Enviat per: Lluc Presmanes Justo | 2 Novembre 2008

Exterminadors de Bolets

 

En aquest article parlaré del programa “Caçadors de Bolets”. El programa que ja va per la cinquena temporada té una audiència excel·lent i té a tots els catalans encantats de descobrir aquest món màgic de la cerca de bolets, aquesta aventura familiar  de la que es pot gaudir fàcilment.

Bé, el cert es que aquest programa ha causat furor i de sobte s’ha posat de moda això d’anar a la muntanya a buscar bolets… quins? Tant se val! són bolets; l’important es trobar-los, el que siguin dona igual!

Des de que es va començar a emetre aquest programa hi han hagut més intoxicacions per ingesta de bolets no comestibles que en els últims deu anys, i es que el fet de veure un programa on t’ensenyen unes fotografies de bolets no vol dir que ja se sapigui de bolets; es necessita temps per aprendre a buscar bolets, i sobretot paciència; no paciència per a buscar-los (que també), sinó paciència per anar consultant els fabulosos llibres que de segur poca gent fa servir.

Però aquest no és el problema més gran del programa. El bosc s’ha convertit en les rambles, i els boletaires  es troben amb que la producció de bolets és molt més baixa, i es que: s’han plantejat com afectaria aquest programa als boletaires? Gent que porten tota la vida descobrint llocs on hi creixen bolets, guardant el secret i transmetent-lo als amics més propers. I de sobte apareix un programa que et diu quan, on i com buscar-los. Em sembla una barbaritat! I això no es el pitjor; el que és realment trist són els “pixapins” que se’n van a la muntanya i es posen a buscar bolets com si fossin els amos del món, destrossant el sotabosc i deixant deixalles, sense cap mena de respecte per res.

I es clar, és evident que la situació no pot seguir així; els boletaires han de fer alguna cosa, de manera que s’està pensant en fer pagar un canon a la gent que va a buscar boets…

Sincerament, abans de fer un programa de televisió (que a sobre és dolent) s’haurien de plantejar les conseqüències d’aquest i la gent que va al bosc tenir dos dits de front i entendre que no es pot anar a l bosc maltractant-lo.


Responses

  1. Sí, sí, i sí!

    La televisió tendeix a banalitzar-ho tot. Ens ha semblat amb la normalització de la televisió que ara serveix per tot, i no és així. La televisió pot tenir una funció informativa i si vols, divulgativa. A part de passar vídeos, pel·lícules…

    Però el que és evident és que no pot tenir una funció didàctica. La televisió no pot ensenyar perquè així l’educació perd el valor humà tant i tant important.

    Una activitat com l’anar a buscar bolets, a més, implica pel mig un recurs natural, que la massa pot arribar a destruir.

    El sensacionalisme televisiu acabarà amb el romanticisme vital.

    lakk.
    Salut i Independència!

  2. Ai, estic d’acord amb vosaltres en general, però aquest programa en concret em fa molta gràcia i me’l miro sempre que me’n recordo :P

    Encara que reconec que amb l’estupidesa que circula en aquests temps, és una cagada fer programes intentant ser “didàctics”, ja que, en aquest cas, per exemple, pot ser perjudicial i tot per la salut. Perquè sempre hi harurà aquella gent que veient aquest programa un parell de mesos ja es pensa que ho sap tot i s’aventuren a agafar-los ells mateixos i aquestes coses.

  3. La televisió és una eina extra escolar d’oci i amb una part didàctica molt important: és molt més “ampla d’idees” i més recursos que una escola. I com a extra, si s’utilitza també amb finalitats educatives – tot i que mai és així del tot – no li treu valor a res, les escoles i demés hi segueixen sent.

    No veig “caçadors de bolets” tant didàctic i preparat per a nous boletaires com ho veieu vosaltres, trobo que per a algú que mai anirà a buscar-ne és entretingut, i de cap manera ha de ser acusat com el culpable de malmetre els boscos. Qui mata és l’assassí i no la pistola, tot i que sembli contradictori.

    A sobre penso que s’està tirant massa merda a sobre d’un col•lectiu variat. No se li pot titllar de “pixapi” a tot aquell qui s’interessa pels bolets mirant el programa, tot i que no tothom posa els peus de plom ni s’informa tot el que hauria de fer-ho.

    “El sensacionalisme televisiu acabarà amb el romanticisme vital”

    Jo segueixo dient que la culpa d’una conducta és de qui la fa. Som lliures, la televisió no és “el mal”, si aquest existeix, sinó que són els qui el segueixen.

  4. No, però si no hi haguessin hagut bombes nuclears, ara Hiroshima i Nagasaki no patirien els efectes de la radiació; si que es cert que l’assassí és el que prem el gallet, però el fet de que hi hagi pistola influeix mol.

    Per altre banda, no taxo de pixapins a tots els de Barcelona que van al bosc, taxo de pixapins als pixapins, evidentment no tothom és igual.

    És veritat que la televisió té un paper educatiu important, però no hem d’oblidar que a l’hora d’ensenyar s’ha d’anar amb peus de plom, i més si es fa a través d’un medi que influencia tant.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: