Enviat per: Marcel | 12 gener 2009

Deixa el llibre i surt a buscar un autobús!

L’etern debat, si se li pot dir debat a una lliure decisió que no té perquè ser un debat, entre l’ateisme i els que afirmen l’existència de Déu ha superat amb el temps la tinta dels  llibres, ha traspassat les converses del bar i els debats de certs programes a certs canals a certes hores intempestives que del cert no mirarà ningú i s’ha traslladat a l’àmbit del transport i, de manera més general, a la publicitat. Com tots sabem el poder de convicció, avui en dia, no passa per argumentar o donar respostes, sinó que, de la manera que ho fa un rellotge, una colònia o qualsevol altre producte, es convenç a través d’eslògans directes, dones esveltes i amb poca roba i altes formes enganyoses. És evident que la publicitat, en les seves formes més variades: spam, hype, marketing viral, pren el paper de fer moure el mecanisme econòmic del món capitalista i de necessitats supèrflues en el que vivim. És sorprenent veure com l’extensió de la publicitat supera la comunicació i convenciment de compra de certs productes, i amb això, al meu parer, i com a motiu d’un altre debat, s’hi inclou una campanya política, i passa al camp de les ideologies o, en el cas que ens ocupa, a la religió. Però tot i sabent que això no és nou i que ja s’ha vist en altres ocasions campanyes d’estil semblant, cal qüestionar-se si la recepta als dolors del dubte metafísic es troba en ni més ni menys que un autobús. Cal preguntar-se si és correcte creure que mentre passegem el gos i veiem passar el 24 podem de veritat pensar que un eslògan com “Probablemente Dios no existe. Deja de preocuparte y disfruta la vida” ens doni algun tipus de resposta. Parlem de busos ateus, però l’ateisme, la negació de Déu, no és tampoc afirmada en aquest eslògan i sí que si pot llegir un missatge de caire agnòstic, que per la creença de la impossibilitat d’afirmar o negar l’existència de Déu no es qüestiona sobre aquests assumptes.  Des del meu punt de vista trobo un eslògan com aquest una forma de missatge que, lluny d’invitar al diàleg, (tal com afirmaren que pretenia els qui tingueren la genial idea) fomenta la no-reflexió i “ven” (és evident que no hi ha un negoci al darrere) una idea, no de manera dogmàtica però si deixant de banda la, opino, necessitat essencial de l’home de preguntar-se sobre l’existència d’una entitat divina. Penso també que aquest tipus de publicitat que ha estat possible gràcies a les donacions d’anònims no reivindica res sinó que, més aviat, proporciona als ferms creients una raó per fer les seves “creuades” per restaurar la fe. El debat està obert.

busatras-web

(hmm.. mira, probablement Déu no existeix,  deixaré de preocupar-me… sí.. però.. em pots dir si no és la preocupació el que ha donat peu a una cosa anomenada filosofia, ergo ciència, ergo inclòs autobús? )


Responses

  1. la meva primera entrada :) si, ja se que és millorable en molts aspectes, comencant per l’ortografia o el mateix format del text (que per alguna raó no he aconseguit corretgit i justificar) però, en fi, ara ja deixaré de tenir una pressió sobre meu perquè actualitzi.. no,no, no penseu que he fet aquest text només per això! el fet que estigui poc reflexionat es deu a la condició immadura de l’autor més que a cap altre cosa ;).

  2. Ergo, la preocupació de si Déu existeix o no ha donat a la ciència. Em sembla un xic exagerat.

    Hauries de llegir Nietzsche, les palles mentals son els obstacles de la saviesa i les traves del camí cap a les teves pròpies veritats, les opinions que et conduiran a fer-te bo, a viure bé. Sí que, a diferència del que opina molta gent, hi ha gent religiosa que es feliç o com a mínim és persona, però tot el mite, tota creença imaginativa, tot intent intel·lectual intrapersonal de transcendència quasi màgica i totalment irracional no només no ens treuen les preguntes de la vida, sinó que ens en posen més, ens condueixen en un estat de tancament espiritual i ens tanquen els ulls a la vida.

    Amb aquesta campanya només s’intenta avisar que hi ha una vida a viure i tanta parafernàlia de Déus i mites, a part de ser antiquat, que no m’hi fico, és bastant bastant inútil. La reflexió “en sí” ja ens donaria moltes respostes si molts, que només saben el parenostre, no fossin tan ganduls intel·lectualment. I els qui s’interessen per les doctrines religioses, no veig per què es neguen, en bona part, a negar altres tipus d’opinions o fins hi tot altres historietes com les seves.

    La campanya em sembla adequada.

    P.S.: benvingut com a escriptor a l’Atenes, una abraçada ;)

  3. La reflexió final em sembla molt interessant. Realment l’home és un animal anhelant, que desitja, i és aquest anhel el que l’ha permès crear. L’ha permès crear tant Déu com l’autobús.

    A mi em sembla, senzillament, una campanya molt graciosa i no, no crec que porti a més reflexió.

    Més sobre el tema a Mi Mesa Cojea: http://www.mimesacojea.com/2009/01/bus-ateo-versin-2.html

  4. no parlo de la preocupació sobre l’existència de Déu sinó del fet de preguntar-se sobre la realitat el que desemboca en el coneixement científic, m’he explicat malament.

    em pregunto les palles mentals que es va haver de fer nietzche abans d’arribar a la conclusió que, de fet, les palles mentals són un obstacle per a la sabiesa. XD

  5. Sincerament, crec que aquest eslògan s’ha fet per a donar la nota, ja que una persona no creient seguirà sent no creient mentre que una que hi creu do deixarà de creure-hi, de manera que només serveix per donar la nota i generar polèmica…

    Benvingut a l’Atenes de Pèricles! ;)

  6. A mi em sembla perfecte l’eslogan: no és dogmàtic (qui podria ser-ho en una afirmació com aquesta?), és obert, impulsa a l’acció …
    Que genererà pol·lemica? És clar que si, però molta menys de la que generen els Rouco, Cañizares i demés, cada cop que obren la boca per a llençar exabruptes infumables contra parts de la població que mereixen molt més respecte del que ells es pensen.

  7. Precisament el que diu l’eslògan és que no escrivim aquest article i que no discutim la polèmica que no hauria de generar.

  8. Estic d’acord amb en Diego

  9. Des de sempre havia entès l’ateisme com una decisió prou personal com perque no necessités d’organitzacions per recolzar-se i fer-se ressò en la societat. Últimament han sorgit els primers col·letius que ajuden a gent a fer l’apostesia i en això no m’hi fico. És el fet de veure un eslògan que, com ja he dit, no es relaciona del tot amb l’ateisme, renuncia al debat (com a creença que és l’ateisme comprèn creençes dogmàtiques com la mateixa negació de Déu i per això l’eslògan és d’un ateisme feble o gairebé agnòstic) i que trobo massa simplificat pel que vol transmetre.

    Si tal com afirmen els organitzadors creus que l’ateismes és una decisió lliure i normalitzada, per què has de crear una campanya per anunciar la normalitat d’una cosa que ja s’entén com un fet corrent? i si creus que no ha de generar polèmica…doncs quin missatge publicitari més mal aconseguit! precisament vol fer polèmica d’un tema que no correspòn al cul d’un autobús. incongruent i com diu el Lluc, per donar la nota.

  10. A mi em perdonareu, però els ateus ja comencem a estar cansats de que es faci cas (o com a mínim s’escolti) a determinades organitzacions que diuen ser els representants de dèu a la terra. O pel cas, m’ès ben bé igual que li diguin dèu, alà, javhé o shiva (o qualsevol altre que se’ls hi pugui acudir).
    El fet és que dir publicament que ets ateu, fa que la gent et miri com una rara avis en molts ambients.
    Potser que aquesta campanya comenci a trencar amb aquestes perverses dinàmiques.

  11. en molts altres cercles et miraran amb mala cara si dius que ets religiós, no és una cosa fàcil, no és un debat fàcil, de fet és un debat impossible. Uns postulen que deu no existeix i els altres que sí, els dos amb la mateixa radicalitat, a mi se m’acuden pocs termes mitjos per arribar a l’acord, així que simplement és millor no discutir-se, és millor no discutir sobre la si o no existencia d’un deu entre gent que postulen dues coses totalment antagòniques.

  12. No, no. Jo no parlo de discutir. Ni se’m acudiria! Sóc perfectament conscient de no tenir arguments per a la meva no creença.
    Del que parlo és de que potser ja és hora de que els ateus tinguem les nostres tribunes, com d’altres tenen pulpits. I que no resulti gens estrany que algú digui que és ateu.
    A Londres ja s’ha fet aquesta campanya i el bisbe de Canterbury (el papa dels anglicans) no li va donar cap mena d’importància, més aviat el contrari, va dir que estava bé perqué fomentava la reflexió. Quan serà igual a Espanya?

  13. Suposo que un terme mig seria: “jo pensaré el que em doni la puta gana, si la teva “veritat” m’és incòmode no l’acceptaré si no vull”. A partir d’aquí es pot debatre, mantenint les distàncies, ja que les realitats universals només serveixen en ments exactament iguals, cadascú tindrà les ideologies i creences que li serveixin, diferències que també hi ha en els problemes i necessitats de cadascú.

  14. Sobre la demanda del Ferran d’una “tribuna” per els ateus: els creients (sigui quina sigui la seva creença) tenen els seus espais per, diguem-li, predicar. Demanar un espai per els ateus és com demanar una tribuna per “no predicar”. És demanar una tribuna per deixar-la buida. Potser això també és necessari, no ho sé.

    I sí, seria fantàstic que sortís, per exemple, el Rouco Varela dient que la campanya convida a la reflexió. No obstant, per aquestes terres aquestes coses no passen, i anys han de passar per que les poguem veure.

  15. eeeehhmmm.. caraam quin exit de primera entrada :)
    és evident (o bastant visible) que la campanya ha estat creada per crear polèmica, prova d’això és aquest blog on estem discutin el tema quan, paradoxalment, el missatge ens proposa una desconexió de les preocupacions.
    L’existència de déu es l’eterna pregunta trascendentalista que no té resposta. Així doncs, creiem o no en alguna “substància” invisible i desconeguda, més val deixar de banda el debat i seguir passejant el gos després de veure passar el 24.
    En conclusió, trobo que el missatge, tot i estar promocionat per ateus, no s’identifica únicament amb aquest col·lectiu (ja qe trobem un possiblement que treu rigidesa al missatge) i, per tant, pot agradar a més d’un. Per algú pot semblar una ironia, ja que, al meu parer, i per trist que pugui semblar, a l’actual societat de masses poca gent es qüestiona trascendentalitats perquè no tenen cap tipus de recompensa econòmica.

  16. No crec que ho vegem mai lo del bisbe de Canterbury per aquí, aquí reflexionar es considera una cosa perillosa que s’ha de apagar…

  17. El Manel Fontdevila, dibuixant de vinyetes al Público, ha utilitzat el lema per mofar-se d’Iberia amb humor intel·ligent.

    http://blogs.publico.es/manel/986/currantes-del-aire/

  18. Jo soc ateu, gràcies a Déu

  19. Sóc ateu, amb la gràcia de Déu.
    si senyor, té raó en tot, encara que defensi els ideals que dóna el cartell, no és la manera d’expresar-ho.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: