Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 5 Desembre 2008

Sobre anarquia virtual

Certament la d’avui ha estat una tarda diferent. No he fet res que la meva mare titllaria de “productiu”, però de fet no m’importa gaire. El cas és que, no sé, estava segur que a la wikipedia trobaria opinions per a tots els gustos referents a temes que han creat molta “salsa”, polèmica, o que sota la bandera dels quals s’han arribat a extrems dràstics. En dos segons ja em divertia amb “lo meu”. M’entusiasma veure com amb l’escut de l’anonimat la gent s’expressa no només com li dóna la gana, sinó que es desinhibeix del tot, és realment preciós veure com tants anys d’educació en aquell individu realment el que creen és allò i res més, em semblin lògiques les seves opinions o no. La sinceritat en aquests debats és absoluta.

Aquell individu que fa mil ratlles en majúscules titllant de feixista o de “rojo”, de deficient, de crèdul o del que sigui a un altre, potser a la vida real no és tant sincer, potser es reprimeix. És aquesta, segurament, una de les màgies més grans d’Internet: l’anonimat. La capacitat de comunicació que hi ha a la xarxa i l’anonimat que, volent, pots tenir…¡són absoluts! ¡Què bell! A Internet és on realment veiem animals, més que no pas en les baralles al carrer, és on la gent se sent més lliure d’idees i tot i que pugui ser condicionada més fàcilment també troba més fàcilment aquella pau, aquella voluntat de pensar i dir… la llibertat, vaja.

Internet, en realitat, no deixa de tenir una capacitat de revolució potent. Quan els primers socialistes pensaven en petites societat on viure era perquè pensaven que no hi podia haver vot directe ni decisions democràtiques sense polítics pel mig en un Estat o grans zones habitades, entre d’altres raons. I de fet és una cosa lògica, potser, que en petites societats tot és més fàcil, pràctic i fins i tot just. ¡Però Internet ho acosta tot! Quantes manis s’han convocat, quants manifestos s’han publicat, quanta gent ha dit la seva a TOTHOM mitjançant Internet? Actualment Internet preval per sobre de tota norma i disciplina, tot i que tingui lleis que és possible saltar-se i es digui que està controlat.

Els mals que sempre hem patit són la desinformació i les màscares que ens hem posat sempre per aparentar el que no som. Tot i que molta gent dóna la cara, com jo, perquè no té res a perdre-hi, alguns individus que utilitzen màscares en el seu dia a dia necessiten l’anonimat per a dir el que pensen. Pot ser covard, però així es mou molta més informació, molta més gent es mobilitza sense aquest pes a sobre. Tots aquests mals desapareixen a la xarxa.

Fa uns quants anys, per tant, que se’ns ha obert un món de possibilitats que no ens imaginàvem. Per qui no se n’hagi adonat, ha començat una nova era. I la política sent i sentirà el cop violent que suposa Internet.


Responses

  1. Trobo que la teva és una reflexió molt interessant i, realment, els polítics (els més espavilats) ja s’han adonat de la importància d’Internet. Mira sinó la campanya d’Obama.

    En tot cas, tot i que ens obre infinites possibilitats, Internet no és tot floretes. No sé si ho recordaràs però fa un temps vaig publicar a un post una cita de principis del segle XX, de Walter Benjamin, i la vaig aplicar a Internet. Avui a Internet tothom pot dir de tot. Això és realment bo? O té una part dolenta?

    Sobre el tema, l’altre dia vaig assistir a una xerrada sobre Noam Chomsky. En ella es comentava que normalment s’entén la llibertat d’expressió amb limitacions. Que hi ha qüestions morals que la limiten, que no es podia dir que l’holocaust no va existir. Chomsky diu que tot es pot dir, que una cosa és el que dius i una altra el que fas i, tot i que les accions han d’estar limitades, les paraules no. Estic d’acord, i em sembla perfecte que tots puguin dir la seva, però segueixo defensant que s’ha de parlar des de la informació i Internet molts cops dóna massa importància a coses que no en tenen o que són fins i tot falses. Compte amb la Wikipedia.

  2. Estic completament d’acord amb que l’internet representa una revolució en tots els medis, però en alguns aspectes es una manera una mica més moderna de fer coses que s’han fet des de fa molts anys, simplement ho facilita, pero l’emascarament de l’anonimat exsisteix des que és possible escriure en un paper i no signar.

  3. I el paper on el poses perquè el vegi tanta gent i estiguin interessats en llegir-lo? Internet ha inventat l’anonimat més llegit de lluny, i que algú estigui disposat a llegir tanta informació anònima sí que és nou.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: