Enviat per: João França | 11 Desembre 2008

Ironia digital

Ahir, a la web d’El Periódico llegia un interessant article del Joan Barril i, entre la lectura, em trobo a la pantalla la següent frase: “s’estableix en l’any 2047 la desaparició definitiva dels diaris de paper com el que vostè té ara a les mans”. Això només pot ser anomenat ironia digital; ell escriu pel paper, parlant del paper i per el lector del paper i després, sense veure-ho venir, és publicat a la web.

Podria ara, aprofitar l’avinentesa i explicar perquè cito aquí constantment el diari Público. M’agrada el diari, sí, però sobretot perquè és el que millor s’ha adaptat a Internet, perquè va néixer ja amb aquest enfoc. Així, totes les seves columnes es converteixen, automàticament, en blocs. Així, amb un lector RSS rebo cada matí els meus columnistes preferits. I què passa si vull llegir el mateix Joan Barril o el Quim Monzó? En el cas del primer he de buscar en una web caòtica per trobar “Els dies vençuts” barrejat amb tota la secció d’opinió i, en el cas del segon, ni tan sols es publica a Internet! A on volen arribar tancant-se d’aquesta manera? No veuen que alguns dels diaris més importants del món ja s’han obert a Internet?

El meu pare, que es guanya el pa intentant donar un alè de vida a diaris, em va enviar una notícia l’altre dia. Parlava d’un diari d’informació local que ha deslocalitzat el seus reporters; ara les notícies sobre Pasadena, California es produeixen a l’Índia per sis euros cada 100 paraules. Podeu llegir la notícia aquí.

Ara, la veritat, a mi personalment em segueix agradant el paper entre els dits. Per acabar, m’agradaria reproduir una imatge publicada al bloc de l’Albert Lloreta sota el títol “jubilació”:

I el seu comentari: “I aviat les ulleres, els cds i les bossetes d’aigua per mantenir els peus calents al llit”. I els diaris, i els diaris…


Responses

  1. Tens tota la raó, aquestes coses desapareixen… i a mi em sap molt greu perquè sé que, a casa meva, a sobre, no es susbtituiran per les noves tecnologies corresponents…
    Què faré el 2047? Em sembla que estaré totalment desinformada.

    Ah, i fantàstic el Joan Barril! (o et referies a l’Albert Lloreta?)

  2. Que fort, he estat citat abans de morir. Ara ja em puc morir. xD

    Jo els diaris no ho sé, pero el que sé que no morirà mai són els llibres. No sé perquè pero n’estic molt convençut!

    Ens veiem estudiants de 1ra!

  3. De fet no ho trovo tant malament. Sí que és veritat que dona gust tenir el parper entre les mans, però s’ha d’admetre que amb Internet tens accés a molta més informació i seleccionar la que t’interessa.

    Del tema dels llibres, seran substituïts en el moment en que mirar una pantalla no et faci mal als ulls.

  4. Ja he publicat les meves prediccions1
    La teva pregunta la he ome´s per obvia: si, arribarem a 2009!

  5. […] de rescat també per les notícies Seguint amb el tema iniciat a “Ironia digital“, recomano un article de Guerra Eterna: Los editores de prensa se ponen a la cola de los que […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: