Enviat per: Diego Lamaña | 29 Octubre 2008

oscil·lacions sóniques, quantiques, economiques ,morals, i totes les que vulgueu

todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar… pasar haciendo camino, como estelas en la mar…

Cantava el serrat, tot està en canvi constant deia heràclit, tal com ho veig jo tot respón a un moviment de oscil·lació, com un pèndol, puja i baixa. Les partícul·les quàntiques es mouen en moviments de oscil·lació, el so és una oscil·lació, el sistema capitalista alterna crisis i abundàncies, els períodes romàntics i clàssics es van alternant, un dia pensem una cosa i l’altre una altre, després de la tempesta sempre ve la calma l’ordre tendeix al caos com el caos a l’ordre, i l’anticipació d’un fet agradable ens fa feliços com l’anticipació d’un fet desagradable ens fa infeliços, tot es cíclic.

Un cop dit això us ho podeu prendre com un missatge esperançador enfront de la císis que ens ve ara, us ho podeu prendre com teoría científica, o ve que la meva vida està fent “surface” de nou, un cop he “mis a point” varis aspectes importants, potser encara que sigui temporal estic millor del que he estat, i preparat per qualsevol altre cicle a la baixa que vulgui venir, en tot cas estic aquí de nou amb vosaltres i lamentant  aquesta poca presència que he tingut ultimament…

bé ara la meva actuació li toca anar a la alça oi?

I per motivar una mica els comentaris, considereu que hi ha alguna cosa inmutable que no estigui subjecte a la llei de cicles?

Endavant i… l’atenes must go on!


Responses

  1. Anem a veure la funció sinus d’alfa, on alfa és un angle qualsevol. La funció adopta aquesta forma:

    http://estaticos.poblenet.com/01/tutoriales/210/clip_image005.jpg

    Què n’és d’estrany, a la mateixa “cosa”, en aquest cas la funció sinus té variacions cap al negatiu i cap al positiu, variacions periòdiques. És a dir, no té sentit una part sense l’altra de la funció, perquè sinó aquesta no existiria.

    És a dir, el ying i el yiang, el bé i el mal, formen part de la mateixa cosa? L’univers és cosmos i caos al mateix temps?

    Però una funció és contínua, per tant hi ha equilibri. Quin equilibri pot tenir intrínsec el caos?

    Algú em preguntava per què els animals no són dolents si fan coses dolentes, es roben i es maten.

    I jo vaig explicar que el cas de la moralitat dels animals és anàloga a la d’un boig, posem per cas en Don Quijote de la Mancha: aquest pobre home, en els escrits de Cervantes, fou un home que si hom si fixa es carregà alguns molins de vent, espantà les ovelles que formaven el ramat d’un pastor, i feu mil coses que altres considerarien dolentes. I la pregunta que li vaig fer jo al que m’havia preguntat a mi és la següent:

    “¿Tu on creus que hauria anat Don Quijote al morir, a l’infern o al paradís cristià, considerant que existeixi?”

    Clar, hem de tenir clar que la moral és la que ens canvia i condiciona la MOTIVACIÓ per a fer les coses. Si algú no té mala consciència i vol fer el bé, encara que les seves accions tinguin unes conseqüències dolentes, aquest individu és bo. Don Quijote hauria anat al paradís. L’equilibri i el caos, el bé i el mal, són percepcions. I són la percepció de la mateixa cosa, per tant d’aquí en podem concloure que hi ha alguna cosa més “pura” o objectiva més enllà d’allò que ens sembla bé i mal? Més enllà del saber i el sentit?

    Continuarem investigant.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: