Enviat per: João França | 28 Octubre 2008

Ciber expressionisme abstracte

Atents a aquesta web. Una manera de convertir Jackson Pollock en Andy Warhol? No sabria dir-ho, però crec que no seria una mala definició. En aquests temps informàtics hi ha qui es pensa que una màquina pot substituir l’humà en un moviment tan ple de sentiments (ho indica el nom) com l’expressionisme abstracte de Pollock.

Seríem capaços de produir “Pollocks” en cadena igual que les serigrafies de Warhol? D’acord, d’acord, no passa d’un joc, però dona per pensar. El link per aquest joc l’he trobat a Paper Papers.

Sobre el tema del desdibuixament de la línia que separa productor de consumidor en parla Walter Benjamin al seu assaig L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. A aquesta obra parla de com afecta el mateix concepte de l’obra d’art el fet que es pugui reproduir tècnicament. En aquest cas es refereix a la literatura i la premsa, però el podem extrapolar a altres coses:

Durant segles, dins l’àmbit de la literatura, la situació era la següent: un nombre limitat de persones dedicades a escriure tenia davant seu molts milers de lectors. Cap a finals del segle passat, aquesta situació es transformà. Amb la creixent expansió de la premsa, que constantment posava a disposició del públic lector nos òrgans polítics, religiosos, científics, professionals i locals, una part cada cop més considerable de lectors passaren —de primer casualment— al cantó dels que escriuen. El fenomen començà quan la premsa diària els obrí la seva pròpia “Bústia”; avui és ben difícil trobar un europeu que participi en el procés de producció i que no tingui, en principi, l’ocasió de publicar en un lloc o altre una experiència de treball, una denúncia, un reportatge o coses semblants. A conseqüència d’això, la distinció entre autor i públic es troba en camí de perdre el seu caràcter substancial. Es torna simplement funcional, i funciona de manera diferent segons els casos. El lector està sempre disposat a convertir-se en autor.

Aquest és el cas dels que escrivim aquest bloc, de tots els que ho fan. Amb les noves tecnologies aquest procés s’ha accelerat. Avui qualsevol pot escriure a una enciclopèdia. Una enciclopèdia!!! I també es dona amb l’art, tothom pot aspirar a ser artista, tot músic pot fer-se un myspace i esperar que el senti gent d’arreu. Qualsevol pot jugar a ser Jackson Pollock.

Relacionat amb aquest tema trobem l’altre artista aquí esmentat, Andy Warhol. El seu art té com a objecte reproduir-se i ser venut a gran escala. És un producte de consum i no és producte d’una “creació genial” sinó que és tècnicament senzill, a l’abast de tothom. Ell únicament el pensa. Mirem la visió que dona l’icona del Pop Art de la societat, en aquest cas la dels Estats Units:

What’s great about this country is that America started the tradition where the richest consumers buy essentially the same things as the poorest. You can be watching TV and see Coca Cola, and you know that the President drinks Coca Cola, Liz Taylor drinks Coca Cola, and just think, you can drink Coca Cola, too. A coke is a coke and no amount of money can get you a better coke than the one the bum on the corner is drinking. All the cokes are the same and all the cokes are good. Liz Taylor knows it, the President knows it, the bum knows it, and you know it

The Philosophy of Andy Warhol: (From A to B and Back Again), 1975

Seguim parlant d’art.


Responses

  1. terriblement bona la cita que has posat.
    és molt cert que s’està produïnt una des-elitització de l’art, que personalment em sembla magnifica, jo mateix conec molta gent que escriu relats amb una certa freqüencia en blogs personals, d’alguna manera molta gent s’atreveix a fer alló que abans estava reservat als erudits, als que tenien estudis i per tant diners, als aristòcrates… Això genera una immensisimma quantitat de coses per llegir, i d’aquí uns cianquanta anys sera molt dificil distingir els llibres “clàssics” i els escrits per qualsevol… a part de que hi haura tanta i tanta cosa per llegir, que absolutament ningu s’haurà llegit tot el que algú pot considerar que és imprescindible llegir, això ens obre a una nova era de superproduccio artistica, que per una banda és molt interessant, sempre que sapiguem distingir entre l’art i el producte… però aquesta distincio ja es un mon apart, del qual se n’han escrit llibres i llibres, i és una polèmica en la que no vull entrar

  2. Inspirat potser pel cubisme més pur de Picasso i no tant en la innovació potser més onírica i contemporània de Pollock, he fet el meu propi quadre:

  3. Molt bona, Artur! xD Tant Warhol com Benjamin n’estarien orgullosos… (De fet no estic gaire segur que a Benjamin li agradessin les conseqüències d’aquesta reproductibilitat tècnica)

  4. clar que ara es pot jugar a ser Andy Warhol, Jackson Pollock o fins i tot Kandinski, però no ens enganyem, mai serà el mateix “pintar” a un ordinador que amb pinzells de veritat, i ja no diguem que a sobre el que pintem o “pintem” valgui la pena

    posats a fer veure que som uns artistes també podem imaginar-nos com seria la nostra obra penjada a un museu http://www.photofunia.com

    tot i així, sempre està be deixa correr la imaginació

    i respecte la frase de Warhol, molt bona i molt certa


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: