Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 14 Octubre 2008

La meva vida i altres animals.

Si només fos això no passaria res, però és que no tinc ganes ni de pensar el que pot haver passat.

 Crec que mai havia tingut massa confiança, em sentia absort i potser em sentia reprimit o dominat. Crec que el que sempre havia volgut era simple. La veritat és que era tot bastant pautat, d’un gris clar i modern, una mica soso però era llarg. Si, el futur se’m presentava com a tal. I se’m presentava com a una cosa feta, acabada, acotada.

 Però no tenia por d’això, de fet les aranyes que em feien por no eren la repressió externa, potser era més l’interna. Si, i després em van fer córrer altres insectes o coses que poguessin estar en la meva esquena de manera silenciosa, aparentment inofensiva.

 Però vaig creure en mi durant un temps, i jo volia fugir dels insectes. Per tant, havia de fugir d’aquelles cosetes que em ficava jo a l’esquena. Em feia por haver triat el tenir aranyes a l’esquena, i ja sé que em mantenen, però són insuportables. Vull apreciar les aranyes de debò, em deia, vull que les aranyes i els insectes deixin de ser una cosa negativa, perquè si surten de la natura no em faran mal, o almenys no tant. El mal moral, en mi, sempre ha estat per sobre de mals de metge.

 Si només fos això no passaria res, però és que no tinc ganes ni de pensar el que pot haver passat.

 Em veig mort, perquè sé que moriré, i em preocupa en certa manera, però tinc por d’haver mort sense haver viscut. Si continuo tenint por al llop de l’armari i a les aranyes de l’esquena fins la mort vol dir que no m’he tret l’estaca del ventre, o que aquesta m’ha matat com a un vampir.

 No sóc dolent. Però el meu jo bo no està per patir amb les aranyes, la repressió que em faig a mi mateix. Jo, jo, i aquí, són dos conceptes que es contradiuen. Ara noto potetes, i allà no en sentiré, perquè seré lliure, com ara, però me’n sentiré més. Penso en l’instant abans de la meva mort, la veritat és que no és agradable, però podria ser-ho si aquest instant fos màgic com ho ha de ser. Potser en aquest instant em trobo anant cap a una mort prematura. 

Si només fos això no passaria res, però és que no tinc ganes ni de pensar el que pot haver passat.

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: