Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 20 Octubre 2008

És la meva llengua; ¿t’importa?

© 2008 Ajuntament de Sant Guim de Freixenet

© 2008 Ajuntament de Sant Guim de Freixenet

 

Tot i tenir un pare d’Extremadura i una mare d’Itàlia, jo sóc català, per cap altre cosa que pel fet que me’n sento.

 Al que volia arribar és que fa tota una vida que parlo català, visc en un país on es preveu i se m’assegura que podré treballar en català. I no només això, sinó que com que tinc dret a treballar en català ja que és una de les dues llengües oficials a Catalunya, també em preparen per a aprendre aquesta llengua.

 I són moltes les vegades que discuteixo amb els que voldrien una Catalunya amb una educació pluralista pel que fa a la llengua, que defensen una educació on cada mestre ensenya amb la llengua que més li convé. 

I és clar que sembla just que qui vulgui aprendre en castellà que aprengui en castellà, però i el que vol aprendre en català? I el que vol treballar en català, i per tant necessita la terminologia, l’argot, etc. de les matèries que estudia en català? 

¿No és just, per a mi, algú que vol aprendre totes les assignatures en català, que sóc català, que vull parlar en català que és una llengua oficial, que la Generalitat em protegeixi aquests drets fent una educació pública estrictament en català, mentre al mateix moment ens assegura també el complet coneixement de la llengua castellana i anglesa?

 ¿Com s’ha de sentir la gent catalanoparlant que nota l’odi o potser la por a la nostra llengua per part de molts espanyols, veient com a Alemanya hi ha trenta-set centres d’estudis on s’ensenya el català i a Espanya i fora de Catalunya només cinc?

 Certament tinc por per al respecte que se li té a la meva llengua, una llengua amb tants drets d’existir i “tant” oficial com la castellana a Catalunya. Vull poder expressar tots els mots de totes les assignatures que estudio en català i sense haver de fer servir el diccionari traductor, vull conèixer en català, i en tinc el dret. 

Qui m’assegura un futur en català si no és la protecció que li dóna l’Estatut i l’estima que li tenim alguns a la nostra llengua? Perquè alguns s’oposen al meu dret a aprendre, treballar, parlar, VIURE en català?

 

És la meva llengua; ¿t’importa?  


Responses

  1. bé, ja varem discutir el tema el divendes i sincerament, ara em fa mandra, només que legalment sí que és la Generalitat que et permet estudiar en Català, pero en el fons és el Gobern Central de Madrid, ja que si ells volguessin la prohibirien; sí, que hi hauria un follon del mil i guerra civil i independència i coses d’aquestes, pero ho farien.

    Per altre banda estic d’acord amb tú que tenim el dre i casi el deure de com a caalans que són aprendre en català

  2. Estic d’acord amb tu, tenim el dret (i el deure) d’aprendre el català. Però tenim també el deure d’aprendre el castellà i tal i com està configurat el sistema educatiu molts estudiants catalans acaben els seus estudis pràcticament sense saber castellà. No estic pas reclamant una protecció del castellà; és evident, sobretot vivint a Barcelona, que el castellà li està guanyant terreny al català, però això no treu que molta gent no el domini. Una llengua no s’aprèn només amb una assignatura de tres hores a la setmana que alguns cops (a mi m’ha passat) s’imparteix en català, sinó amb la convivència.

    Òbviament, el català necessita una protecció legislativa, i que aquesta s’apliqui a la pràctica, donat que és una llengua amenaçada (que tampoc està en perill d’extinció en curt termini). Aquesta protecció, però, no s’hauria d’igualar a la dels extremistes del castellà; vivim en una societat bilingüe, i agraïts que hauríem d’estar-ne.

    Ara bé, igual que tenim la obligació d’aprendre el castellà, també la tenim d’aprendre el català. I sobre aquest tema ja n’he parlat: https://atenespericles.wordpress.com/2008/10/04/ironia/

    P.S.: No dic que no tinguis raons, però sembla absurd queixar-se per l’ensenyament de certes matèries en castellà quan sembla imminent la implantació de l’anglès com llengua vehicular d’alguna matèria, com la patètica estratègia política contra l’educació per la ciutadania al País Valencià.

  3. No hauria de semblar absurd, ja que a mi ara mateix ningú m’ensenya en anglès una altra matèria que no sigui la homònima.

    A mi em preocupen les classes que m’haurien de fer en català i em fan en castella, que en el meu cas és la història, però hi haurà altra gent que fa, per exemple, filosofia i són matèries on els noms dels personatges representatius, i d’altres coses pròpies de l’assignatura si s’aprenen en castellà si després t’ho emanen en català ho vols treballar-hi en català tens els teus problemes, a sobre que no és legal.

  4. No és el teu cas però es dóna en molts instituts, i, en poc temps, probablement en tots. El que em sembla absurd és la idea de “anglès sí, perquè estem oberts al món, però castellà no, perquè som catalans.”

    Potser no té gaire a veure amb el teu cas concret, però sí amb la temàtica. En quant al teu cas, em segueix semblant bo que hi hagi professors que imparteixin les classes en diferents llengües, però sí crec que la terminologia específica s’ha d’ensenyar en les dues llengües. I plantejo una situació. Obviant el que diuen les lleis i pensant només en els casos concrets de les persones; una persona que se sent més còmode amb el castellà no té els mateixos problemes que tu quan té totes les classes en català? (No vull entrar en discussions sobre la legalitat, que òbviament va en contra d’aquesta persona)

  5. Jo m’animaria a demanar més intransigència en problemes on els febles pateixen allò políticament correcte. Ja està bé!! Sempre mirant de ser correctes i comedits. I en qualsevol tema, eh? Ara, aquí és en el de l’idioma. Si un idioma no està normalitzat li queden 4 dies de vida. Ja està bé de dorar la píldora!!!. No estem a Catalunya? Doncs la llengua és el català. El castellà el parlem i escrivim igual o millor que en qualsevol part de l’Estat espanyol. Menos Samba y más trabajar!!

  6. Vejam, João, la gent que vulgui fer classe en castellà i vol treballar posteriorment a Catalunya hauria de tenir molts desavantatges, comptant que a Catalunya hi ha dues llengües oficials. A més, això contrastaria

    A més, existeixen les escoles privades on fan les classes en castellà, si així ho vols, la Generalitat és la única que ens assegura protecció i dret absolut al català als que el parlem, així que la llei, i ara si que hi entro, que defensa el català és totalment lícita en aquest aspecte.

  7. No vull ser mal interpretat. Jo sóc el primer en defensar el català, no he discutit en cap moment la legislació, trobo absolutament necessària una protecció del català. Un cas és aquest bloc; quan me’l vaig plantejar no vaig tenir cap dubte, a pesar de sentir moltes opinions al respecte després, que la llengua vehicular hauria de ser el català.

    El que vull dir, i insistiu en donar-li la volta a aquest argument, és que Catalunya té dues llengües oficials (recordem que el castellà porta més temps aquí que no a països d’Amèrica on és llengua oficial indiscutible). És obvi que el castellà li està prenent parlants al català, però aquesta actitud de “No estem a Catalunya? Doncs la llengua és el català” fa que molta gent acabi els seus estudis amb un nivell patètic del castellà. Molts han fet servir els resultats de la selectivitat per afirmar el contrari, però tot el que l’hagi feta sap perfectament que aquests són deguts a que l’examen de castellà sol ser molt fàcil i el de català molt difícil.

    Per acabar, ja que tornes a recórrer a la legislació, jo també ho he fet i he anat a mirar què diu el nou Estatut de Catalunya.

    En primer lloc: Article 6.1: “La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.” No sé amb quin propòsit es va afegir aquest “normalment”, però sembla justificar el fet que es puguin impartir classes en castellà.

    Seguim: Article 6.2: “El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. […]” Què passa quan es contradiuen el teu dret i el del professor? Dóna per pensar aquesta petita contradicció…

    Però per mi no us preocupeu, que com diu l’havanera: “visca Catalunya, visca Catalunya, visca el Català!”

  8. “article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament

    1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.”

    Tot i els drets dels castellanoparlants, la imposició del català per part de l’Estatut a les aules és clara, tal i com jo ho aprecio.

  9. Ja em suposava que deia alguna cosa més al respecte, però m’he quedat al títol preliminar. En tot cas, la contradicció segueix existint; un professor ha de donar classe en català però té el dret de parlar en castellà… què vol dir això?

    (i aquest “normalment” que es repeteix em segueix posant nerviós)

  10. M’agrada molt que s’hagi comentat aquest tema, encara que trobo que heu centrat tota l’atenció única i exclusivament en l’educació i el futur laboral, quan és un tema que afecta en tots els àmbits.
    Jo crec que cadascú pot parlar la llegnua que li vingui de gust, segons el context, companyia, etc., ara, que tothom té (el dret, sí, evidentment), però sobretot el deure de conèixer ambdues llengües i poder-les utilitzar per igual.
    Trobo que és molt trist entrar a qualsevol supermercat, i que parlant el català no t’entenguin, i amb prou feines si ho fas en castellà (encara que això ja és un altre tema, la immigració). Vas pel carrer, i directament la gent se t’adreça en castellà. Per què? o sigui, que em semblaria perfecte si hi hagués una altra part que et vingués directament en català, cosa que poques vegades passa. Gent catalanoparlant et parla directament en castellà, i fins que tu no li contestes en català no canvien.
    No ho sé, crec que poc a poc el català es va perdent, i que no se solucionarà amb facilitat, ens hem de conscienciar que el català té el mateix dret que la resta d’idiomes, i que a més és una llengua preciosa!
    Hi comença a haver un cas de diglòssia important, el català, no és que sigui mal vist tampoc, però no està del tot…”normalitzat”.

    En fi, que em sembla molt interessant tot plegat.

  11. Jo donar una classe no ho consideraria parlar, ni en l’aspecte més primmirat de la seva definició, més que res per la seva funcionalitat, i el seu caràcter totalment altruista i la seva regulació.

    Si un alumne té dret a aprendre en català i el professor sap les dues llengües, perquè les ha de saber, ha de parlar en català. ¿O potser l’alumne ha de tenir una pitjor educació per culpa d’un bilingüisme tant passat de rosca com el que prediquen els de Ciutadans? Perquè a mi em donen química en català i biologia en castellà i el meu rendiment baixa, i com a mínim s’ha d’admetre que seria un impediment més que “un dret que ens permet més llibertat”.

    Abans de tot, els professors són professors, i com a tal han d’ensenyar de la manera que més propiciï a l’alumne. I això es comença fent estudiant les matèries que no són de llengües varies en una sola llengua. I a Catalunya aquesta llengua hem decidit que és el català.

    I tornant al tema del “normalment”, anem a veure el diccionari:

    Normalment adv. [LC] D’una manera normal.

    Anem a veure què vol dir normal.

    Normal 1 1 adj. [LC] D’acord amb una norma establerta, que no se’n desvia. Les despeses normals.

    O…

    Normal 1 3 adj. [LC] Que és conforme al tipus més freqüent, com d’ordinari. Les activitats normals d’una escola.

    És a dir, que està fixat que l’ensenyament és en català, però tant l’anglès, el castellà i altres llengües són permeses si no són les fonamentals en tot un discurs en les assignatures que no són castellà i anglès. M’agradaria que no es considerés aquest “normalment” com un buit legal o similar.

  12. Estic d’acord amb l’Aina. El que em sembla fantàstic de viure a Catalunya (entre altres coses) és que sigui una societat bilingüe on hi ha convivència, no com en altres països. Els parlants de les dues llengües no estan enfrontats, normalment la gent parla llengua en que se sent més còmode; és normal trobar una conversa en que una persona parla en català i una altra en castellà. Tots se senten còmodes i tots s’entenen.

    També trobo que sigui un problema que no l’entenguin a tot arreu. Mentre a l’hora de l’expressió sóc més tolerant i crec que cadascú s’ha d’expressar com se senti més còmode, també crec (i és l’altra cara de la moneda) que tothom ha, per força, d’entendre ambdues llengües.

    Potser sí que és una qüestió de que el català estigui mal vist. Fa temps vaig llegir un article de premsa sobre el tema, a veure si el trobo.

  13. molts cops ens sentim molt malament, sobretot per alguns comentaris de segons quina gent…

    i sap greu perquè penso que això és culpa de la ignorància i la falta d’informació!

    l’únic que podem fer és defensar la nostra llegua parlant-la tant bé com puguem!

    res…un altre dia comentaré allò, més extensament que avui no he tingut un bon dia! però em feia gràcia comentar alguna cosa ja que fa dies que no dic res!!

    petons!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: