Enviat per: João França | 10 gener 2009

Una entrada que no hauria d’escriure


© J. L. Pino

© J. L. Pino

Sí, aquesta entrada no l’hauria d’estar escrivint. Bàsicament perquè versa sobre un tema que no hauria de portar cap tipus de discussió. Anem per passos, tot i que els que reconegueu la foto ja deveu saber de què va la cosa. La ministra Carme Chacón havia d’assistir a la cel·lebració de la “Pascua Militar”. És la seva feina, com qui va a un sopar de treball o de viatge a una fira del que sigui. En ocasions com aquestes, un ha d’anar més arreglat, així que ella va anar al seu armari, va agafar el vestit (i aquí la llengua catalana ens planteja un problema, ja que cal explicar que parlem d’un traje i no d’un vestido) modern que havia comprat per l’ocasió, se’l va posar i es va dirigir a la trobada. Va mantenir un somriure hipòcrita i converses superficials al llarg de la vetllada, com tots als assistents i se’n va tornar a casa amb la seva família. Això és el que va passar i, com podeu veure, no hi ha absolutament res d’interessant. Emperò, hi ha persones que, com insinuàvem fa uns dies, viuen en el passat. Per aquestes persones, hi havia una cosa que no encaixava en aquest acte tan rutinari, hi havia un problema: una dona amb traje! ¡Un ultraje!, si em permeteu el rodolí.

En resum, que certs sectors i alguns diaris conservadors van sortir a l’atac de la ministra per trencar amb el protocol. En defensa seva va sortir, sorprenentment, fins i tot Esperanza Aguirre (aquí la noticia). I m’alegra veure que, tot i que no en els temes on hi ha vides en joc, com a mínim en alguns temes d’importància pot haver-hi acord entre els polítics d’aquest país. Defensant la ministra també es va escriure a Mi Mesa Cojea. I em va encantar com l’Ignacio Escolar, al seu bloc, va publicar un tros de l’editorial de El Mundo, atacant la ministra, acompanyat de la foto que tenim a l’esquerra d’aquestes línies, el director de l’esmentat diari amb la seva dona, Agatha Ruiz de la Prada, a la boda dels prínceps. Sembla evident que dóna “a entender que mientras los demás son unos anticuados o unos conformistas, ella es capaz de vestirse de gala marcando un estilo propio e informal”, com critica el diari a la ministra.

En resum, que el tema és irrellevant, el que preocupa és la discussió que ha provocat i, el que queda clar, és que no a tot arreu les noies entren gratis.


Responses

  1. Aveure, que consti que considero que no hi hauria d’haver cap problema en vestir de la forma que es vulgui en un acte com la “Pasqua Militar” sempre i quan no sigui una cosa exageradíssima com en la segona fotografia, però entenc l’escàndol ja que les “normes” exigeixen que les dones portin vestit llarg de la mateixa manera que els homes han de portar “chaqué”.

  2. Les normes estan per trencar-les.

  3. Saps que no és veritat…

  4. En això sé que en Lluc no em donarà la raó, ni ell ni molt altres. Però n’estic fart de veure corbates, americanes, etc sempre a tot arreu, però això és una opinió que no importa massa. Simplement trobo una mica “baix” que els cànons estètics siguin tan estrictes i de fet no té massa sentit segons el meu punt de vista.

    Un individu pot anar modat sense seguir una norma establerta i estricta, és a dir, més que dir “les normes estan per saltar-les” i saltar-se-les, s’hauria de dir, si s’escau “aquesta norma és una merda”, perquè qui avisa no és traïdor, si amb aquest vestit no entres poden decidir que entris o que no, però no diguis llavors que “les normes estan per saltar-se-les”. Les normes, en teoria, estan per facilitar la convivència, no és bo per a ningú renegar de les normes a posteriori, sinó que hem d’estar d’acord en que hi ha coses que neguen les llibertats dels altres i han de ser restringides per la llei, però que hi ha opinions i que en coses tan superficials com el vestit la norma potser no necessita ser tan estricta.

    Tan la Chacón com la De la Prada van saltar-se unes normes, però a mi em sembla que les dues anaven vestides amb una elegància molt digna, sobretot la primera, molt personal. A més, si les van deixar vestir-se així, perquè al final ningú va protestar in situ, penso que és signe que, tot i saltar-se les normes, no estaven mal vestides ni anaven de forma incorrecta per la vida. La ratlla del que és a la pràctica acceptable està molt més enllà de que van pensar en fred els retrògrades que van formular aquestes normes estètiques en un saló humit i carregat amb un te a la taula tot fumant-se un puro de forma despreocupada.

  5. Les normes tal i com es conceben avui en dia, requereixen de una autoritat per fer-les complir, i aquí està el problema suposo. Suposo que tal i com està el món ,qualsevol retardat mental em pot dir que sóc idiota perquè algú li ha donat aquesta autoritat.

  6. Hauries de llegir ètica normativa, tot i que Kant en sigui un clar exponent.

    Les normes no necessiten, en la gent mínimament conscient, ningú que les imparteixi, i de fet aquesta consciència, com molt bé dius, s’ha perdut amb els anys, quan algú comet un delice i l’agafen no pensa “he fet malament de fer-lo” sinó “he fet alguna malament fent-ho i m’han agafat”. És realment patètic.

    El problema, repeteixo, és la manera com es fan les normes, la poca preocupació per la lògica d’algunes d’elles i la lentitud de la política i burocràcia en general.

  7. Les normes no estan per trencar-les. Les normes teòricament son perquè es compleixin, pero com molt bé deia Thoreau “Importa molt més el respecte al bé que el respecte a la llei”. Bé, en aquesta ocasió no és al bé sino a la llibertat de poder vestir un com vol.

    La senyora Chacón no ha anat vestida de qualsevol manera, ha anat d’etiqueta, però com ha volgut, trencant el cànon, això en una societat democràtica hauria de ser normal, però clar, a certs elements reaccionaris els toca els collons que una dona dirigeixi l’exèrcit i a més no vagi vestida com ells volen.

  8. Etimològicament parlant, i perdoneu tants comentaris, normal significa que prové de la norma o que la segueix.

    I justament el que no han fet aquestes dues dones és ser normals, i encara que estiguem en una societat democràtica, si hi ha normes, i m’estic repetint, no s’han de saltar a posteriori, no és ni normal ni lícit, sobretot si formes part del govern.

    Per això deia que no ens equivoquem: no vulguem saltar-nos la norma, perquè mols se la salten i no passa res. Jo dic: si “no passa res”, es canvia la norma, collons.

  9. En català correcte no direm collons, folre dels genitals masculins o escrot.

    Que collons pots fer tots els comentaris que vulguis.

    El problema esta en que les normes no solen venir de providència divina ni de cap entitat autoritària que no pugui equivocar-se i que sigui indiscutible, per tant crec que tenim el dret llegítim a qüestionar la autoritat que marca les normes, i més encara quan és una qüestió cultural, simplement perquè no hi ha res més estúpid que una tradició imposada.

  10. La política vol ser metamòrfica, i en teoria tothom en forma part, així que qüestionar-se a un mateix no sé de què podria servir, i parlo també entenent que no sempre governen “els teus”.

    A mi una norma pot no agradar-me però trobo molt més lògic votar als qui la canvien i lluitar per fer-ho que saltar-me-la com si res.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: