posaré un exemple:

Es podria donar de que en l’univers només existissin tres teòrics models de realitat (dic tres per a no dir-ne tres-mil, però com veureu a continuació l’argument tant serveix per a un com per a milers) que poden ser:

-L’existència d’una realitat objectiva.

-L’existència d’una realitat mutant, que canvia entre objectiva i subjectiva, una realitat cíclica.

-Que tot sigui subjectiu, que no existeixi cap realitat objectiva.

En el primer dels casos la simple afirmació correspon a la definició que defenso i l’accepta.

La segona afirmaria la existència d’una realitat mutable, i si fos veritat tindria “La” raó, per tant seria una veritat. L’afirmació de que aquesta veritat “és” seria objectiva.

El mateix passaria amb l’afirmació de que no existeix una veritat objectiva, és una afirmació que es contradiu a si mateixa ja que si fos veritat, el fet de ser una afirmació real i veritable, s’estaria autonegant ja que el fet seria objectiu.

D’aquesta manera, podem afirmar, que existeix una realitat objectiva que, com ja he dit abans, pot ser la que nosaltres percebem subjectivament o pot no ser-la. Aquesta realitat objectiva de la que parlem no té per que ser humana, ni divina, ni material, ni imaginaria, ni multi-dimensional, ni omnipresent ni omnipotent, simplement existeix.


Responses

  1. Per començar: la intersubjectivitat no és un argument, és a dir que perquè tu captis alguna cosa i et sembli que jo també la capto no vol dir ni tansols que jo estigui captant res, tu només pots parlar per tu mateix i la resta de la existència és una projeccio de la teva ment, fins i tot la resta de humans.

    Per tan TU perceps… o més ben dit JO percebo.

    Això no demostra pas que això que jo percebo és extern a mi i no prové directament del meu cervell, és a dir que tota la realitat que tu captes és una recreació del teu cervell i tu creus que és una recreació a partir d’informació obtesa de l’exterior. Però aquest exterior com a tal només existeix dins del teu cervell res ens pot fer afirmar que aquest exterior és extern a nosaltres.

    Respecte a el tema de la veritat objectiva… si, n’hi ha una, Jo existeixo, no materialment, d’això no en tinc ni idea, existeixo com a entitat subjecte, però pensa-hi bé, tu ets l’únic subjecte existent per tant la realitat que tu captes és la única realitat existent.

    En resum parlar de realitat subjectiva o intersubjectiva no té sentit perquè la única realitat vàlida és la que capto jo com a subjecte. La única realitat objectiva i totalment indiscutible i innegable és el que Cadscú percep, si és que vosaltres percebeu alguna cosa.

    D’aquesta manera elaboro una idea sobre la realitat en que només és postula una sola cosa: JO existeixo.

  2. PD: en el fons estic d’acord amb tu: existeix una realitat purament objectiva: la que cadascú capta, de fet la que jo capto.

  3. Corregeix-me si m’equivoco, però crec que tot es pot reduir a una màxima: Cogito ergo sum.

  4. Ho sento però t’has oblidat de definir objectiu abans de tot:

    Objectiu -iva. Relatiu o pertanyent a l’objecte. Que existeix independentment del pensament, de la consciència.

    He parlat.

  5. En primer lloc Cogito ergo sum no demostra la existència de la realitat, ni per descartes ni ara, perquè si la realitat no existeix no cogito ni sum.

    En segon lloc, no se com defineix la RAE la paraula Objectivitat, però, si ti fixes, en aquesta teoria si que es parla d’una realitat externa a l’objecte, La veritat de l’existència és la prèpia realitat.

  6. Estic en desacord. Per suposat que, com a mínim per Descartes, la seva màxima demostra l’existència de quelcom real. Dius que si la realitat no existeix no penses, però per dir això has d’estar pensant. D’aquí es desprèn que, com a mínim, la res cogitans (la cosa pensant) existeix i és, per tant, real.

  7. però el simple fet de que pensis no et demostra a tu mateix la realitat, ja que pot ser induït… per altra banda, per a mi personalment el cogito ergo sum ja em serveix, recordo que soc realita, pero aquesta teoria no esta feta per a mi, jo no m’he de demostrar res…

  8. Ens podem qüestionar la realitat objectiva (negació del realisme ontològic) i reduir tot el camp de realitat a l’esfera del subjecte pensant. En aquest cas, solament el “cogito” existeix i ens movem dins d’un marc idealista. Fins i tot, podem arribar a pensar que el mateix “cogito” no és un “jo penso” sinó una realitat que pensa com a pura subjectivitat i el seu pensament engendra el món. Aquest postulat nega també en certa manera el “cogito” perquè ja no és un subjecte individual el que pensa sinó un Subjecte Absolut, una consciència pura, l’única “realitat” existent.

  9. per el que llegeixo estic deduïnt que en el fons estem tots d’acord, només que ens agrada contradir matisos…

  10. Deixeu-se estar de mandangues. La proba palpable de que existeix una realitat objectiva és que abans d’ahir em vaig enganxar els dits amb la porta del cotxe i els tinc fets “caldo”. Si no existís la realitat objectiva (porta del cotxe) jo no tindria mal (consciència subjectiva).

  11. Si no pots demostrar una realitat, aquesta no és objectiva, ja que la porta del cotxe, el mal i els teus dits podrien ser per als altres tota una altra cosa i tu seguiries tenint la sensació de dolor que et produeix. La realitat objectiva és aquella independent del subjecte, que et fotis una hòstia no demostra que existeix un objecte independentment de tu.

  12. o fins i tot et diría que el fet de que tu et destrossis els dits per mi no és res més que una idea que podria perfectament ser una mentida o invenció, en altres paraules res no demostra ni que existeixi la porta materialment, ni el teu dit, ni tu sencer.

    Almenys no generalment. Tal i com jo ho entenc, des de el moment en que jo sóc capaç de percebre’t existeixes perquè formes part de la meva realitat que de fet ve a ser la única que existeix, això si el teu dolor haig de decidir si creureme’l o no, i tan si decideixo una cosa com l’altre en realitat una percepció sensitiva teva en la meva realitat no existeix…

  13. […] NOU:   Entra en la pàgina de filosofia d’alumnes de 2n BTX de l’escola. Article: “La Realitat Objectiva” (Lloc Web: L’Atenes de Pericles) https://atenespericles.wordpress.com/2009/01/30/sobre-la-realitat-objectiva/#comment-584 […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: