Enviat per: Lluc Presmanes Justo | 29 Setembre 2008

Llei Antitabaquisme

En primer lloc, vull donar la enhorabona a en João per haver aconseguit engegar aquest projecte després de molts mesos de dubtes, discussions i problemes per resoldre.

Sense més preàmbuls, aniré directament al gra.

Aquest primer post de l’Atenes de Pèricles tractarà sobre la llei antitabac, que com deveu haver vist recentment, el govern està estudiant d’endurir-la i, com no, han sorgit queixes.

Es veu que en determinats sectors socials i societats mediques han sorgit queixes que demanen una llei més restrictiva i que aquesta es compleixi de veritat, ja que cada comunitat autònoma fa una mica el que vol.

Mirant la noticia a la pàgina web del Público vaig decidir que miraria els comentaris de la gent, i mirant-los vaig veure els típics comentaris de persona que no sap del que parla o que es creu el centre del món, però reflexionant (no massa) vaig entendre que realment, molta gent pensa el mateix:

En el momento que yo entre a un bar y vea a una persona bebiendo alcohol, eso me da a mi el DERECHO de encender un cigarrillo, si me apetece y si no, pues que los que beben alcohol y se drogan tengan su espacio aparte, porque a mi también me molesta estar viendo borrachos y drogadictos y tengo que ¡CHUPARME! sus incoherencias y tengo que ¡¡CHUPARME!! sus ¡¡MAJADERÍAS!! y tengo ¡¡CHUPARME!! los olores y tengo que ¡¡CHUPARME!! muchas cosas que NO ME GUSTAN, que me afectan a la salud MENTAL…

Creo que lo más inteligente que puede hacer el Ministerio de Sanidad y Consumo, es, empezar a repartir mascarillas para los NO FUMADORES, porque me da a mi, que los FUMADORES nos vamos a pasar por el arco del triunfo la ley antitabaco, total TODO EL MUNDO se pasa por el arco del triunfo las leyes

Pues mire usted señor ministro de Sanidad y Consumo, cuando el gobierno del señor Zapatero CUMPLA CON LA LEY, LE PROMETO QUE DEJO DE FUMAR, mientras tanto, NI SE LE OCURRA PENSAR QUE VOY A DEJAR DE HACERLO ¡¡¡DONDE ME APETEZCA!!! PORQUE ¡¡SOY LIBRE!! NO VOY A CUMPLIR ESA LEY, porque la Consitución Española me da ese ¡¡DERECHO!! al que le moleste el humo, lo siento, es su problema.

Després seguia amb més critiques de que si la prostitució, que si la sexualitat que si l’avortament , etc.
I jo em pregunto, els fumadors se n’adonen realment dels contaminants del tabac? Sí, es veritat que tothom sap que és perjudicial i que encara que no fumis directament pots fumar passivament i totes aquestes coses, però quan veig tots aquests comentaris em pregunto si realment la gent ho sap.

No pretenc fer una classe de tabaquisme, però apuntaré algunes dades sobre el els fumadors passius que a l’Artur i el Diego els sonaran familiars d’una classe de tabaquisme l’any passat:
Una cigarreta té dues corrents de fum: la primera es la del fum que surt directament cap a l’aire, que es produeix quan es crema el tabac i les 4000 substàncies tòxiques que aquest té a una temperatura de 400ºC. L’altre corrent és la que s’inhali-la que es produeix de la crema de l’esmentat a 800ºC. Fins aquí tot bé, però, hi ha un problema que la gent no coneix: a 800ºC gran part d’aquestes 4000 substàncies tòxiques es desnaturalitzen, això vol dir que deixen de ser tòxiques ja que es destrueixen o perden la seva funció, cosa que no passa am el fum creat en la crema a 400ºC, de manera que el fum del corrent secundari és més perjudicial que el del corrent principal.

I aquí ve la meva reflexió. Quina culpa tinc jo de que alguna persona s’hagi posat a fumar per a fer-se la interessant i sentir-se més gran (amb tot el respecte del mon cap als fumadors) i que per culpa d’això s’hagi enganxat? Quin dret té ningú a fer-me tragar 4000! Substàncies cancerígenes que afecten directament als meus pulmons, als sistema respiratori i a les neurones i que poden fer reduir els meus anys de vida? Cal dir que cada 10 segons es produeix una mort com a resultat del consum del tabac.

Ja se que em direu que no vagi a locals per a fumadors o que si els cotxes i els camions, que si la crema de carboni de les indústries etc, però això els dona dret a fer el que fan? Perquè si és així, perquè no aboquem residus nuclears als nostres llacs o en mig de les ciutats? Total, altres també ho fan.

No demano que la gent deixi de fumar (cosa que estaria molt bé), només demano que el govern (el nostre i el dels 71 altres països amb lleis antitabac) sigui conscient del que implica ser fumador passiu i que la gent no sigui tant, amb perdó, estúpida per a fer aquesta mena de comentaris.

Llibre del dia: Kim – Rudyard Kipling


Responses

  1. Per cert, recomano als escriguin els artícles primer a l’ordinador i que tinguin Microsoft Office 2007, que passin el text pel blog de notas per a desformatejar-lo, ja que si no apareixeran en el post moltissimes coses rares …

  2. Jo vull fer un matís en un punts: el de “tothom ha començat per fer-se el guay”.

    Penso que no cal dir “fer-se el guay”, és sabut que en general la gent comença a fumar com a factor social, la primera vegada que es fuma sol ser el “perquè no ho probes?” o el “en vols un?” que molts hem viscut, jo mateix en soc un exemple quan amb 12 anys uns amics em van fer provar un cigarro. I em sentia bé fumant-lo, perquè a més m’agrada el gust del fum, però mai he estat fumador actiu, i de fet mai he tingut mono ni me’n record de la última vegada que en vaig fumar un, de cigarro. Odio l’idea de sentir que emocionalment depenc d’un cigarro i a més, aprecio prou la meva salut i la meva butxaca, així com no em sento en crisi pel que fa a la vida social (tampoc espero que un cigarret ho pogués solucionar en al cas).

    La majoria de vegades, el primer cigarro és en companyia de algú de confiança, i si no és així, la persona que s’ha estrenat en el fumar no triga gents en referir la notícia als seus companys.

    Així doncs, podem extreure dues conclusions de l’anterior:

    -Fumar està ben vist.

    Sí, fumar no només no es veu com una mala costum, parlant en general, sinó que també està clarament ben vist i hi ha molta gent que en la meva opinió s’ajuda del “si jo hagués pogut no enganxar-me… tu no segueixis el meu model eh?” per tal de posar el seu ego en una altra dimensió. El fumar és quasi imprescindible en bona part de l’art interpretativa, com el teatre, el cinema etc. I no només això, que hi ha pares que es ruboritzen al veure fills que comencen a fumar, quan ells són els primers en fer-ho. Hi ha mil maneres de deixar-ho però sembla que no en tinguis gaires ganes, i com a mínim han de saber que els fills cauen en el cicle del fumar també per culpa d’estar seguint els costums dels pares.

    -Molta gent desconeix en el moment de començar a fumar els perjudicis de fumar.

    El percentatge de càncers de pulmó que són originats per culpa o amb ajuda del fumar, de les mutacions en les cèl•lules que aquest produeix, de les 4000 substàncies altament tòxiques que conté el fum (no us cregueu que les 4 que diu al paquet son les que vertaderament s’empassa un fumador, perquè en encendre el cigarro és quan es poden consumir les 4000), el risc de perdre part del sentit de l’olfacte o del gust, l’augment de risc de patir patologies cardíaques per culpa de que els vasos sanguinis amb el temps perden elasticitat i es tornen rígides per l’acció del fum, l’acumulació d’algunes substàncies tòxiques produïdes pel fum del tabac a l’organisme (com les que donen un aspecte vell a la pell)…

    Quan la gent comença a fumar no s’adona o el cas pitjor, no li importa les conseqüències que aquest vici comporta, i només he citat alguns de físics, i penso que ja són prou convincents com per no haver de ficar la típica foto del pulmó de fumador, fa fàstic.
    El fumador també gasta molts diners en fumar. Molta gent fumadora gasta al dia un paquet de tabac Un paquet de Gold Coast costa 2€ amb 30 cèntims. Si multipliquem els 365 dies de l’any per els 2€ amb 30 cèntims. Ala! Surten 839,5 € ! I això per donar una marca qualsevol, el Malboro val quasi un euro més, a Itàlia el tabac val de 4€ cap amunt. I després d’això les senyores es queixen de la pell i es gasten més diners en arreglar-se-la mentre podrien prevenir l’envelliment simplement NO FUMANT, ens queixem de les dents grises i gastem diners en blanquejar-les, tenim por de la pressió alta o de problemes cardíacs o de la línia i el tabac no ajuda gens, ens preocupa l’esperança de vida, la salut, l’alè (els cendrers ja fa anys que donen petons, no ho sabíeu?) , la crisis! Qui no pensa amb la crisis! “No li puc pagar ni els bollicaos al meu nen, ara li dono una bosseta de sucre quan surt del cole!”.

    Eh! Comencem per el que és bàsic i lògic senyors i senyores, fumar fa que tota la merda d’aquí a dalt empitjori, que ens queixem de mals que ens estem fent a nosaltres mateixos.

    Deixem-nos de falsos egos (“fumo, sóc guay” que dimonis…?), de santes tonteries i diem finalment NO AL TABAC, hostia.

  3. Dues consideracions:

    Primer: això, més o menys, ja ho sabem tots! Com és que no es fa res al respecte?

    Segon: “total TODO EL MUNDO se pasa por el arco del triunfo las leyes.” I així van les coses…

    Pel·lícula recomanada: “Thanks for smoking”

  4. Reafirmo la opinió del João, Thanks for Smoking es una pel·lícula molt bona que reflecteix perfectament la industria tabaquera

  5. Bé, la reflecteix molt de de la manera que tu i jo volem que ho faci, perquè tampoc sabem tant bé com va, tot aquest tinglado.

  6. M’és difícil posicionar-me, ara mateix… en realitat mentre llegia tot això, pensava que teniu tota la raó del món, és cert gairebé al cent per cent de les afirmacions que hi ha aquí. I alhora, he de confessar que m’he sentit una mica ridícula. Només em molesta aquest to despectiu cap als fumadors, és evident que fumar és dolent, i no ho defenso tampoc, simplement crec que l’home és lliure.
    L’únic que puc dir és que crec que cadascú té la llibertat d’escollir el que vol fer, si ofegar-se els pulmons amb el fum, o deixar que la seva pell envelleixi a marxes forçades, o el que sigui. Resulta que vivim en un país lliure, però amb lleis. Sóc partidària, evidentment, que les lleis que surten s’han de complir, i més si són en temes de salut com aquest. Si es prohibeix fumar als locals, s’ha de respectar, que per alguna cosa s’escriuen les lleis i s’aproven. Si a la gent del teu voltant li molesta que es fumi, s’ha de respectar també, i si és el cas, davant seu cal, per respecte, deixar de fumar.
    Sí, realment és cert que es comença a fumar perquè queda molt guai, i mola molt, i “fa gran”, com molt explícitament es diu aquí dalt, i com a semi-fumadora (he de dir que no sóc una fumadora activa al cent pr cent, ni molt menys) puc afirmar que les primeres calades fan tossir, i que el gust no acostuma agradar, i que els primer cigarros et maregen. Tot i això, es segueix fumant. És, potser sí, més estètica que una altra cosa, més per crear-se una imatge que no pas per la seva addictivitat inicial. Però, tot i que sonarà estúpid, sovint, el fet d’anar a “fer un piti” es converteix més en un acte social que res més, és una manera de compartir. Ja sé qe hi ha mil maneres menys perjudicials de fer coses junts, i que dit així sona a xorrada monumental, però és cert; si et trobes amb un altre fumador, és fàcil iniciar una conversa començant per compartir el tabac. Vist des de fora, sóc conscient de la ridiculitat dels arguments, però us asseguro que és així.
    No m’enrotllo més perquè tampoc sé com dirigir ja el tema, amb això no em declaro defensora del tabac, ni molt menys, simplement demano respecte per aquells fumadors que també respectin els que no ho són i les lleis anti-tabac.

    No us penseu que és fàcil argumentar tot això davant d’un conjunt d’anti-tabaqistes radicals com vosaltres, eh! ^^

    Ala, i a pescar amb canya.

    El blog mola molt, està molt currat, jo ja aniré deixant comentaris! :)
    No m’hi implico més, perquè sóc absolutament irregualr amb els meus escrits..

    Salut!

  7. No diré que no, que el tabac no és fantàstic. Vaja, en tots els temes aliens a la salut és una cosa realment meravellosa, i així ho ha demostrat tota la cultura cinematogràfica del segle XX.

    Ara, hi ha un tema que m’encén. Aquest: “vivim en un país lliure”. És la justificació de les causes perdudes i/o irracionals. Vivim en un país lliure… Sí? Qui ho diu? La veritat és que vivim en els termes d’un contracte social, que no ha firmat ningú, també és cert, però que hi és imposat. Tot i així, si seguim parlant de llibertat, hem de recórrer a allò típic de “la teva llibertat acaba on comença la de l’altre,” que en termes més filosòfics s’ha plantejat com la llibertat positiva i la llibertat negativa. Hi ha molta gent que desitja no conviure amb el tabac, i tampoc és lliure de fer-ho.

    És clar que l’Aina ha remarcat que “vivim en un país lliure, però amb lleis” i que defensa “fumadors que també respectin els que no ho són.” Tot i així em semblava necessari respondre a una expressió d’aquest nou moviment victimista entre els fumadors.

  8. Joao, et recomano que intentis no ofendre’m gaire amb la resposta,si pot ser, gràcieees xD

  9. Hola! És el primer comentari que faig, així que no n’espereu gran cosa.

    M’ha fet pensar, especialment, el que ha dit el Joao: “això, més o menys, ja ho sabem tots! Com és que no es fa res al respecte?”

    Si tots sabem el que és millor per a nosaltres, com és que no ho posem en pràctica? Realment estem tant influenciats que hem perdut la capacitat de decidir per nosaltres mateixos?
    Podem dir: “som el producte de la societat”, pero, en realitat, no és la societat el producte de tots nosaltres junts? ¿Per què no podem canviar el que no ens agrada?

    En fi, suposo que una resposta possible és que la indústria tabaquera controla la publicitat que és, en molts casos, la responsable del comportament de les masses.

    Al final, s’està imposant la “aristocràcia”, el govern dels millors. I el millor és que aconsegueixen governar sense que ens n’adonem o, més aviat, sense que volguem adonar-nos-en. Però, a diferència de la monarquia de filòsofs de Plató, aquests no persegueixen la veritat. Aquests en tenen prou amb els diners.

  10. Bé, es que jo sóc una mica radical a vegades. Jo he dit també explícitament que em sembla que el xip de “anar a fer un piti” i el de “tens un piti?” per a buscar complicitat o afecte, que es una costum de tots, és una part de la societat que no m’acava de semblar lógica.

    És a dir, aquestes situacions es produeixen per tradició de veure-ho aquí i allà. I les tradicions no tenen prou pes en la nostra societat com per no pder ser saltades. Ens sentim bé perquè la tradició és anar a fer un piti i sentir-se bé. Si la tradició fos “anar a veure les estrelles” seria el mateix però amb aquesta altra situació.

    El que dic es que arriba un moment en que la tecnologia i la informació avança, i ara que coneixem tots els perjudicis del tabac hem de lluitar fins hi tot en contra de totes les coses bones que ens pot aportar al tabac, crec que és necessari no només per la pura lógica de no auto-inflingir-nos mal, sinó perquè els fumadors creen molts fumadors passius que tenen tot el dret a no ser-ho.

    A mi el primer piti em va encantar, i si el fumar no em fes mal ni fes mal als del meu voltant jo fumaria, però és un vici que no és bo, tot i tenint en compte la llibertat de cada ú.

    Perquè no canviar aquesta tradició a una altra? La societat no pot evolucionar cap a vicis o rutines menys auto-hostils? És clar que no és fàcil, que res passa perquè sí, per això m’agradaria que corrés la informació i la gent veiés més enllà del seu nas, que és el problema principal.

    Salut.

  11. De fet al final, com quasi totes les coses, tot és redueix a una qüestió de pasta…
    Podriem pensar que a les tabaqueres no els hi costaria pas canviar aquest vici a un altre, i dedicar-se a la indústria de les pipes…
    però el factor addicció és molt important, ens hem de fixar en k son milions de persones k gasten una mitja de 3 euros amb algo diaris ( el paquet de tàbac a preu español, ) A més el tabac que ens venen es un producte fastigosament barat. Té un cost de producció baixíssim i el transport fins ara ha sigut poc car.
    I qui té els collons d’atacar algú que té tanta pasta?
    el govern español amb la llei antitabac que tots els antitabaquistes considerem insuficient, ja han fet mostra de molt de valor, i fins i tot de acte desinteressat. Pense-m’hi bé, l’industria tabaquera paga un impost especial al estat, proporcional a les vendes, les vendes son descomunals, ergo gran part del capital de les arques del estat vénen d’aquí, és a dir que per extrany que soni, molts dels nostres preciosos carrers barcelonins, les nostres zones verdes i tota la mandanga ha sigut pagada amb la vida dels imbècils que fumen diàriament.
    Sonarà molt egoïsta, pero jo prefereixo que la gent segueixi fumant i quan més millor, mentre jo pugui mantenirme’n allunyat.
    això si, després no vinguin els fumadors amb el pulmó destrossat a demanar un transplantament de pulmó, nomes faltaria per favor.

    En tot cas a tots els fumadors d’espanya, moltes gràcies per el parc que hi ha al mig de la meva illa de l’eixample.

  12. Comptant amb el “meu lema” de “life is a business”, hi ha tantes coses que financien les coses públiques que es podria trivialitzar el tabac en el cas de voler de veritat suprimir-lo.

  13. L’altre dia estava llegint en un llibre de psicologia social, una anècdota molt interessant, que potser al principi us semblarà que no té res a veure, però com estem parlant de la conducta social dels humans tot té a veure, com molt possiblement aquesta anècdota la podríem reutilitzar en milers àmbits temàtics.

    Bé doncs, ja que en el llibre està molt ben narrat ho copiaré tal com està espero que no us importi (ja que m’hi passaré una bona estona).. Allà va..

    Alguien empezó a correr de repente. Pudo ser sencillamente que recordó de pronto una cita con su mujer, a la cual acudiría ahora con enorme retraso. Sea lo que fuese, corrió hacia el Este por Broad Street (probablemente hacia el restaurante Maramor, lugar idóneo para que un hombre se cite con su esposa). Alguien más empezó a correr, quizá un vendedor de periódicos con buen ánimo auel día. Otro individuo, un corpulento hombre de negocios, inició un trotecillo. En diez minutos todo el mundo estaba corriendo, desde el Depósito Unión hasta la Audiencia. Un fuerte murmullo cristalizó gradualmente en la terrible palabra “presa”. “¡La presa se ha roto!” El miedo lo verbalizó una pequeña anciana, o un policia de tráfico, o un niño pequeño: nadie sabe quién, ni importa realmente. Dos mil personas se encontraron súbitamente en plena huida. “¡Hacia el Este!”, fue el grito que surgió, lejos del río, hacia la seguridad. “¡Al Este!” “¡Al Este!”

    Aronson, E.(1975). El animal social.

    Així que no sé si veieu per on vull anar, suposo que sí! Bàsicament, gran part de perquè la gent fuma, a part de la escandalosa milionada de diners que es gasten les industries tabaqueres només amb publicitat o la quantitat de diners que guanya l’Estat amb impostos, és la influència social. Potser penseu que això és la parida més gran que us podia dir, però sincerament penso que per la gent que no ha dedicat gaire temps a reflexionar sobre el tema té aquest com un dels molts motius implícits.

    I potser us pregunteu, com jo ho m’acabo de preguntar perquè a nosaltres no ens afecta la influència social… doncs per la gent que tenim fermes conviccions en contra del tabac (com diu una noieta molt maca per allà dalt: anti-tabaquistes radicals) el que és la influència social possiblement sí que ens afecta i molt!

    Avera m’intentaré explicar… la influència social si no m’equivoco va altament lligada amb el conformisme, cosa que ens implica a una situació de inconformisme, i encara que no ho sembli com homes i dones que som volem sentir-nos integrats a la societat en la que vivim (per aixó estem parlant sobre aquest tema), tot i que no fem allò que la gran majoria fa, en el cas de fumar en un principi suposo que va ser una nova moda, que es va acaba convertint en una tradició. I encara que actualment s’han fet molts estudis i descobriments sobre tot el que perjudica fumar, crec que costarà molt temps perquè la gent realment es doni conta de lo perjudicial que arriba a ser el tabac, ja que suposo que dintre d’un context de conformisme deu ser difícil el que se’n diu: OBRIR ELS ULLS.

    No sé si algú entendrà al què em refereixo, ja que avui no m’expresso gaire bé que diguéssim… Però el que compta és la intenció (excepte en deixar de fumar xD).

  14. El tema ha donat molt de què parlar… La veritat és que el tema del tabac dóna per un gran anàlisi sociològic… Si algú s’hi vol dedicar el convidaré a que ens exposi els seus resultat…

    Sobre el tema del conformisme, estic totalment d’acord en això del pes que hi té, i per això mateix sorgeix aquest bloc, per lluitar-hi en contra.

  15. Lucas, estic totalment d’acord amb tu. Si fos per mi només es podria fumar a casa, però, com sempre, guanya qui és majoria i no qui és assenyat. És a dir, hi ha tanta gent que fuma, el govern guanya tant en impostos per tabac… a ningú excepte uns pocs fumadors passius ens importa que anant pel carrer haguem de suportar un fum fastigós que ens perjudica, que ens tregui vida la poca personalitat (també perdó pels fumadors) d’aquells que fumen.
    De cada deu persones que escoltessin la meva opinió, 5 se’m tirarien al coll, 4 em diran que els estic insultant i un potser hi estarà d’cord. La veritat, m’és ben igual.
    Lucas, tan e bo hi hagués més gent que pensés com nosaltres!

  16. […] He vist una notícia al Público sobre un tema del qual ja es va parlar en els primers dies d’aquest blog: […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: