Enviat per: João França | 4 gener 2009

Good bye Franco

© A. Anders

© A. Anders

La notícia ja no és actual. En tot cas, potser per una inspiració del Rafael Argullol, m’he posat a pensar en la imatge. Parlo de “Good bye Franco” igual que podria parlar de “Dictadors alats”, però la referència cinematogràfica m’agrada més. Per què? Perquè els que hagueu vist la pel·lícula Good bye Lenin segur que teniu gravada en la memòria la imatge de la estàtua de Lenin viatjant en hel·licòpter per Berlín. És una escena d’una força impressionant.

Aquí tenim una versió “Made in Spain”.  És la retirada de la última estàtua eqüestre de Franco en un espai públic, a Santander. Sobre el tema vaig llegir primer el fantàstic article de Jose A. Pérez, abans de caure per casualitat a les fotos. En elles veiem aquest Franco en un cavall alat. Tot i que no es tracta d’un helicòpter sinó d’una grua qualsevol com les que omplen les nostres capitals, tot i les tanques amb el telèfon de la constructora, tot i els andamis, tot i que no és un Lenin sinó un simple Franco, és com un deus ex machina. Mirem la foto, la imatge estàtica, i no veiem més que Franco suspès a l’aire amb el seu cavall; el dictador que sobrevola la ciutat. En tot cas, el moviment és diferent, és invertit. En el seu moment, Franco es va creure el déu que baixava, en el seu cas, per salvar Espanya. Igual que en la tragèdia grega descendia el déu per dir: “ja ho arreglo jo”, ara se l’emporten discretament com qui diu “aquí no ha passat res”. Aquest és el problema, han passat anys i encara ara queden vestigis, perquè aquesta era la última estàtua eqüestre, però encara queden molts símbols sense cavall, que tampoc vol dir res, tant poder que mostra aquell Lenin dempeus. Van desapareixent, sí, però amb aquest deus ex machina rebobinat, amb aquest “aquí no pasa nada”.

Pitjor parat, en tot cas, va sortir Sadam Hussein. Sense dret a helicòpter ni grua. Va ser tirat al terra, decapitat i arrossegat per la ciutat. No va quedar cap dubte que havia estat enderrocat. Més tard el mateix Hussein va patir un destí semblant a la seva estàtua, amb una mort patètica. En tot cas, Franco se’n va anar volant i restarà ben guardat a un magatzem o potser a un museu. Això ens demostra que Franco no va estar enderrocat, sinó que es va anar pansint lentament; tampoc res del que va deixar enrere s’ha eliminat sinó que, com ell, es va pansint molt, molt lentament. Sembla que hem d’esperar que vingui la grua per emportar-se el franquisme. Llavors tindrem una certa credibilitat en mentir i dir “aquí no ha passat res”.


Responses

  1. Sí, la transició, sentint-ho molt, encara dura i sentint-ho molt es nota massa, valgui la redundància.

    Good bye Franco, and f**k you.

  2. Sóc l’únic que no imagina estàtues eqüestres de Hitler ni Mussolini que hagin aguantat públicament fins al segle XXI? La diferència? Ells van perdre. Franco ha guanyat.

  3. Bé, simplement a Franco només l’ha derrotat el temps, diguem que els espanyols no el vam fer fora, i certs partits polítics no han condemnat pas el règim franquista, per tant no és tant extrany que encara hi hagi vestigis com aquestes estatues chungues.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: