Enviat per: mcfrockus | 8 Octubre 2008

SOBRE ELS VALORS

PRIMERA CITA

Vaig preguntar als de la taula del costat què celebraven, el cert és que el meu interès era molt relatiu, de fet vaig formular la pregunta per mirar de trobar d’aquesta manera una forma elegant d’iniciar una breu conversa abans de demanar al cap de família que mirés de tenir els nens una mica més controlats, que és normal que les criatures facin xivarri però que aquestes ja estaven sobrepassant els límits de la meva paciència.

Evidentment l’home em va respondre, i molt pacientment em comunicà que celebraven que la seva filla de set anys havia plorat per primera vegada; segons em va explicar més tard, encara no ho havia fet mai, i era un trauma que arrossegava de feia anys. S’ha d’entendre, les amiguetes de la nena cada vegada que algun dels molt preadolescents noviets les deixaven corrien a plorar i acurrucar-se entre llàgrimes al llit dels pacients pares que les consolaven, però ella mai havia plorat, i resulta que els adults som tan cruels com els nens, i si no veiem la llàgrima no solem creure el dolor, o no li donem tota la consideració i atenció que li correspon. Però per fi havia aconseguit trencar aquella barrera, havia polvoritzat definitivament una frustració que arrossegava des de que tenia memòria, sí per fi la Clara havia plorat i això es mereixia una festa.

Aquella mateixa tarda, just a les 5:35 com és habitual, el pare havia anat a recollir les nenes, aquest cop amb una trista notícia, la seva dona havia mort. Si, sembla que fou dir la noticia que la nena arrencar a plorar per primera vegada.

A arrel d’aquest episodi un parella de joves que s’havia conegut feia escasses hores a la deixalleria i que ja es plantejava de començar una vida junts quan degustaven un deliciós fetge d’ànec, no podíem sopar tranquils.


Responses

  1. Molt bo, deu n’hi do, crec que jo també em curraré algun article de creació, m’hi poso de fet…

  2. És una interessant crítica a la nostra moral absurda… Si se’m permet interpretar-ho així…

    Em recorda un article que vaig llegir l’altre dia: http://blogs.publico.es/rafaelreig/373/criaturas/


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: