Enviat per: João França | 29 Desembre 2008

Bye Bye Backyard

M’ha sorprès una article publicat avui al Público sobre el Brasil. Sembla que tots som conscients de la seva posició com a economia emergent, però aquí el professor Cerezo posa de manifest també la seva emergència política.

Cuando la selección de Paraguay fue eliminada del campeonato mundial de fútbol celebrado en 2002, la plaza principal del centro de Asunción se llenó de banderines brasileños. Los aficionados paraguayos no dudaban acerca de cuál era su segundo equipo favorito. En realidad, el juego preciosista de la selección canairinha alimenta el “poder blando” de Brasil en todo el mundo. Además, toda una serie de iconos, tales como la samba, la caipirinha, las churrasquerías al estilo rodízio o la bossa nova, ya forman parte del imaginario global.

Tot tòpics, però tòpics que han creat una estima pel país arreu. És un dels motius d’aquest “poder tou” del que parla. Quan els Estats Units van decidir fer de l’Amèrica, de Mèxic cap al sud, el seu pati, van tenir èxit. Ara, però, sembla que estan per altres afers. El referent canvia. Podeu llegir l’article sencer aquí.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: