Enviat per: João França | 13 Octubre 2008

Per què la Història?

L’altre dia a la Pompeu, com a inauguració del Màster en Història del Món, l’historiador anglès Felipe Fernández-Armesto va impartir una conferència intitulada “El problema fundamental de la historia: ¿Por qué la tenemos?” Alguns, als quals encara ens falta per poder començar un màster, vam aprofitar el fet que fos oberta al públic i ens hi vam infiltrar.

En primer lloc, el professor Fernández-Armesto va abordar el tema de què és el que ens fa diferents dels altres animals. Tots hem sentit moltes opinions al respecte, alguns diuen que és l’art, altres la política… en general, la cultura. El professor presenta una teoria diferent, probablement molt discutible, però perfectament justificada. El seu estudi de la Història passa per relacionar-la amb altres disciplines, amb aquesta transversalitat que caracteritza tots els estudis culturals de la nostra època. La disciplina que, segons ell, més ens pot ajudar a entendre el món en aquests moments és la Ciència (o les disciplines científiques). Serà millor, potser, que ens esperem una mica abans de conèixer la seva teoria.

Parlem abans d’història. La història és canvi, i el que ens diu és que el canvi s’està accelerant. Un exemple. Si l’art és un reflex de la societat, trobem les mateixes manifestacions artístiques el 30.000 aC que el 20.000 aC. Això són 10.000 anys sense canvis? Suposo que no exactament, però res comparat a la velocitat del món, sobretot després del final de la guerra freda. I que ens provoca aquesta canvis culturals tan ràpids? La gran quantitat d’intercanvis que tenim a una societat globalitzada; és la relació amb altres cultures el que ens fa canviar.

Tornem a la Ciència. El professor Fernández-Armesto ha mostrat un gran interès per la primatologia, que segons ell és la ciència que més ens pot ensenyar sobre la nostra espècie. A la conferència ens va explicar una sèrie de casos concrets trobats per primatòlegs… No recordo els noms dels primatòlegs però, un exemple és el cas d’una tribu de ximpanzés que, per culpa de l’acció humana en el seu entorn va haver de començar a caçar. A caçar, com l’ésser humà també ho va fer en temps remots! Per repartir-se l’aliment aconseguit, aquests homínids seguien un procés ritual que es pot classificar, sense cap dubte de cultural. Un altre exemple: una tribu de macacos s’alimenta de moniatos. Abans de menjar-los els netegen amb les mans. Un dia, a una femella de la tribu se li acut netejar-los amb aigua, i ensenya a la seva mare, als seus fill i amb el temps, a tota la tribu a fer-ho. D’això han passat dècades i encara avui a aquella tribu de macacos abans de menjar-se els moniatos els netegen amb aigua. Els investigadors han fet proves i els han donat moniatos ja nets i, tot i així, els netegen amb aigua. Això vol dir que aquest fer ja ha transcendit la seva utilitat pràctica, s’ha convertit en un ritu, en cultura.

Dit això. Els primats també pateixen canvis culturals, es pot dir que tenen cultura. Llavors, com podem dir que la cultura és el que ens fa diferent de la resta d’animals? Som per tant, iguals que els altres primats? El professor ens explica que encara hi ha una cosa que ens diferencia. Aquesta és la Història. Som la única espècie sobre la terra amb una Història, amb una memòria de tot el que ens ha succeït com a grup. La necessitem doncs, perquè és el que ens fa humans.

I en quant al canvi? Què provocarà aquesta acceleració del canvi? El professor planteja tres possibilitats. La primera: que el nostre sistema es trenqui (potser ho està fent en aquest moments) i ens tornem a aïllar, provocant així un estancament cultural, ja que sense intercanvi no hi ha canvi cultural. Una altra possibilitat oposada: que el sistema actual triomfi definitivament amb una mundialització total i, per tant, una unificació de la cultura. Això faria que ja no tinguéssim relacions amb altres cultures, ja que només hi hauria una, per tant, també ens portaria a l’estancament. La última predicció és més arriscada i, però no menys interessant i justificada. Molts primats estan patint canvis culturals com els que va patir la nostre espècie en el seu moment. No seria absurd, doncs, esperar que evolucionessin així com ho hem fet nosaltres i que acabéssim, com diu ell, a un “Planeta de los Simios”.

Encara falten moltes generacions per conèixer la resposta. De moment seguim mirant enrere.


Responses

  1. No estic d’acord amb diversos aspectes del teu text:

    Els primats NO tenen una cultura material capaç de transformar una matèria primera en un objecte elaborat perdurable en el temps: es a dir, no tenen capacitat per transformar la natura ni per crear treball: això es el que ens fa realment humans.
    La història, recordem’ho, va paraeixer fa moooolt poc temps en relació al pas dels homes i dones per la terra!

  2. Abans de tot, m’agradaria remarcar que tot i ser el meu text no són pas les meves teories. De fet, són tan trencadores que, de no ser expressades per un catedràtic de renom, serien desconsiderades per absurdes. No hi estic pas 100% d’acord, però les trobo prou interessants.

    L’autor d’aquesta teoria no diu pas que els primats tinguin aquestes capacitats, però ens vol remarcar que s’apropen lentament a tenir-les. Si és això el que ens fa humans? No ho sé, la veritat, però no em desagrada la idea.

    En quant al fet que la Història sigui molt recent des d’un punt de vista històric (valgui la redundància), hi estic completament d’acord, però parlem d’una persona que viu per la Història. Potser la Història no és el que ens fa a tots humans, però crec que ningú negarà que és el que fa humà a Fernández-Armesto.

  3. Hola!

    Tot i que trobo molt interessant el punt de vista de Fernandez-Armesto, no estic d’acord en considerar que altres espècies s’estiguin acostant a la cultura.
    Segons la meva opinió, els primats no estan participant realment d’un intercanvi cultural. En el seu cas, un d’ells aprèn un comportament útil i, per imi´tació, els altres el proven. Quan veuen que és efectiu, l’adopten com a propi. En aquest procediment, el primat ha hagut d’aprendre per si mateix el procediment desde zero, ha hagut d’entendre per què és bo.
    En canvi, nosaltres no actuem de la mateixa manera. ¿T’imagines haver d’entendre com funciona un ordinador per utilitzar-lo? Nosaltres adoptem el comportament basant-nos en la confiança que el que ens diuen està bé. D’aquesta manera, podem acumular cantitats de cultura molt majors que si haguessim d’entendre tot el que fem.

    Bé, és una opinió. A veure si en treiem alguna cosa sobre la cultura…

  4. És cert que no estan participant d’un intercanvi cultural. Però qui n’ha parlat? Parlem de proves primitives de cultura, i aquestes sorgeixen primerament de l’individu (tot i que els pugui passar a diversos individus a l’hora) i de la imitació. O és que algú els va dir a tots els homes de cop que era bo posar la carn al foc? La cultura sorgeix de l’assaig-error, l’intercanvi no la crea, sinó que l’enriqueix i n’accelera els canvis.

    És dur això de defensar una teoria que no és pas teva…

  5. Home gil, dius que els primats no fan res per tradició: llavors netejar amb aigua les coses netes? I aquell experiment que van fer amb micos que els uns els altres es prohibien de pujar en un lloc d’un laboratori perquè en generacions anteriors qui pujava feia que els altres es mullèssin?

    És lògic que hi ha molt coneixements que adquireixen d’altres de la manada, els ocells aprenen a cantar de les mares, i hi ha conductes que són pura tradició, pura cultura. L’únicque els hi alta a tots aquests animals és la nostra capacitat intel·lectual, que sinó tindriem la mateixa cultura que nosaltres, però la confiança en fer algo perquè ho fa els altres hi és, i per tant existeix la societat i la cultura en algunes espècies d’animals que no són els humans. No ésuna visió tant radical.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: