Enviat per: João França | 9 Desembre 2008

Sobre l’auge d’occident

L’altre dia em van plantejar la següent pregunta: Com s’explica l’auge d’occident a partir de l’any 1500? Em va agradar respondre-la i, donat que trobo el tema prou interessant, aquí us deixo la meva llarga i incompleta resposta.

Atzar: “Cas fortuït, casual. Bona o mala sort.” Així defineix el diccionari de l’IEC la principal causa de l’auge d’occident. Al cap i a la fi, poques coses són més atzaroses que la formació del nostre planeta i la configuració de la seva geografia.

L’any 1500, Euràsia ja tenia un desenvolupament superior al d’altres continents, per tant, ens hem de centrar en què porta Europa a estar per sobre d’altres regions del bloc continental. En tot cas, abans de posar-nos a parlar de les causes d’aquest fenòmen, caldria eliminar algunes idees que ens podrien distreure. La primera d’aquestes és que la reducció de la població va permetre a Europa crear riquesa. El podem rebatre analitzant, per exemple, el cas xinès; a la Xina, entre 1550 i 1800 la grandària mitjana de les famílies era fins i tot més petita que a Europa i no hi havia grans diferències en l’esperança de vida. Per altre banda, està la idea que els Europeus estaven millor alimentats però, un altre cop, els xinesos consumien de mitja fins i tot més calories que els Europeus. Aquestes idees només ens mostren que la Xina tenia tantes possibilitats com Europa de convertir-se en una gran potència. Què és, doncs, el que va portar Europa a ser una regió hegemònica sobre el planeta?

Hi ha una raó de pes que és la configuració geogràfica i ecològica d’Europa. Aquesta situació comportarà diferents conseqüències que sovint ens distreuen d’aquest primer motiu. Aclarit això passem a veure-les. Parlem en primer lloc de la industrialització, que sorgeix a Anglaterra i representa una revolució. Tot i que Josep Fontana planteja una interessant visió que ens diu que la revolució industrial comença amb les manufactures (Fontana, 1999: 152-153), aquí la farem correspondre, com es fa tradicionalment, amb la màquina de vapor. Per què a Anglaterra i a la resta d’Europa es produeix un desenvolupament de la industria que no té lloc, per exemple, a la Xina? La resposta és sorprenentment simple.: per motius geogràfics. Els petits països europeus (després comentarem la seva condició de petits) tenien, a diferència de la gran Xina, els recursos naturals, les fonts d’energia, a prop dels nuclis de població a on es trobaven tant el capital com l’intel·lecte. Aquest no és l’únic motiu, però n’és un de molt important. La industrialització s’uneix a altres factors que comentarem i aquests exerceixen una gran influència entre ells.

Totes les grans potències d’Euràsia es van aventurar a ultramar. Els resultats, però, van ser ben diferents gràcies, un cop més, a l’atzar. Els xinesos tenien una gran força naval però no els va servir de gaire. A les zones on van arribar només van trobar poblacions denses (poc conqueribles) i productes de poc valor, en resum, que colonitzar no els aportava cap benefici. Xina decideix, com ens explica Paul Kennedy, donar l’esquena al món; l’any 1436 es va prohibir la construcció de naus per la navegació oceànica (Kennedy, 1989: 34).  Els europeus, però, van tenir més sort. Els exploradors espanyols i portuguesos es van trobar llocs molt més susceptibles a ser conquerits o colonitzats: amb poca població i metalls preciosos. A Àfrica es van trobar tot un mercat d’esclaus del qual no van dubtar en usufructuar per colonitzar altres territoris.

Quan parlem d’altres territoris ens referim majoritàriament a Amèrica. Però què tenien els europeus que els va comportar tant èxit a Amèrica? Hi haurà qui parli d’una superioritat genètica i, tot i que s’apropa al motiu, no és una manera correcta de plantejar-ho. La selecció natural “adapta” cada grup d’humans al territori on viuen. Així els europeus estaven adaptats a les condicions d’Europa, i les seves malalties, i els americans a les d’Amèrica. Quan van arribar els europeus a Amèrica van transmetre als nadius tota una sèrie de malalties davant les quals ells havien desenvolupat resistència i els americans, per no haver tingut mai contacte, no. Així veiem que el colonialisme es funda no en una superioritat tècnica, cultural o social, sinó en una qüestió tan atzarosa com la biologia. En tot cas, Europa comença a sotmetre territoris amb la violència. Encara que aquí no parlem de conseqüències sinó de causes, és important remarcar que els conqueridors creen, per justificar-se, discriminacions religioses i racials que encara duren avui en dia.  Les colònies seran útils per obtenir matèries primeres, molt necessàries per la industrialització, i resoldre la superpoblació d’una manera alternativa a les catàstrofes maltusianes (guerres, fam, grans mortaldats, …). Fontana ens planteja el colonialisme, entre altres coses, com una manera de transferir ingressos de les classes mitjanes a les classes altes, ja que el mantenia l’Estat amb els impostos de tots però els beneficis els rebien els empresaris rics (Fontana, 1999: 212). En tot cas, està clar que el fenomen colonial va servir per accentuar l’auge d’occident.

Finalment, tenim un motiu que en un primer moment pot semblar contradictori però és molt important. Aquest és el fet abans esmentat que Europa no fos un gran imperi únic, sinó que estava (i està) formada per diferents estats petits. Aquest fet també és conseqüència de les característiques geogràfiques del territori. A diferència d’altres regions d’Euràsia on es van establir grans imperis com el turc, el mongol o el xinès, Europa tenia una geografia molt fragmentada. No hi havia grans planícies a ser conquerides. Com ens diu Kennedy, aquest paisatge fracturat i el clima divers, van dificultar un control únic del territori tant com una invasió externa (Kennedy, 1989: 45).

Aquesta configuració territorial provoca unes determinades conseqüències econòmiques. El clima divers permet una producció variada, producció, a diferència de la oriental, de productes de primera necessitat. Els rius navegables i els mars que rodegen Europa van possibilitar el comerç arreu de la regió, enriquint a totes les parts. En aquest context es van crear les lletres de canvi, els crèdits, els bancs; va ser una gran empenta, sinó la causa, del capitalisme. Els senyors cobraven impostos sobre la mercaderia que circulava pel seu territori i això els enriquia, però van descobrir aviat que no tenien control absolut sobre els comerciants, que aquests tenien la llibertat de circular per on volien i deixar-los, per tant, sense els ingressos. Els comerciants eren lliures i els senyors havien de tenir-los contents. Alhora, el lliure comerç creava competència.

El pluralisme polític té “una mortal associada: la carrera armamentística” (Kennedy, 1989: 53). L’existència de tants estats sense que cap sigui superior manté també un equilibri entre ells que evita que en sobresurti algun. Kennedy posa com a exemple les ciutats-estat italianes del renaixement. Per altra banda, el sorgiment d’uns exèrcits professionals crea l’exigència de resultats a canvi de les inversions; la competència que provocarà moltes innovacions tècniques, conseqüències de les innovacions militars.

Resumint. Tot i que hi ha moltes teories sobre el tema podem acceptar que l’auge d’occident és una conseqüència de l’atzar geogràfic. Aquest va provocar la industrialització, l’èxit colonitzador i la pluralitat política. A dintre d’Europa el centre de poder va ser canviant: Espanya, França, Alemanya, Anglaterra. Factors igualment atzarosos van fer que, després de la Primera Guerra Mundial (o més bé una guerra civil europea) els Estats Units, antiga colònia, resultessin els hereus d’aquesta hegemonia.

Fonts:
FONTANA, Josep, 1999: Introducción al estudio de la historia. Barcelona: Crítica.
KENNEDY, Paul, 1989: “El ascenso del mundo occidental”, dins Auge y caída de las grandes potencias. Barcelona: Plaza y Janes. pp. 26-60.


Responses

  1. Molt bona la reflexió. I és que l’atzar ho és tot; existim gracies a l’atzar, i qui digui el contrari es un lamarquista i rebrà la ira de Darwin.

    Només una pregunta, com es pot calcular el consum per calories de la poblaciño xinesa l’any 1500?

  2. Coneixent el que menjaven, tenint en compte que si un individu necessita un nutrient i per a això s’ha de tragar quilos i quilos de greix, m’ho invento, estarà ingerint moltes calories inecessàries.

    Hi ha algunes reflexions curioses que no acabo de compartir, com la causa del sorgiment de capitalisme, algun matís del que has dit de les matèries primeres per a la industrialització, però és interessant i ben documentat.

  3. joaaao.. no pot ser que, fugint d’un examen que m’ha amargat el cap de setmana, em trobi amb això!! es clar que no seré jo qui et digui què penjes al blog i estic convençut que el teu esperit i condició natural d’humanista és el culpable d’empènye’t a fer tals coses..

  4. En això estic d’acord amb el lucas sense dubtar-ho, al no creure en cap mena de força inteligent condicionadora ni en superioritats genètiques entre els humans és evident que l’atzar es un factor molt important.
    Però també considero que no tot és fruit de la pura casualitat, diuen que a Newton se li va acudir la genial idea de la gravetat quan li caigué una poma al cap… Bé fins i tot donant per vàlida la llegenda, si a qualsevol de nosaltres en l’època de Newton ens hagués caigut una poma al cap haguèssim fet poc més que menjar-nos-la o donar-li una puntada de peu. Amb això vull dir que també altres factors com diferències de mentalitat i l’intervenció clau d’alguns homes com Cristòfol Colom, James watt o el ja citat Newton representen un importantíssim canvi en el rumb de la història.
    Clar que també podem considerar atzar el seu naixement, però una persona no és la que és des de el naixement, cal tot un context socio-cultural per formar-les, clar que la existència d’aquest també és fàcilment atribuïble a l’atzar… que és l’atzar doncs?

    “El azar es una cualidad presente en diversos fenómenos que se caracterizan por no mostrar una causa, orden o finalidad aparente.”

    Bé la següent pregunta que se’m formula és si realment hi ha fenòmens que tinguin una causa clara o finalitat aparent… Per el que a mi respecta segueix sent tot molt ambigu. i no sóc capaç de decantar-me ni per la posició defensora de l’atzar abslut com a única causa de tot, ni tampoc en la contrària, i com que un terme mig no té sentit, em declaro agnòstic respecte a la omnipotència de l’atzar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: