Enviat per: João França | 20 Novembre 2008

Eslògan vol dir ‘crit de guerra’

En el moviment estudiantil estan passant coses aquests dies. El Víctor ja ha deixat la seva opinió per aquí. Jo ara mateix no vull parlar del tema en sí, no em ve gens de gust. No obstant sí que vull parlar d’un altre fet certament molt lligat.

Una de les queixes més populars sobre Bolonya és que la Universitat s’enfoca a l’empresa, al mercat. D’acord. Trobo que és una bona crítica. Però… un moment! Nosaltres també tenim una visió “mercantil”. Només cal veure la convocatòria d’aquesta vaga d’avui. Eslògans, un munt d’eslògans realment molt pobres en contingut, o com a mínim és el que he vist. Una tècnica pobre per arribar al receptor. Crec que tots estaran d’acord en que la reducció d’un missatge important a eslògans fal·laços (no dic falsos) el desvirtua.

Entre els que reben aquest tipus de missatges podríem fer una primera divisió entre dos tipus de persones: els exaltats i els altres. Els exaltats estan disposats a unir-se a qualsevol lluita, a cridar qualsevol consigna, són els que reivindiquen i lluiten per naturalesa. És una actitud. No la jutjo. I, realment, són els que omplen les manifestacions, els que es fan sentir. Entre els altres hi ha actituds diferents. Faria una classificació superficial en dos grups. En primer lloc estan els acomodats (que no vol dir que els altres no ho siguin) que es miren des de dalt tot tipus de moviment i la seva actitud davant d’un eslògan és ignorar-lo. Per altre banda estan els que se’ls llegeixen i hi pensen però davant de la seva superficialitat han de recórrer a un cert escepticisme. Aquest els pot portar a llocs molt diversos.

Si no volem convertir-nos en el mercat (això si no ho som ja) un pas important és deixar de ser publicistes, de vendre la imatge, de transmetre els missatges amb les fal·làcies més facilonas. Fem un esforç. Parlem amb claredat. Expliquem les coses tal com són, fem-ho amb calma. Prenem-nos també un temps per sentir el que ens han de dir. Amb tanta pressa no arribarem enlloc; farem manifestacions sense manifest, no sabrem exactament en què estem tots d’acord. Cridarem lemes, eslògans, perquè surtin per la tel·levisió o al titular del diari. No podrem, realment, dir la nostra.

Parteixo de l’exemple del que veiem ara, però crec que això és extrapolable a moltes altres coses, per això ho comento. No és un post sobre el procès de Bolonya.


Responses

  1. Estimat Joau responc el teu article en l’article: Sobre la lluita.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: