Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 21 gener 2009

Gaza i els errors de la història

Sembla impossible, però tinc dubtes sobre què passa i sobretot del què ha passat en el conflicte de Gaza. Sembla impossible que tingui dubtes donat que llegeixo el Público, a l’Ignacio Escolar, l’editor de Guerra Eterna Iñigo Sáenz de Ugarte i segueixo l’humor àcid que fa Jose A. Pérez a Mi Mesa Cojea sobre el tema (i altres).  Certament, el mínim comú múltiple de les opinions que llegeixo és fàcil d’emmarcar dintre del moviment pro-palestí, i en contra de les intervencions israelianes actuals, que és present en l’esquerra espanyola en general. D’on surt, doncs, el dubte?

Primer de tot, anem als fets que atenyen al conflicte, amb dues pinzellades:

Les disputes entre Palestina i Israel han provocat grans massacres des de fa dècades, ja que  la Gran Bretanya va prometre l’any 1948 a l’estat jueu el que havia estat “la Terra Promesa”, valgui la redundància. El problema sorgí en que feia segles que aquella terra era del poble palestí i la terra d’un Estat només ho és d’un, òbviament, d’aquí la disputa.

Des de fa vuit anys, el partit polític i alhora grup terrorista Hamàs ha tirat més de deu mil coets, segons l’exèrcit israelià. En total, han mort quatre habitants del sud d’Israel.

Durant les últimes setmanes a Gaza, y sota els atacs israelians amb míssils, bombes de fòsfor blanc i morters, entre d’altres, han mort més de mil individus, més de 300 nens i nenes, i han perdut els seus braços o cames més de 5.000 ferits més.

Què n’opina l’esquerra?

Els periodistes que ja he citat i l’esquerra en general, opina que ara mateix són més terroristes els polítics i militars d’Israel, ja que no tan sols han matat moltíssima població civil, exemple del qual n’és la tragèdia que va patir el doctor Izz el-Deen Aboul Aish amb la mort de les seves filles, sinó que, a més, han dificultat el pas d’ajuda sanitària dirigint míssils a camions d’abastiment com vam veure a una entrada anterior de l’Atenes, es dubta que el 70% de víctimes mortals que se sap que no són nens hagi estat realment tota membre de Hamàs, i es dubta amb raó. Com a argument, l’esquerra fa servir la inevitable relació entre el nombre de morts israelians produïts durant tots els anys en que s’han tirat coets per part de Hamàs, i les víctimes de foc amic per part d’Israel, que irònicament coincideixen en 4.

Amb tot, s’arriben a fer analogies entre les accions militars israelianes i les nazis, com aquesta de Jose A. Pérez al seu bloc, prou contundent.

© Mi Mesa Cojea

© Mi Mesa Cojea

A totes aquestes acusacions s’hi oposen la dreta espanyola, El Mundo a la seva manera, el Federico Jiménez Losantos de forma més extrema, etcètera. 

Què n’opina la dreta?

La dreta explica que els atacs israelians són purament defensius. Per a “justificar” el miler de víctimes mortals a Gaza s’agafen sobretot a dos arguments; el primer diu que Hamàs, amb covardia, utilitza escoles i altres espais amb gran nombre de població civil com a base-escut per al llançament de coets i rematen, i cito Libertad Digital, dient que “en un territorio tan densamente poblado como es Gaza apenas ha habido, tras diez días de ataques, 550 víctimas palestinas, el 80% de las cuales eran terroristas de Hamás.“, víctimes que els dies següents van arribar a doblar-se. 

A més, l’exèrcit Israelià va concedir una entrevista molt completa al programa En días como hoy, de Juan Ramón Lucas, on també hi participà el mateix Escolar. Les declaracions foren semblants, evidentment, a les opinions de, per exemple, Libertad Digital, que ja hem vist. Cito algunes de les respostes de Gabriel Castellón, portaveu de l’exèrcit israelià:

Tiraron más de diez mil misiles al sur de Israel, durante 8 años, y el mundo no hizo nada. Este ataque es netamente defensivo y la acción militar fue la última opción. Hamás no dio otra alternativa.

Además, las ayudas humanitarias y los impuestos españoles en vez de servir al bienestar de la población de Gaza se van a reforzar a la estructura terrorista de Hamás y su armamento.

Aclarir que Hamàs mai va tirar míssils, sinó coets, aquests últims no tenen un cap dirigible, tal i com va corregir Ignacio Escolar i a diferència dels que anomenava Castellón.

Quan se li va preguntar per les víctimes civils al final de l’entrevista, contestà fermament:

Des de ya, lamentamos las muertes civiles pero la responsabilidad es de Hamás, que se rodea cobardemente de la población civil utilizándola de escudo humano para realizar sus ataques. No sabemos qué pasa en las escuelas pero sabemos que se disparan misiles des de allí. 

Altre cop l’error, i Escolar, que ja l’havia corregit un cop, va saltar dient que “claro, ya veo que a los civiles no se les dispara sino que se los acierta, simplemente”. Ja que hi estem posats, afegir que no solament Hamàs s’ha “defès” escudant-se en la població civil, sinó que és un recurs que utilitzà l’exèrcit d’Israel no fa massa temps enrere

A l’atac massiu de crítiques que ha rebut l’estat d’Israel hi ha hagut respostes de tota mena, amb arguments com el de “ull per ull” i altres de més primitius encara, que han fet servir també els palestins per reivindicar-se, i també hem pogut sentir sovint paraules com honor, passat, odi, terrorisme. A més, n’hi ha que no els importa que la guerra sigui guerra, i que simplement no senten la necessitat de qüestionar el que està passant o no veuen prou gravetat en la situació que ens ateny.

Me suda la polla [lo que penséis]

"Me suda la polla (lo que penséis del exército israelí)"

La conclusió de tot plegat?

La conclusió és que una guerra no es racionalitza. Els que no hi estan directament implicats basen les seves opinions en el benefici material propi més que en la raó. Dels qui lluiten, uns creuen que, tot i tenir totes les de perdre, l’honor i l’odi els porta pel camí just. Els altres, que potser ara es defensen però ho fan amb sadisme,  entren al joc dels altres i sembren el terror i la destrucció, llavor que florirà i donarà els seus fruïts podrits.

Els errors de la història es repeteixen.

 

Actualització 23 de gener:

El blog Guerra Eterna ha actualitzat amb un article sobre els morts palestins a Gaza:

“El Centro Palestino de Derechos Humanos ha hecho un recuento de los palestinos muertos en los ataques israelíes. La cifra es de 1.284 muertos. De ellos, 894 son civiles, incluidos 280 niños y adolescentes menores de 18 años, y 111 mujeres. Quedan 390 víctimas mortales. El grupo palestino identifica a 223 como combatientes de Hamás y a 167 de la Policía de Gaza. Muchos de estos últimos murieron en el primer día de bombardeos.”


Responses

  1. gran post, molt aclaridor… Percert, dels 4 morts Israelians, 3 eren soldats que havien mort en foc amic,.. :P

  2. Sí, els errors de la història es repeteixen, per això és important saber-la i no tornar a ensopegar…

    El tema és complicat, i tot i que ho he estudiat bastant, segueixo sense acabar-ho d’entrendre del tot.

    Només volia dir que em fa ràbia que tots els progresistes guays que es fan dir d’esquerres,
    vagin a “favor” de Palestina i en “contra” d’Israel ja que penso que els dos han matat gent inoscent i que tots dos han fet molt mal i han generat molt d’odi…I no és que defensi Israel, eh…però tinc la sensació que com que Estats Units va “a favor” d’israel ara tots hem d’anar a “favor” dels Palestins (pobrets). Vale que pot ser els estan “matxacant ” més que als altres (perquè tenen menys poder)…
    però és que CAP MORT ÉS JUSTIFICABLE i quan hi ha tant odi per al mig, no crec que haguem d’anar a favor ni d’uns ni d’altres, no crec que s’hagin de buscar culpables, tots han intentat matar tant com han pogut (intifades o murs, és igual).

    Hem d’anar a favor de la Pau i prou, deixar de culpar.

  3. No m’he explicat bé. En els 8 anys d’atacs de Hamàs amb coets al sud d’Israel, han mort 4 israelians.

    Els israelians han matat, per altra banda i en la última ofensiva, a 4 dels seus per foc amic. Vaja, que els morts israelians són 8 si estic ben informat.

  4. tot i que estic a favor de que cap mort és justificable, s’ha des ser coherent i ajudar al dèbil, simplement per moral, tots els morts conten, però no és el mateix 8 que 1000…

  5. No crec que la coherència hagi de ser tan limitada. Si ajudes al dèbil i és un rabiós, quan sigui fort serà capaç de descarregar tota la ràbia que té a dintre i aniràs i ajudaràs a l’altre, perquè aquest no serà menys, i així sense parar. Es crea una escena un pèl còmica al ajudar només al més dèbil no sé si s’entén.

    La coherència és un tub per on no hi passa l’interessat. Tot i que sembla que el conflicte ha creat alarma social, molts l’aprofiten, com ja explico en el post, per omplir-se les butxaques (uns de diners i altres de vots).

  6. sí, sí, en això estem d’acord, no és el mateix 8 que 1000 tot i que CAP MORT ÉS JUSTIFICABLE però tots dos, dins de les seves possibilitats fan tot el possible per generar més odi i aconseguir com més morts millor.
    Els palestins fant:
    1.- Intifades (apadreguen als soldats israelians, que aquests els hi tiren un tiro i els maten. Els apadreguen sabent que moriràn però ja els hi està bé que el món sàpiga que han mort molts palestins). Ho sento però és que no entenc la lògica.
    2.- Atacs suicides (persones, sobretot nens, es suiciden amb bombes matant també a palestins.)
    3.- Contraban d’armes
    4.- Atac de cohets artesans

    Serà més o menys fort, però tampoc són uns santets.

    Estratègies Jueves.
    1.- mur (2003) que tela marinera!!!
    2.- Assassinats colectius
    3.- Humiliació permanent (objectiu: espantar nova generació)
    4.- eliminació dels mitjans de subsistència
    5.- Assantaments jueus (colonitzen el territòri àrab)

    Amb això vull dir que sí, que s’ha de defensar al més dèbil però que tant uns com els altres tenen partits terroristes i tenen les seves estratègies. Amb més o menys poder però que segueixo sent neutral, per moral.
    Segueixo pensant que en una guerra no hi ha ni bons ni dolents i que l’únic camí és la pau.

  7. “Els apadreguen sabent que moriràn però ja els hi està bé que el món sàpiga que han mort molts palestins”

    No els hi està bé res, tiren pedres per pura desesperació, no confonguem. No crec que cap palestí busqui convertir-se en màrtir quan tira pedres.

  8. d’acord, m’he expressat malament…no vull dir que els hi estigui bé però, no entenc que vulguin morir tirant pedres quan saben perfectament que els mataràn.
    Suposo que no ho entendré mai perquè per sort no estic a la mateixa situació (com dius tu de “desesperació”) a la que estan ells.

  9. de fet tampoc vull dir que “vulguin morir”…Suposo que això ningú ho vol però el fet de que morin molts palestins, fa que el món ho sàpiga (però ells han provocat tirant pedres) tot i que no justifico que la solució sigui fotre un tret, eh!
    ai, no sé si m’explico, no vull que sembli que defenso israel, eh…

  10. Òbviament els dos bàndols són recriminables. Cal tenir també en compte que la culpa de tot plegat és nostre (“d’occident”) i del nostre ressentiment. Si haguéssim deixat en pau els palestins en el seu moment potser ara podrien conviure en aquest territori diferents cultures sense grans conflictes.

    Però suposo que aquesta reflexió a hores d’ara ja no serveix de gaire, així que només em queda felicitar-te per la investigació.

  11. M’ha semblat un gran post. Felicitats al que ha organitzat els continguts de forma tan clara!

    L’ “apenas” del titular de Libertad Digital és denunciable…

    La base dels atacs és, segons l’estat d’Israel, la defensa pel trencament de la treva per part de Hamas. Doncs bé, com demostren a la CNN, qui va trencar la treva no fou pas Hamas sino l’exèrcit israelí: http://www.youtube.com/watch?v=uDBiycEz12s

    Potser una de les crítiques a l’esquerra és que s’ha creat una mena d’interès comunicatiu al voltant d’aquest conflicte i en canvi no es parla d’altres situacions gravíssimes com són les del conflicte al Congo o les morts a Afgansitan.

  12. El blog Guerra Eterna ha actualitzat amb un article sobre els morts palestins a Gaza, cito directament:

    “El Centro Palestino de Derechos Humanos ha hecho un recuento de los palestinos muertos en los ataques israelíes. La cifra es de 1.284 muertos. De ellos, 894 son civiles, incluidos 280 niños y adolescentes menores de 18 años, y 111 mujeres. Quedan 390 víctimas mortales. El grupo palestino identifica a 223 como combatientes de Hamás y a 167 de la Policía de Gaza. Muchos de estos últimos murieron en el primer día de bombardeos.”


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: