Enviat per: Lluc Presmanes Justo | 18 gener 2009

Summertime

Bé, no tenia pensat fer aquest post tan aviat, però el faig a petició de l’Artur, així que avui parlaré de la famosa cançó Summertime.

Els inicis de Summertime es remunten a l’òpera Porgy and Bess (basada en la novel·la Porgy), que es va estrenar a l’Alvin Theatre de NY l’any 1935. L’obra explicava la vida de Porgy i la seva estimada Bess als suburbis de Charleston (Coarolina del Sur) a principis dels anys 30.

L’obra va ser composta per George Gershwin junt amb Ira Gershwin i la seva dona Dorothy. L’ària que ens ocupa era la peça principal de l’òpera, i va començar a ser escrita el desembre de 1933. La intenció de Gershwing amb Summertime era captar l’essència de la música afroamericana del moment.

Doncs sí, la més de 4.000 cops versionada Summertime va ser escrita per una òpera on se la sentia 3 cops (que tenint en compte d’on provenen la gran majoria dels clàssics del jazz és dir molt).

Bé, evidentment no posaré totes les versions, ja que no crec que ningú les conegui, així que us escric una web amb moltes d’elles i us parlaré de la meva preferida, duta a terme un dels millors músics de la història: Charlie Parker.

De Charlie Parker se’n podrien dir moltes coses, se’n podria fer una serie de televisió, ja que, apart de ser considerat, si no el millor, un dels millors saxofonistes de la història del jazz, va tenir una vida molt intensa i va ser mestre de grans músics com Miles Davis. De fet, tinc pensats varis posts sobre cançons seves, però avui només parlaré de Summertime.

Charlie Parker era un músic d’estudis clàssics, i després de tant de temps “inventant el Bebop” va decidir deixar que apareguessin els fantasmes del passat i va gravar un àlbum de balades junt amb membres d’una orquestra: Parker al saxo alt, Mitch Miller en l’oboè i la trompeta; Bronislav Gimpel, Max Hollander i Milton Lamask com a violinistes; Frank Brieff a la viola; Frank Miller al cello; Meyer Rosen tocant l’arpa; Stan Freeman en el piano; Ray Brown en el contrabaix i Buddy Rich a la bateria. Junts van gravar un dels millors àlbums de Charlie Parker: Bird With Strings amb: Just Friends, Everything Happens to Me, April in Paris, Summertime, I Didn’t Know What Time It Was i If I Should Lose You. L’àlbum va tenir molt mala crítica, ja que trencava amb el que la gent esperava del rei del Bop, però anys després es va demostrar que era una obra mestra.

Altres versions que trobo genials són: Janis Joplin, The Ravens, Ella Fitzgerald, John Coltrane i la de Angelique Kidjo.

Per acabar us poso el vídeo de la versió de Charlie Parker. Espero que us agradi.

Jazz y Paz


Responses

  1. És un tema que m’encanta. En tot cas, la versió de Charlie Parker, tot i que m’agrada no és pas de les meves preferides. És una cançó on trobo molt important la veu, així que m’agraden molt més versions com la de Janis Joplin o les diverses versions de l’Ella.

  2. Bon post, magnífica cançó, comparteixo l’opinió del João, la veu a mi també em sembla molt important.

    Pujaré si puc una versió que m’encanta, no avanço noms de personal i així creo tensió (advanced marketing is serious business).


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: