Enviat per: João França | 3 Novembre 2008

The last night

© Shepard Fairey

© Shepard Fairey

Segur que molts ho agraireu, però feia molt que no parlava de què passa amb les eleccions als Estats Units. Demà és el dia. Fa 4 anys vaig emportar-me una decepció, realment no m’esperava una altra victòria de Bush. No sóc pas objectiu, enguany confio en la victòria d’Obama. Fem un petit repàs per punts del que ha estat passant aquests dies a l’altra banda de l’Atlàntic.

Un símbol

L’artista cubà, resident als Estats Units, Jorge Rodríguez Gerada està treballant a la platja de Barcelona en un retrat d’Obama de 10 mil metres quadrats. Aquest retrat, que hauria d’estar acabat demà, vol remarcar que vivim en un món connectat, on el que passa a qualsevol lloc del planeta ens afecta a tots. Està planejat perquè el capturi el satèl·lit que proveeix les fotos al Google Earth. La instal·lació es diu Expectation. A tot això, per què Obama? L’artista diu que, tot i que hi simpatitza, l’ha triat perquè s’ha convertit en un símbol i remarca que “si busquem un heroi, és perquè estem realment malament”. La notícia ve d’aquí i podeu veure Expectation (no sé fins quan) a la platja del Fòrum.

Sí, Obama s’ha convertit en un símbol. Un se’n fa conscient quan, un dissabte a la nit, al metro de Barcelona, veu un home amb una samarreta de suport. Tampoc és que sigui un fet aïllat. Aquest estiu a Londres també n’he vist unes quantes. Sembla que tot el planeta, indubtablement afectat per les decisions que es prenen a la metròpoli d’aquest imperi de la globalització, li doni suport. No és una falsa aparença, o com a mínim això sembla indicar If the world could vote?, una plana web (vista aquí) que dóna la possibilitat de “votar” a habitants de tot el món. Allà Obama va guanyant amb un 87% dels vots.

En la “divinització” de la seva figura s’ha centrat la campanya d’Obama; en les seves grans dots com a orador i en tornar l’esperança a tots els que s’havien desenganyat amb la política de Bush. És un candidat jove, i es presenta com una renovació. Ha despertat passions, això està clar. A PicturaPixel ho podeu comprovar en imatges, podeu passar pàgines i pàgines d’imatges. La campanya de “Hope” i “Yes we can” passarà a la història, com a mínim pels estudiants de comunicació.

“El mataran”, diuen molts. Vaja, no nego que hi hagi qui ho estigui desitjant, però no veig el perquè. Obama és un canvi, sí, un gran canvi, però tampoc és cap revolucionari. Alguns diuen que perquè és negre. Aquest fet arriba a ser discutible. Obama no participa de la forta “cultura negra” que hi ha a Estats Units. No s’ha presentat mai com una víctima del racisme, s’ha adaptat a un món “blanc”, educat en ell i amb el comportament que s’ha d’esperar. Avui ho deien a El País: “Obama no hace ‘hip-hop’“, això està clar. Hi ha qui ho té més clar que altres, com és el cas de Vergara:

© Vergara

© Vergara

I arribats aquí, és un bon moment per passar al següent punt.

Humor

L’humor ha acompanyat en tot moment aquesta campanya. Ja he comentat per aquí el cas dels monòlegs dels candidats, però hi ha més casos. Sobretot gràcies a Sarah Palin, objectiu de bromes inesgotables.

A casa nostra, podem veure algun cop els polítics rient-se d’ells mateixos a algun gag de Polònia, o a entrevistes amb el Buenafuente. Als Estats Units, un dels programes d’humor més cèlebres és Saturday Night Live. Les imitacions de Palin al programa van tenir gran èxit, però la cosa va arribar a un nivell absurd quan la pròpia governadora va aparèixer al programa. Ho podeu veure aquí. Però això no és tot. Després de l’èxit del publirreportatge de mitja hora d’Obama a les principals televisions del país, a SNL van fer un gag en què McCain s’havia de conformar en publicitar-se a un canal de “teletienda”. Els protagonistes del gag són Tina Fey, la imitadora de Palin, i el propi McCain!!! Aquest tampoc té pèrdua.

Però Sarah Palin dóna per més. Va ser altament sorprenent el fet que fessin la pel·lícula porno inspirada en ella, pero hay más! Com per exemple un ràpid anunci de la campanya del demòcrata que serveix per seguir desacreditant en McCain a través de la seva candidata a la vicepresidència Finalment, un parell de comediants d’un programa de ràdio canadenc la trucar fent-se passar per Sarkozy. El resultat és hilarant. Podeu trobar l’àudio i la transcripció de la trucada en anglès.

La crisi

Jo, des de la meva ignorància, ja poc puc dir sobre la crisi. El que està clar és que ha tingut una importància vital en aquesta campanya. És, com a mínim, sorprenent, que davant la crisi els electors confiïn més en el demòcrata que en el republicà. Això el que demostra és que no han estat pas contents amb l’actitud de l’administració Bush i veuen McCain com una continuació.

És important recordar també, el paper que tindrà Obama en el que molts consideren la caiguda de l’imperi nord-americà. També he comentat el tema per aquí.

Molt s’ha dit sobre la crisi, teories d’allò més sorprenents. Un exemple: l’efecte de la crisi a un país és directament proporcional al número de Starbucks que hi ha.

La decisió

Demà els ciutadans dels Estats Units hauran de prendre una decisió que ens afectarà a tots. La responsabilitat és gran. Esperem que en siguin conscients. També s’ha fet molta campanya perquè ho siguin. Un exemple és aquest anunci amb gent molt famosa que realment s’ho creu.

Les enquestes donen la victòria a Obama, però no seria el primer cop que passen “coses rares” a unes eleccions. Sinó, que li preguntin al Homer Simpson:

Nosaltres, però, ens haurem de conformar amb la jornada de reflexió.


Responses

  1. Bé, simplement apuntar que estic completament d’acord amb que la figura d’Obama s’ha convertit en alguna cosa més que un possible president. També vull destacar la gran campanya que ha fet durant aquestes eleccions; se li pot criticar el fet de que hagi anat canviant d’opinió a mesura que s’arribava al final i que hagi abusat de el “bot per amistat”, però s’ha d’admetre que és molt intel·ligent.

    He vist el vídeo dels famosos demanant el bot i realment el trobo boníssim.

    Volia comentar també un fet important que va comentar ahir Xavier Sala i Martín en una entrevista que li van fer a el club: la història demostra que quan hi ha una crisi econòmica, el partit que està en el poder acostuma a perdre les següents eleccions, cosa que li va perfecte a Obama.

    Per finalitzar…

    Yes we can!

  2. Per cert, que fa poques hores s’ha sabut que a Dixville Notch ha guanyat Obama. Dixville Notch és un poble que per qüestions històriques vota més d’ora, i acostuma a votar republicans. La cosa va bé!

  3. Prou interessant l’article.

    Hi ha un apunt que m’agradaria tractar sobre el tema eleccions a EEUU: Obama no és precisament un progre, i sembla que molts així ho pensin. És clar que serà un gran canvi que guanyés, seria el primer president negre dels EEUU i tota la pesca, però veig a massa gent que es considera d’esquerres que porta samarretes seves i dóna suport a la seva candidatura com qui porta una samarreta del Che, per donar un exemple exagerat. Està clar que si han d’escollir entre un i l’altre trien l’Obama per molts motius, però anar amb merchandising seu? Perdoneu la immaduresa però no ho veig lògic, no vull posar exemples estúpids però veig a massa gent que crida “¡Obama, Obama!” en lloc de cridar el nom dels valors en què creu i que en teoria Obama recolza més que McCain.

    Podem voler que guanyi Obama, però alçar-lo com a ídol…No sé què dir-vos, si hi hagués com a candidat algú més progre potser molta gent l’elevaria i així successivament, com si la gent no sabé quin tipus d’ideal vol en un polític. El fet és que veig una idealització d’Obama que em sorprèn, i més el fet de veure de quina gent prové, aquesta idealització. Suposo que hi ha més temor a McCain que amor a l’Obama per part de molts, però se’m va presentar una situació que per a mi era contradictòria.

    Una cosa que m’ha sorprès de la web http://www.iftheworldcouldvote.com/ són els països grans que de manera fictícia han donat un suport relativament alt a McCain:
    -Veneçuela
    -Irak
    -Pakistan

    Ja sé que no és una dada important ni representativa, simplement m’ha semblat curiosa. De fet en alguns països han votat 2 individus, 20, o així.

  4. Però, jo crec que al que aclamen no és a l’Obama com a polític, sinó com a símbol del canvi, i per desgràcia, en el món en el que vivim, i menys a USA, no és voten els valors, es voten les persones.

    En quant a les dades, sí que són curioses.

  5. Però si no estàs d’acord amb un polític no vas amb tantes samarretes seves i tot això… Entenc el que dius però jo vull que guanyi ell però em fa ràbia que no hi hagi candidats [més] progres, i per això no aclamo el seu nom.

  6. Bueno, per començas nomes dir que me quedat a la vinyeta, ara acabo de llegirlo, perque he necesitat comentar aixo. Despres demanbar disculpes per la meva ortografia i tambe dir que no se escriure aixi que es posible que no aconsegueixi transmetre el que vull dir.

    Bueno, el que crec de les eleccions de USA es que no es més que un espectacle tan degradant per la politica com pot ser Gran Hermano per la televisio. Nomes s’han de veure les campanyes (més exagerades i tot que les del nostre pais, tant amant de la politica…) carregades de espectacle com si fosin “gales” de Operacion Triumfo o algun programa d’aquests… I que acaba sortin la familia, el nen coix, cec, sord i mut que esta a punt de morir percualsevol cosa, fent campanya per algun dels dos candidats. Massa sentimentalisme, es politica no “sorpresa sorpresa”…

    Ara parlant ya de Obama i McCain. Realment obama canviara algo? El petroli deijara de cop de importali a USA? Realment Obama retirara les tropes de Iraq? La industria armamentistica deijara de ser la que controla el pais? Nose, son preguntes que la resposta a totes estic segur que sera un no rotund… A mes, ya he sentit comentaris de que” com que obama es negre, hi haura menys racisme a USA.” i aixo, nose es un dels comentaris mes estupids que he sentit mai, sincerament, que te a veure? No som iguals els blancs que els negres? no es aleshores un pensament molt racista? si fosin inferiors si que seria una gran proesa que fos negre, pero com que no ho, el fet en si es absurd.

    Nose exactament on vull arrivar amb aixo, pero realment, fins a quin punt coneixem la campanya de McCain? aqui(espanya, no atenaspericles) nomes reben estimus proObamai antiMcCain, i arriba a un punt on Republicans= dolents; democrates=bons. Fins a quin punt es veritat?

    va dir una vegada: <> el pitjor de tot es que un percentatje mol alt de la societat, realment sense coneixement, pensa: <>…

    I ara una pregunta important a ferse cada un: Realment, hem de arribar a ficar-nos tant en la politica del Estats Units de America? Fins a quin punt ens interesa i afecta?

    Nose on pretenc arribar amb aquest post i realment tampoc se si s’enten el meu punt de vista, pero crec que no m’he quedat tant malament.

    Ja per acabar, nomes animarvos a crear polemica i a fer uns de la demagogia. Aixo ajuda molt a veure qui pensa realment i qui recita els ideals de algu mes inteligent que ell.

    Salut! i anims McCain! xD

  7. Jo crec que el missatge del post no és tant el fet de ser proObama, sinó que Obama representa un canvi simbòlic molt important per a USA, independentment de la política que porti a terme i dels canvis que faci, el fet imporant és ell.

    En quant a la campanya de McCain, és cert que no es coneix gaire, però tant l’una com l’altre es situarien a la dreta de Rajoi, pero entre males: mal menor.

    Yes We Can!

  8. Em prenc un moment per contestar, sabent-me greu, ràpidament als comentaris.

    Per començar, sí, la campanya a Estats Units és tot un espectacle, a vegades se li dóna més importància a la parella del candidat que no a molts membres del seu partit.

    No, Obama no és pas cap canvi radical. Hem de ser tots conscients que és “más de lo mismo”, el que passa és que als últims vuit anys aquest “mismo” havia estat massa “mismo”, no sé si m’enteneu. És la mateixa política nord-americana de tota la vida, però bastant moderada, i més en comparació amb l’administració Bush.

    No és ni molt menys el millor possible (des del meu punt de vista) però sí la millor opció. En tot cas, s’ha convertit en símbol, i això és innegable i transcendeix la seva postura política. Així Artur, el convertim en un ídol no tant pels seus ideals sinó perquè necessitem un ídol, és el que diu Rodríguez Gerada.

    Pardina, et preguntes si realment comportarà un canvi. Crec que sí. Òbviament no canviarà, per exemple, la relació del seu país amb el petroli, però en el tema de la guerra d’Iraq sí que passaren coses. Segurament no sigui una retirada total, però la situació serà molt diferent de l’actual. El seu programa incorpora moltes propostes socials que, a nosaltres, a un estat del benestar, ens poden semblar insipients però que per els Estats Units són molt importants.

    Que si hem d’estar pendents de la política dels Estats Units d’Amèrica? I tant que sí! Que si realment ens afecta? Pensa en la crisi. Tots sabem on s’origina. Vist així sembla que la resposta és molt clara. Així que, tots atents als resultats!

    (Crec que no em deixo res. Sinó m’ho comenteu.)

  9. L’unic que dic es que sesta prenen a Obama com a un deu, y que le gent sesta prenent mes en seriu les eleccions de USA que les espanyoles! I lu de la guerra de Iraq tinc molts motius per pensar que no sera aixi, ara no ho puc exposar be, pero entre d’altres perque no crec que vulguin acabar con vietnam mes aviat crec que voldran acabar no com a vietnam…

    i un ultim apunt: yo personalment no em posiciono en cap dels dos “bandols” ja que casi nose que pretenen fer, el que faran esta clar: res! com tots els politicas acaben per fer la meitat de les coses que prometen, de les cuals la meitat altre vegada no son com ens esperavem… En definitiva que se tan poc sobre el que pensa fer McCain com del que pensa fer Obama, aixi que trobo inutil posicionarme.

    Salut i recordeu que mas vale mal conocido que bien por conocer. (no es un posicionament jeje)

  10. Tard, ho sé, però m’ho he llegit tot, tot, tot, i m’ha semblat realment interessant.

    Estic d’acord amb el que es diu, però (des de la meva ignorància, no és que sigui precisament una entesa en política) tinc alguns quès a dir…
    Obama no és ni un revolucionari ni un súper progressista; és, com bé s’ha dit, un símbol, és un ideal de canvi. El fet que sigui negre (tot sigui dit, cafè amb llet) l’únic que demostra és un canvi en la mentalitat dels ciutadans dels EEUU, no és mèrit seu ser on és (no em refereixo a que no s’hagi implicat al cent per cent en la seva carrera i que sigui un home intel·ligentíssim (cosa que també desconec) sinó que qui l’ha col·locat on és, ha estat el poble) ja que és un dels països on el racisme hi és més latent, i és també un gran canvi si a més si tenim en compte que fins fa tansols cent anyets, els negres no tenien ni Drets com la resta de les persones. (I segueixen sent discriminats)

    No crec que a curt termini es pugui detectar cap canvi substancial; ara, a llarg, vet a saber. Només dir que se li ha posat a les mans un futur complicat, amb una crisi econòmica d’abast mundial, una guerra a l’Iraq, i tota la política de la por, de les armes (Bowling for Columbine, per exemple) i tot el que Bush li ha cedit molt amablament.
    Que la gent el veu com si ell hagués de ser el canvi miraculós, que farà que tota la porqueria desaparegui, però siguem realistes, això…és poc probable. (Encara que qui sap, tan de bo ho fos!)
    I a més si tenim en compte que coses tan elementals com ho és la pena de mort, Obama hi està a favor, fet que ja el trobo…bé, terrible.

    Podríeu fer un post sobre la pena de mort i coses així (avortament, eutanàsia…) és interessant. En fi, serafí :)

    vinga nens, que això està molt bé! ;)

  11. […] The Last Night […]

  12. […] Al cabo de un rato oigo una madre que le explica a su hijo quién es Obama. Me pongo a pensar. Hace muy poco Obama era pura esperanza. Ahora ya se empieza a encontrar problemas; su silencio lo ha traicionado. […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: