Enviat per: João França | 5 Novembre 2008

Una portada

Portada El Periódico 2008-11-05
© El Periódico

No parlaré de la victòria d’Obama. Tothom ho està fent i jo no tindria res d’interessant a afegir. En canvi parlaré de coses més properes, quotidianes. Tan quotidianes com un diari. Tan properes com la seva portada.

La portada és l’aparador d’un diari, la seva manera de vendre’s. Tot i això, les portades solen ser molt semblat, comparteixen els temes imposats per l’agenda-setting i molts cops les mateixes fotos, de les agència. Aquí a Espanya els diaris no es mullen pràcticament mai. Dit clarament, en general, són una porqueria.

Avui, quan m’he parat al quiosc a fer un cop d’ull a les portades he vist repeticions del mateix, més o menys maques o aconseguides, però sempre el mateix. Una, però, m’ha cridat l’atenció, no hi havia la foto d’Obama!!! Era la d’El Periódico, la que acompanya aquestes línies.

Aquesta portada fuig de l’obvietat. És diferent, senzilla, clara i concisa. Alguns potser la troben exagerada (ideològicament parlant). Gent que es dedica al tema m’ha dit, per una altra banda, que El Periódico podia anar més enllà. En tot cas, ha deixat per terra la competència.


Responses

  1. com pot ser? ja fa dos dies que la portada està penjada a la classe d 2n batx del social?

    realment molt bona!

  2. Ho sabia! Ho sabia!

    Quan en Lucas (a.k.a. Lluc Saxmanes) em va dir que una de les raons per les quals era positiu que Obama guanyés és perquè és negre. I llavors jo vaig pensar: “sí, és un progrés, però l’Obama NO és en Martin Luther King.”

    Et voi la, tachan, chin pon, aquí el tenim. La comparació d’algú amb un estadi moral superior, gran polític i clara figura del segle passat comparat amb algú que políticament parlant no s’assembla en res i que només presenta analogia amb el color de la pell. Dues ideologies tant diferents i es fixen amb el color de la pell i el fet que això en teoria marca un canvi en el pensament dels EEUU, cosa que en part és certa. Tot i així comparar a una figura i model moral com King a un Obama que no deixa de ser reaccionari i que ha assolit el poder en gran part en contradicció de Bush, em sembla una barbàrie.

    No sé si algú ho veu d’alguna altra manera, és possible que només vulguin ressaltar el fet que un negre ha aconseguit el poder als EEUU, però la comparació és molt exagerada, als meus ulls.

  3. Ja ho he dit: “Alguns potser la troben exagerada (ideològicament parlant).” Òbviament que són personatges extremadament diferents, però el fet que un 95% dels votants negres (això venia avui a la portada de La Vanguardia) hagin votat Obama vol dir alguna cosa.

    En tot cas, no crec que sigui realment una analogia entre els dos personatges, el que ens indica és el compliment del somni de Martin Luther King: “I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true meaning of its creed: “‘We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal.'” Ho remarca el subtítol: “45 años después del histórico discurso de Martin Luther King, Obama se convierte en el primer presidente negro de los Estados Unidos.”

    Potser no és del tot igualtat, encara tenim en compte el color de la seva pell, però és un gran pas.

  4. Malgrat tot el que heu dit (que és veritat) sobre que Obama no és King, aquestes eleccions m’han fet replantejar-me l’opinió que tenia dels nord-americans. D’acord que tenen pistoles a casa, que mengen al Mc Donald’s (com si nosaltres no ho fessim) i que tenen molt a millorar, però que hagin votat a Obama diu molt a favor seu. A partir d’ara hauré de pensar’m-ho dos cops abans de criticar els americans, al menys fins que tinguem un president gitano del govern (a la Generalitat… estem en camí).

  5. Tant com gitano no sé, però de moment en tenim un de no català.

    Ja que estem, sempre m’ha semblat curiós que un dels requisits per ser president de la Generalitat de Catalunya és haver nascut a Espanya. No sé si això ha canviat amb el nou Estatut, però vaja.

  6. […] L’altre dia lloava la portada d’El Periódico. Ahir, però, el titular no va ser tan inspirat com el passat dimecres. Tampoc va ser l’únic en la mateixa línia, però l’agafo com exemple. […]

  7. […] en un món de floretes. No és un cas aïllat, hi ha hagut reaccions a tot el país. Per més que diguin, està clar que al somni de Luther King encara li queda molt per ser […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: