Enviat per: João França | 25 gener 2009

Art de joguina

Avui he recordat el grup CocoRosie. Dues germanes nord-americanes, separades durant l’adolescència es van retrobar casualment a París. La història sembla de pel·lícula. Els va donar per fer música i aquí tenim un exemple:

No afirmaré que és preciós, donat que el gust és molt personal. En tot cas, és innegable que és d’una senzillesa encisadora. Uns quants acords, unes joguines, i unes lletres i unes veus de força increíble.

No són ni les primeres ni les últimes a jugar amb l’art, però són exemple més del sense sentit que resulta aquesta aura de seriositat que sol envoltar l’art. Demostren que art és fer el que a un li vingui de gust.


Responses

  1. m’ha captivat del tot, com un bell somni d’infantesa que recordes un dia i descobreixes que el temps ha passat, que ja no ets un nen, i aleshores nostàlgic fas dibuixos naïfs al recó d’un full intentant en va que siguin ingenus, senzills i CocoRosie…

  2. M’encanta la idea de fer servir CocoRosie com un adjectiu. Crec que no hi ha res que ho descrigui millor.

  3. […] Fa unes setmanes vaig parlar de CocoRosie. Sembla ser que mentre per una banda es tendeix a ser cada cop més indie i a sonar més brut, la […]

  4. Em sembla moltentranyable. Ara bé, lo del retrobament a París es un marketing entranyable també. Que pot ser veritat… Però que sona a vivència emocionant per a poder dibuixar núvols sense que les prenguin per tontes.

    Però m’agrada molt el que fan :)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: