Enviat per: mcfrockus | 2 Octubre 2008

No és més que una reflexió poètica

Quan els teus pares es van coneixer

-Us imagineu quins nervis tindríeu al cos si de cop una maquina del temps us dugués al dia en que els vostres pares es varen conèixer? Al moment en que es va quallar la relació que havia de donar-te com a fruit, segur que tindríem al cos fet una bola de nervis, porucs de que el més petit error pogués redeterminar la teva existència.

Altres estarien desitjosos de que aquella vetllada mai hagués passat, que ella li hagués tirat la sopa d’aleta de tauró per sobre.

Penseu en la crueltat que fora portar al nen que mai va neire ni naixerà a veure com els seus no pares no comencen la relació que el faria.

 


Responses

  1. Potser, en aquesta situació, un s’ha de convèncer que existeixi el destí, per creure’s que té alguna importància i no és fruit del simple atzar.

    I aquí enllacem en certa manera amb la discussió que té lloc a “demà menjaré verdura.” Li donem massa transcendència a les coses, fins i tot a la nostra existència.

    En tot cas, que en podria pensar algú que no arribarà a existir mai?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: