Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 23 Novembre 2008

El test de l’arbre

El test de l’arbre és un test en que el psicòleg o psicoanalista demana al pacient de fer un dibuix d’un arbre que posteriorment és analitzat i ha estat utilitzat des de fa dècades per a tenir més informació de les experiències traumàtiques, de la solidesa de pensament, de l’autoconsciència, i tot un conjunt de processos conscients i subconscients de l’individu.

Recordant aquest test que vaig conèixer quan era petit, un test com a mínim curiós, se’m va ocórrer donar un bolígraf i un paper al Diego [pohgahn] per a després donar el dibuix resultant a la meva mare, doctorada en psicologia, i contrastar el que em deia amb la visió que tinc d’ell, evidentment sense dir a priori el nom del Diego. L’explicació i l’anàlisi que va fer em van semblar molt coherents, cosa que em va fer perdre part de l’escepticisme que sentia per aquest test. Tot aquest anàlisi sobre el dibuix del Diego es queda entre jo i la meva mare, al que vull arribar és que després de sentir tot aquesta reflexió feta a partir del dibuix li vaig preguntar si realment es podia considerar el mateix com a reflex fefaent de la ment dels pacients que l’han fet durant tots aquests anys en què s’ha posat en pràctica. I em va explicar un cas particular:

Una vegada vaig tenir un pacientet de set anys. Li vaig donar un llapis i li vaig demanar que em dibuixés un arbre. Al cap d’una estona i quan ja estava satisfet del resultat em va presentar el dibuix: havia fet un baobab majestuós, fort i ben arrelat amb moltes branques i fulles, brillant. També vaig veure que per sota de la base de l’arbre hi havia dibuixat un filet, segurament una tija, que traçava un petit arc i anava a parar altre cop a terra, a la vora de l’arbre. No entenia què significava i li vaig preguntar al nen. I ell va respondre:

-Una llavor havia caigut aquí però com que no podia viure en aquella terra va fer aquesta planteta per sortir-ne i es va enterrar un altre cop en un lloc on va poder créixer bé i ser un gran arbre.

Aquell nen, Artur, havia estat adoptat als pocs dies de néixer, després de ser abandonat.


Responses

  1. M’encanta recordar que tenim un subconscient. Em sembla fascinant que tot, absolutament tot, el que ens succeeixi, encara que no ho recordem, passa a formar part de nosaltres; ens modifica. Som com som per tot el que hem estat, i això pot sortir a la llum de les maneres més inusitades.

  2. collons amb el dibuix! i recordar la merda de arbre totalment esquemàtic i a mes minúscul que vai dibuixar a dalt de tot del paper. Jo amb set anys crec que vaig entendre que lo que era dibuixar no estava fet per mi, i no ho he tornat a fer mai més, a part d’algun esporàdic i obligat dibuix en classes de plàstica i coses per l’estil.

    Realment em sembla prou interessant el test aquest, de fet durant molt de temps he pensat en dedicar-me a la psicologia, idea que ara no se molt bé perquè he deixat bastant de banda, bueno ja en parlarem i m’explicaràs com va més exactament aquest test.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: