Ara tanca els ulls.

Imagina que escrius una carta on dius adéu a la teva família, als teus amics, als teus companys. Allà hi exposes els motius pels quals marxes. Hi ha problemes que no vols assumir. Et tiraràs per la finestra i ja no els tindràs.

Estàs al teu llit, a les fosques i escrius la nota quasi sense veure res. Et poses dempeus, camines fins a la finestra i la obres esperant la teva salvació. No cal dir-li així. Tu acceptes la mort, no tens dret a la vida, a cap segon més, molts moren joves, de petits o abans de néixer. No sentiràs cap turment després de morir. Tot serà equilibri i pau.

Et llences.

·

Obre els ulls.

Acabes de descobrir que cap problema no és problema i que res no té valor.

Viu, que ja has mort.